L'Art Japonès

Tornar a l'inici

Voleu saber quin va ser el resultat d’aquesta nova influència? Per esbrinar-ho, relacioneu cada etiqueta de trets japonesos amb una d’aquestes obres occidentals dels últims segles

  • Colors plans
  • Espais buits
  • Absència de perspectiva
    i profunditat
  • Gust per la natura
  • Punts de vista
    insòlits
  • Contorns marcats
    en negre
Reine de joie,
Henri de Tolouse-Lautrec, 1892
  • Colors plans
  • Espais buits
  • Absència de perspectiva
    i profunditat
  • Gust per la natura
  • Punts de vista
    insòlits
  • Contorns marcats
    en negre
Ribes de l’Oise, prop de Pontoise, temps gris,
Camille Pissarro, 1878
  • Colors plans
  • Espais buits
  • Absència de perspectiva
    i profunditat
  • Gust per la natura
  • Punts de vista
    insòlits
  • Contorns marcats
    en negre
L’esquerda,
Joaquim Mir, 1901-04
  • Colors plans
  • Espais buits
  • Absència de perspectiva
    i profunditat
  • Gust per la natura
  • Punts de vista
    insòlits
  • Contorns marcats
    en negre
Mahoning,
Franz Kline, 1956
  • Colors plans
  • Espais buits
  • Absència de perspectiva
    i profunditat
  • Gust per la natura
  • Punts de vista
    insòlits
  • Contorns marcats
    en negre
Un ocell que persegueix una abella i li fa un petó,
Joan Miró, 1927
  • Colors plans
  • Espais buits
  • Absència de perspectiva
    i profunditat
  • Gust per la natura
  • Punts de vista
    insòlits
  • Contorns marcats
    en negre
La terrassa de Vernonnet,
Pierre Bonnard, 1939

Reina de l’alegria,
Henri de Toulouse-Lautrec, 1892

Henri de Toulouse-Lautrec
vestit amb quimono amb ventall
i nina japonesa

Monograma de la
signatura d’Henri de
Toulouse-Lautrec

Colors plans

Toulouse-Lautrec era un gran admirador de l’art japonès…, tant que es va arribar a retratar vestit amb un quimono, indumentària tradicional del Japó. Fins i tot signava les seves obres amb un monograma que recorda les signatures dels artistes japonesos. Però, a més, mirava de posar en pràctica molts dels seus principis plàstics: a banda dels colors plans, quins altres elements d’influència japonesa trobeu?

Com faríeu un monograma del vostre nom? Busqueu inspiració en les obres japoneses!

La terrassa de Vernonnet, Pierre Bonnard, 1939

Jardí de cirerers a Kameido,
de la sèrie “Cent famoses vistes d’Edo”, Utagawa Hiroshige, 1857

Punts de vista
insòlits

Bonnard pertanyia al grup artístic dels nabís, que en hebreu vol dir “profetes”, en al·lusió al fet de ser persones avançades al seu temps. Els nabís volien renovar aspectes de l’art, per això es van inspirar en els gravats japonesos. Aquí, per exemple, destaquem el punt de vista insòlit i l’estranyesa de l’enquadrament.

Però quins altres elements de l’obra podem associar a la influència japonesa?
Una pista: als nabís els hi agradava molt experimentar amb els colors...

Mahoning,
Franz Kline, 1956

Video de cal·ligrafia xinesa

Contorns marcats
en negre

Alguns artistes, com ara Franz Kline, es van inspirar en altres fonts de la cultura oriental, com la cal·ligrafia. Aquesta obra abstracta està feta a partir de l’espontaneïtat i l’energia del gest, com passa en la cal·ligrafia xinesa i japonesa, en què el pinzell és com una extensió del braç de l’escriptor: mireu com ho fa un d’ells i compareu-ne el resultat amb aquesta obra de Kline. Quines similituds o diferències hi trobeu?

Ara proveu de crear una composició
amb un únic color i sense alçar el
pinzell o retolador del paper!

L’esquerda, Joaquim Mir, 1901-04

Lluna creixent, de la sèrie
“Vint-i-vuit vistes de la lluna”,
Utagawa Hiroshige, 1832

Absència de perspectiva
i profunditat

Reconeixeu clarament les formes de l’obra de Mir? Si només en veiéssiu un petit detall, sabríeu identificar el conjunt del qual forma part?

A Joaquim Mir li agradava molt experimentar, per això renunciava als recursos habituals de la pintura, com la perspectiva, el dibuix, el volum... Tot i la peculiaritat del seu estil, se sap que es va basar en estampes japoneses com aquesta.

Busqueu la fotografia d’un paisatge ampli i obert...
Quins recursos faríeu servir per pintar-lo
com un espai tancat?

Un ocell persegueix una abella i li fa un petó,
Joan Miró, 1927

Ocell japonès, Kitagawa Utamaro,
final del s.XVIII-principi del s.XIX

Espais buits

Alguns anys després de la descoberta de les estampes japoneses, molts artistes s’interessaren, a més, per altres aspectes de la cultura oriental, com ara el budisme zen, una creença religiosa i una filosofia basades en idees com l’harmonia amb la naturalesa, el buit, l’austeritat, la senzillesa...

Quina relació creieu que hi ha entre aquests conceptes, l’obra de Joan Miró i l’estampa japonesa?

Fixeu-vos bé en els títols!

Autoretrat,
Camille Pissarro, 1873

Ribes de l’Oise, prop de Pontoise, temps gris,
Camille Pissarro, 1878

Arònia a Sugamo, de la sèrie
“Selecció de trenta-sis flors”, Utagawa Hiroshige, 1866

Gust per la natura

L’art japonès ens justifica! . . .
És admirable, aquests artistes japonesos confirmen la meva creença en la nostra manera de veure el món . . .

Això va dir Pissarro, artista que pertanyia al corrent impressionista. Els impressionistes tenien un gran interès a pintar la natura tal com és, amb senzillesa i sense ornaments. Però això no estava gens ben vist a l’època, perquè es considerava que era un tema ordinari i sense importància.

Com interpreteu les paraules de Pissarro? Què creieu que li podia aportar l’art japonès?

Ep!

Aquesta etiqueta no es correspòn amb aquesta obra