logo EduCaixa
logo Recurso educativo
El món interior de Goya

Visions interiors



Quan Ferran VII recupera lleis que els governs anteriors ja havien canviat per modernitzar el país, alguns il·lustrats han de marxar. Goya, seguint la seva manera moderna de veure el món, es tanca a casa seva a pintar el que vol, pensa i sent, en comptes del que li demanen. Però per pintar uns temes tan personals necessita noves maneres de representar, diferents de com s’havia fet sempre. I ho farà introduint innovacions que obriran les portes de la pintura moderna.
Goya inicia la pintura dels somnis, les imatges sense sentit i de l’absurd, en les quals les coses no apareixen com són en realitat.
Goya sovint simplifica els fons de les seves pintures amb un sol color o textura i deixa grans espais buits i sense definir. Això ha captivat la imaginació de molts artistes que han reinterpretat directament les seves pintures.
La seva mirada sobre la gent senzilla i la vida de cada dia obre els ulls als pintors que descobreixen un món ple de nous temes més propers a la gent.
L’expressivitat dels gravats de Goya dóna valor als artistes més crítics amb el seu món per expressar-se amb la mateixa força i cruesa.
Dibuixant els seus pensaments, obsessions o somnis, Goya encoratja els pintors a convertir les pròpies emocions i sentiments en art.
Des de Goya, els artistes s’atreveixen a pintar la foscor, la nit i la por com a tema principal de les seves obres.
CRÈDITS
Coordinació i edició: Fundació “la Caixa”
Textos: Natàlia Javier
Disseny: Meritxell Piqué
Programació: Spanto Soft, S.L.
Goya, Somni 1. Dibuix preparatori «Capritx» [43], 1797, Museo Nacional del Prado.
Goya, Disbarat puntual. Una reina del circ, 1887, Museo Nacional del Prado.
Goya, Disbarat ridícul, 1816-23.
Goya, Disbarat de torets. Pluja de toros, 1887, Museo Nacional del Prado.
Goya, Gran disbarat, c. 1825-28, «Àlbum de Bordeus I» o «Àlbum G» [9], Museo Nacional del Prado.
Goya, Proclamació de bruixes, c. 1797-98, Museo Nacional del Prado.
Goya, El gos volador, c. 1824-28, «Àlbum de Bordeus I» o «Àlbum G» [5], Museo Nacional del Prado.
Goya, El brau papallona. Festa a l’aire. Volen volen, c. 1825-28, «Àlbum de Bordeus I» o «Àlbum G» [53], Museo Nacional del Prado.
El Bosco, El jardí de les delícies, detall de l’infern, 1480-90, Museo Nacional del Prado.
J. J. Grandville, Segon somni. Un passeig pel cel, 1847, publicat a la revista Magasin pittoresque.
Gustave Doré, il·lustració per a El Quixot, 1863.
Odilon Redon, La flor del pantà, un cap trist i humà (de la carpeta «Homenatge a Goya»), 1885,
Museu d’Art Modern (MoMA).
Salvador Dalí, El rostre de la guerra, dibuix per a la pel·lícula Moontide, 1941, Fundació Gala-Salvador Dalí. ©Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2013.
Max Ernst, Una setmana de bondat, 1933. ©Max Ernst, VEGAP, Barcelona, 2013.
Goya, Gos mig enfonsat, 1820-23, Museo Nacional del Prado.
Antonio Saura, Portrait imaginaire de Goya 3, 1967 / 68.
©Succession Antonio Saura / www.antoniosaura.org, VEGAP, 2014.
Goya, Majas en el balcón.
Edouard Manet, El balcó, 1868-69, Museu d’Orsay.
Goya, Tant i més, 1810, «Els desastres de la guerra» [22], Madrid,
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1863.
Otto Dix, Vespre al pla de Wijtschaete, 1917, 1924, MoMA. ©Otto Dix, VEGAP, Barcelona, 2013.
Goya, Un altre [malson] en la mateixa nit, c. 1808-14, «Àlbum C» [40], Museo Nacional del Prado.
Edvard Munch, El crit, 1893, Galeria Nacional d’Oslo.
©The Munch Museum/The Munch-Ellingsen Group, VEGAP, Barcelona, 2013.
Goya, Allà va això, 1799, «Capritxos» [66].
Eugène Delacroix, Mefistòfil pels aires, 1828, Biblioteca Nacional de França.