L'origen de la música àrab

La música i l'expansió de l'islam a l'edat mitjana

Recurs Educatiu Interactiu

El tarab

El tarab

En la música àrab el concepte d'emoció estètica es tradueix en el tarab, que significa 'èxtasi'. És un estat d'entusiasme que provoca la música i que té un equivalent molt clar en la música flamenca: el duende.

Amb tota aquesta teoria tan elaborada, els músics (metges i filòsofs al mateix temps) escrivien patrons musicals o «modes» (en àrab, maqam) per provocar diferents estats d'ànim en funció del text i del context en què s'interpretaven.

Així, hi havia modes per fer plorar, provocar el riure, excitar la sensibilitat o potenciar la generositat o la valentia.

Escolta la veu d'aquest cantant:

Intenta definir les característiques de la veu: grau, aguda, fosca, clara, brillant, apagada… Després defineix el que et transmet: alegria, tristesa, quietud, records, dolor…

La lletra diu: «Ha aparegut la lluna. Donem-ne gràcies, ja ha arribat El Profeta. Tu que ens has estat enviat, tu que ens has portat la guia que hem de seguir, has honorat la ciutat. Sigues benvingut, el millor dels missatgers».

Et sembla que té relació el significat de la lletra amb la manera com s'interpreta?