logo EduCaixa
logo Recurso educativo
El món interior de Goya

Imatges d’un món fantàstic

Goya pinta i dibuixa amb la intenció de parlar d’una idea o de denunciar alguna cosa. Però també fa imatges que ens recorden els somnis o allò que imaginem quan la ment vola sense que res l’aturi. Sembla que no tinguin sentit, però, en alguns moments, Goya només pot explicar la realitat fugint d’aquesta. I com crea aquestes imatges estranyes i inquietants?
1
  Fora de lloc
2
  Alguna cosa no funciona...
3
  Com un collage
Imaginació
desbordant

Imaginació desbordant

El Bosco, El jardí de les delícies, detall de l’infern, 1480-90, MNP.
Abans de Goya, i exceptuant els autors de les pintures medievals sobre éssers fantàstics, pocs pintors havien deixat veure la seva capacitat d’imaginar el que no existeix fora de la seva ment, i encara menys de manera tan delirant com El Bosco.

Imaginació desbordant

J. J. Grandville, Segon somni. Un passeig pel cel, 1847, publicat a la revista Magasin pittoresque.
Gustave Doré, il·lustració per a El Quixot, 1863.
Goya crea també imatges fantàstiques, sorgides dels seus somnis i malsons i de la seva imaginació desbordant, i dóna pas al fet que altres facin el mateix durant el que queda de segle XIX aprofundint en el subconscient, com J. J. Grandville en els seus dibuixos de somnis.

L’exitós dibuixant i gravador Gustave Doré recull la idea de Goya de representar les imatges mentals en una de les seves sèries més famoses, les il·lustracions del Quixot, personatge que és víctima dels seus propis deliris.

Imaginació desbordant

Odilon Redon, La flor del pantà, un cap trist i humà (de la carpeta «Homenatge a Goya»), 1885, Museu d'Art Modern (MoMA).
Salvador Dalí, El rostre de la guerra, dibuix per a la pel·lícula Moontide, 1941. ©Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2013.
Més endavant, entrant ja en el segle XX, el simbolisme d’Odilon Redon ens recorda el que pocs anys més tard serà el Surrealisme, un moviment que teoritza i sistematitza pràctiques i recursos per deixar sortir la part més irracional del cervell humà i plasmar-la en imatges, com les Salvador Dalí.
CRÈDITS
Coordinació i edició: Fundació “la Caixa”
Textos: Natàlia Javier
Disseny: Meritxell Piqué
Programació: Spanto Soft, S.L.
Goya, Somni 1. Dibuix preparatori «Capritx» [43], 1797, Museo Nacional del Prado.
Goya, Disbarat puntual. Una reina del circ, 1887, Museo Nacional del Prado.
Goya, Disbarat ridícul, 1816-23.
Goya, Disbarat de torets. Pluja de toros, 1887, Museo Nacional del Prado.
Goya, Gran disbarat, c. 1825-28, «Àlbum de Bordeus I» o «Àlbum G» [9], Museo Nacional del Prado.
Goya, Proclamació de bruixes, c. 1797-98, Museo Nacional del Prado.
Goya, El gos volador, c. 1824-28, «Àlbum de Bordeus I» o «Àlbum G» [5], Museo Nacional del Prado.
Goya, El brau papallona. Festa a l’aire. Volen volen, c. 1825-28, «Àlbum de Bordeus I» o «Àlbum G» [53], Museo Nacional del Prado.
El Bosco, El jardí de les delícies, detall de l’infern, 1480-90, Museo Nacional del Prado.
J. J. Grandville, Segon somni. Un passeig pel cel, 1847, publicat a la revista Magasin pittoresque.
Gustave Doré, il·lustració per a El Quixot, 1863.
Odilon Redon, La flor del pantà, un cap trist i humà (de la carpeta «Homenatge a Goya»), 1885,
Museu d’Art Modern (MoMA).
Salvador Dalí, El rostre de la guerra, dibuix per a la pel·lícula Moontide, 1941, Fundació Gala-Salvador Dalí. ©Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2013.
Max Ernst, Una setmana de bondat, 1933. ©Max Ernst, VEGAP, Barcelona, 2013.
Goya, Gos mig enfonsat, 1820-23, Museo Nacional del Prado.
Antonio Saura, Portrait imaginaire de Goya 3, 1967 / 68.
©Succession Antonio Saura / www.antoniosaura.org, VEGAP, 2014.
Goya, Majas en el balcón.
Edouard Manet, El balcó, 1868-69, Museu d’Orsay.
Goya, Tant i més, 1810, «Els desastres de la guerra» [22], Madrid,
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1863.
Otto Dix, Vespre al pla de Wijtschaete, 1917, 1924, MoMA. ©Otto Dix, VEGAP, Barcelona, 2013.
Goya, Un altre [malson] en la mateixa nit, c. 1808-14, «Àlbum C» [40], Museo Nacional del Prado.
Edvard Munch, El crit, 1893, Galeria Nacional d’Oslo.
©The Munch Museum/The Munch-Ellingsen Group, VEGAP, Barcelona, 2013.
Goya, Allà va això, 1799, «Capritxos» [66].
Eugène Delacroix, Mefistòfil pels aires, 1828, Biblioteca Nacional de França.