Apéndice técnico

Definición

En l’ensenyament tradicional, el temps invertit en un tema és constant, de manera que el “domini” de l’alumnat sobre el contingut del currículum varia. L’aprenentatge per al domini manté els resultats de l’aprenentatge constants, però varia el temps que l’alumnat necessita per arribar a ser capaços i competents en aquests objectius. L’aprenentatge per al domini divideix la matèria en blocs o unitats amb objectius predeterminats i resultats específics. L’estudiantat ha de demostrar el seu domini a les proves de cada unitat, normalment obtenir un 80 %, abans de poder passar al nou material. L’alumnat que no assoleixi el domini rep suport a través d’una sèrie d’estratègies docents, com ara un ensenyament més intensiu, tutories, aprenentatge assistit entre iguals, debats en grups reduïts o deures addicionals. L’estudiantat continua el cicle d’estudi i de proves fins que s’assoleixen els criteris de domini.

Algunes de les idees que es troben a la base de l’aprenentatge per al domini daten de les escoles nord-americanes dels anys 20 amb el treball de Washburne (1922; citat en Block, 1971). Es va revisar una versió de l’aprenentatge per al domini en forma d’instrucció programada a finals dels anys 50 que es basava en el treball de Skinner, l’objectiu de la qual era proporcionar l’estudiantat materials didàctics que els permetessin avançar al seu propi ritme i rebre constantment feedback sobre seu nivell de domini (veure també instrucció individualitzada). Durant els anys 60, l’aprenentatge per al domini de Bloom (1968) va afavorir un ressorgiment de l’interès tant d’investigadors com de professionals. Actualment, se’l reconeix com qui va iniciar el model del domini. Bloom sostenia que l’estudiantat no dedicaria més temps en general a activitats per assolir la competència. Malgrat que això pot ser més lent a les primeres etapes, va suggerir que l’alumnat necessitaria menys temps per dominar materials més avançats gràcies als nivells elevats de competències bàsiques.

En termes d’avaluació i feedback, hi ha diversos aspectes de l’aprenentatge per al domini que s’hi semblen a altres plantejaments contemporanis, com ara la utilització d’avaluacions diagnòstiques inicials, com l’avaluació universal en models de resposta a la intervenció (Mellard i Johnson, 2008). Utilitzar avaluacions i proves formatives per supervisar el progrés de l’alumnat de forma sistemàtica i, després, obtenir feedback detallat sobre el que han de fer per evitar la bretxa entre el seu rendiment actual i l’objectiu que pretenen assolir, és similar a l’avaluació per a l’aprenentatge i els models de feedback (Black i Wiliam, 1998; Hattie i Timperley, 2007).

Per tant, l’aprenentatge per al domini no és un plantejament nou, malgrat que s’han desenvolupat i utilitzat diferents versions en moments diferents, sinó que es basa en la creença que tot l’estudiantat pot aprendre quan rep les activitats i el suport apropiats. Tot l’alumnat ha d’assolir un nivell especificat prèviament de domini d’una unitat abans de poder passar a la següent. L’estudiantat també rep de forma periòdica feedback específic sobre els seus progressos, cosa que els ajuda a identificar en quines àrees han tingut més èxit i en quines n’han tingut menys. Si hi ha cap objectiu del pla d'estudis que no s’ha assolit, l’alumnat té més temps i rep més esforços per assolir-ne el seu domini.

Termes de cerca: aprenentatge per al domini

Puntuación de la evidencia

Hi ha cinc metaanàlisis incloses al resum, però cap s’ha portat a terme en els darrers 10 anys. Els efectes combinats d’aquestes síntesi van del 0,04 al 0,60, de manera que no suposen una estimació sistemàtica de l’efecte. Les anàlisis moderadores no expliquen aquesta variació. Algunes de les metaanàlisis inclouen estudis experimentals o quasiexperimentals que no estan ben controlats.

Els efectes combinats en els primers estudis són simples mitjanes o valors medis, en lloc de ser-hi models ponderats (efectes fixes o aleatoris). A més, els estudis no s’hi han ajustat per a l’agrupació. Alguns estudis més recents han mostrat efectes mixts. En general, les evidències es valoren com a moderades.

Información coste adicional

La inversió principal d’implementar l’aprenentatge per al domini serà la despesa del desenvolupament professional. Calculada per alumne, aquesta despesa tendeix a ser baixa, tant per als centres d’educació primària com per als de secundària, i, després de la inversió inicial, és probable que disminueixi en els següents anys.

És probable que també calgui proporcionar suport addicional en grups reduïts o de forma individual. Molts centres proporcionaran aquest suport mitjançant recursos i personal existent. Malgrat que aquesta metodologia no suposarà despeses addicionals, els responsables dels centres han de ser conscients del temps extra que necessitarà el personal. També caldria que pensessin detingudament de quines activitats poden prescindir per poder proporcionar aquest suport addicional.