L'Art Japonès

Tornar a l'inici

Trieu les etiquetes que descriuen millor les estampes: descobrireu moltes coses sobre l’estil japonès i comprovareu les diferències respecte del nostre art de sempre

  • Personatges històrics
    o importants
  • Colors plans
  • Espais buits
  • Contrastos de
    llum i ombres
  • Gust per la natura
  • Contorns marcats
    en negre
  • Punts de vista
    insòlits
  • Colors foscos
  • Simetria
  • Absència de perspectiva
    i profunditat

Els actors de teatre kabuki Sanogawa
i Ichikawa
, Toshusai Sharaku, 1794-95

Els amors de París i Helena
Jaques-Louis David, 1788

Colors plans

Compareu aquestes obres

Quantes tonalitats de vermell detecteu en aquestes pintures?

En l’art occidental, és habitual representar el volum dels objectes, com si fossin reals. El relleu en una pintura s’aconsegueix gràcies a la combinació de llum i ombres, com veiem en els plecs de la túnica rosa i en les cortines del fons de l’obra de David, per això hi ha moltes tonalitats diferents...

Però en l’art japonès els colors són plans i s’apliquen sense gradacions tonals. Això té a veure amb la tècnica que s’emprava: la xilografia o el gravat sobre fusta. Se n’obtenen colors molt vius, intensos i alegres, com els moments de la vida que solen representar les estampes: passejades relaxants, jocs divertits, el món del teatre...

Quins colors triaríeu per pintar l’activitat que més us agrada?

Alzines a Apremont,
Théodore Rousseau, 1852

Ocell japonès, Kitagawa Utamaro,
final del s.XVIII-principi del s.XIX

Espais buits

Compareu aquestes obres

Aquesta petita branca podria ser un detall ampliat de l’arbre?

En la tradició artística europea és habitual oferir una visió de conjunt dels espais representats, perquè semblin realistes, ferms i estables.

Però en l’art japonès trobem detalls aïllats, sobretot presos de la natura, que són els protagonistes i no necessiten context. Això fa que al paper quedin molts espais buits i es creïn composicions descentrades, volubles, inestables... Però també s’aconsegueixen obres de gran senzillesa i austeritat: molt pocs elements que diuen molt!

Quin detall pintaríeu per
representar el vostre lloc favorit?

Cupido i Psique,
Jaques-Louis David, 1788

Jardí de cirerers a Kameido,
de la sèrie “Cent famoses vistes d’Edo”,
Utagawa Hiroshige, 1857

Gust per la natura

Compareu aquestes obres

En l’art occidental són freqüents les representacions dels paisatges, però sovint eren elements secundaris i no estaven tan valorats com els temes d’història i mitologia, que és el motiu de l’obra de David.

En canvi, en l’art japonès els agrada molt representar la natura en ella mateixa. Per als japonesos, la natura és bella, amable i senzilla, i les persones hi viuen en harmonia. A més, a la natura sempre passen coses i no és mai igual: les estacions de l’any, les hores del dia, les variacions atmosfèriques..., tot això va canviant d’aspecte.

Sabríeu identificar l’estació de l’any i l’hora del dia en aquesta obra d’Hiroshige? Aquestes estampes s’anomenen ukiyo-e pels temes que recullen, ja que aquest terme significa ‘món flotant, que flueix o va passant’.

A què associeu
la idea de “món flotant”?

Els amors de París i Helena
Jaques-Louis David, 1788

Els actors de teatre kabuki Sanogawa i Ichikawa, Toshusai Sharaku, 1794-95

Contorns
marcats en negre

Compareu aquestes obres

Podeu seguir el traç del dibuix en aquestes dues obres? Si les haguéssiu de calcar, podríeu perfilar fàcilment els contorns de totes dues?

En l’art europeu, el dibuix és molt important, però les normes acadèmiques dictaven que no s’havia de notar gaire: quedava camuflat rere la pintura.

En la cultura japonesa, però, el dibuix és la base de la pintura, i els artistes han de ser molt virtuosos, ràpids i precisos a l’hora de fer-lo. Observeu com l’artista marca els contorns en negre.

Si la resseguiu amb el dit comprovareu que una simple línia
pot generar molt de ritme i moviment!

Jardí de cirerers a Kameido, de la sèrie
“Cent famoses vistes d’Edo”, Utagawa Hiroshige, 1857

L’avinguda de Middelharnis,
Meindert Hobbema, 1680

Punts de vista
insòlits

Compareu aquestes obres

El punt de vista és el lloc i la posició des d’on es mira...observeu el punt de vista de l’artista en aquestes dues obres.

A la pintura europea de Hobbema, el punt de vista és frontal i estem al centre de l’espai representat. Això resulta en una composició simètrica i equilibrada que ens dona una visió general del paisatge.

Però el pintor japonès, en canvi, adopta un punt de vista poc habitual...tot just davant d’una branca!

Quina sensació ens provoca com a espectadors? Quina obra mostra una relació més íntima o propera amb l’entorn que representa?

Si haguéssiu de dibuixar la
vostra aula, quin punt de
vista estrany triaríeu?

Cascada a la província de Settsu,
Utagawa Hiroshige, 1854

Cataractes del Niàgara des del costat americà,
Frederic Edwin Church, 1867

Absència de perspectiva
i profunditat

Compareu aquestes obres

Podem veure què hi ha més enllà de les cascades? Quina obra ens produeix la impressió d’espai i amplitud? Davant de quina tenim sensació d’atapeïment?

Assolir la profunditat mitjançant l’ús de la perspectiva sempre ha estat molt important en les pintures de tradició occidental. Amb aquest recurs s’aconseguia que l’obra d’art s’assemblés molt a la realitat i que funcionés com una mena de finestra a través de la qual es podia veure el món. Als japonesos, però, no els interessava gaire la perspectiva..., potser perquè preferien “sentir” el món a “veure’l”.

Què en penseu?

Kitagawa Utamaro, Ocell japonès, final del XVIII – principi del XIX

Utagawa Hiroshige, Cascada a la província de Settsu, 1854

Toshusai Sharaku, Els actors de teatre kabuki Sanogawa i Ichikawa, 1794-1795

Utagawa Hiroshige, Jardí de cirerers a Kameido, de la sèrie «Cent famoses vistes d’Edo», 1857

Ep!

Aquest no és un concepte japonès

A aquestes altures ja sabeu moltes coses sobre l’art japonès.

Descobriu ara com va influir en l’art occidental!

Continua