Resultats per 'joemquedoacasa'

  • Evidències (0) Formació (0) Programes (0)
  • Activitats (0) Recursos (0) Actualitat (0)
Actualitat Actualitat
Actualitat Actualitat
Evidència Slavin

Quan el compromís de l’escola arriba fins a casa

Quan la distància entre famílies i escoles és molt gran, algunes intervencions miren d’atreure pares i mares a l’escola dels fills, però també n’hi ha d’altres que porten la muntanya a Mahoma i acosten els professors a les llars. Un estudi de la Johns Hopkins School of Education ha analitzat l’impacte d’un programa nord-americà de visites a les famílies d’alumnes amb un índex (o risc) d’absentisme més gran. L’objectiu de Parent Teacher Home Visits (PTHV), que fa 25 anys que funciona de cap a cap dels EUA, és aconseguir més compromís de les famílies amb els assoliments acadèmics dels fills i les filles a través d’una estratègia basada en tres accions: Una visita dels professors a la família a començament de curs (durant l’estiu o la tardor), amb el focus posat a conèixer l’estudiant i el seu entorn familiar. Mantenir-hi un flux de converses al llarg del curs acadèmic. Una segona visita a meitat de curs (hivern o primavera), centrada en el suport acadèmic a l’alumnat. Els investigadors de la Johns Hopkins Steven Sheldon i Sol Bee Jung van estudiar la participació de les famílies en aquest programa en quatre districtes urbans diferents dels Estats Units. Van recaptar informació sobre les característiques de la població escolar de cada districte, el nivell acadèmic del seu alumnat d’acord amb les avaluacions estandarditzades i l’índex d’absentisme escolar. I van posar totes aquestes dades en relació amb les recaptades del programa PTHV: les escoles en què estava present i en quina mesura hi estaven implicades. En total van encreuar dades de 33.000 alumnes de 110 escoles. Els descobriments van ser els següents: Els estudiants les famílies dels quals eren visitades pels professors tenien un 21 % menys de probabilitats de caure en l’absentisme crònic que les famílies que no participaven en aquest programa de seguiment familiar. Les escoles on el PTHV s’aplicava sistemàticament –amb més d’un 10 % de l’alumnat participant en el programa– havien experimentat un descens dels índexs d’absentisme crònic i havien millorar la competència matemàtica i lingüística en les avaluacions de cada estat. En general, tot l’alumnat d’aquestes escoles implicades tenia un 22 % menys de probabilitats d’absentisme crònic que els alumnes en escoles sense PTHV, i fins a un 35 % més de probabilitats d’obtenir bones qualificacions de competència lingüística en les avaluacions estandarditzades. Cal preguntar-se, doncs, quina és la causa més directa d’aquesta millora: més implicació de les famílies?, o més compromís del professorat? Sigui quina sigui, l’evidència que emergeix és la de més comunicació directa entre docents i famílies. #Joemquedoacasa.
Recurs Recurs
null
Evidència Slavin

Tota la ciència sobre l’aprenentatge infantil

La publicació que referim a continuació podria ser el vademècum dels professionals de l’educació durant un bona temporada: un manual de referència per tenir sempre a mà sobre l’aprenentatge infantil. Porta per nom La ciència de l’aprenentatge primerenc i hi trobem una síntesi de tota la investigació que hi ha actualment sobre ciència cognitiva enfocada a com els infants d’entre 0 i 8 anys desenvolupen les seves habilitats en aquests tres camps: alfabetització, aritmètica i control de l’acció. Aquest esforç de síntesi l’ha dut a terme l’organització Deans for Impact, en la qual conflueixen desenes de degans de facultats d’educació dels EUA. Amb aquest treball han volgut oferir una guia sobre com els infants, els primers 8 anys de vida, van desenvolupant el control de la seva conducta i intencions, van aprenent a llegir, escriure i comunicar-se, i es van endinsant en el pensament matemàtic. En cadascun d’aquests camps, la publicació identifica qüestions clau sobre l’aprenentatge i ofereix un breu llistat dels principis de la ciència cognitiva que donen resposta a cadascuna d’aquestes preguntes. A més, connecta cadascun d’aquests principis amb un seguit d’implicacions pràctiques que serveixen als docents per elaborar estratègies d’ensenyament. D’aquesta manera, els i les mestres poden planificar la pràctica d’aula sobre els fonaments de la ciència cognitiva i les seves últimes troballes. Tot el que surt a la publicació està referenciat per facilitar l’ampliació de coneixement a tothom qui ho vulgui. De manera que, d’una banda, agrupa, organitza i resumeix el coneixement científic; de l’altra, el posa en connexió amb la pràctica docent, i per l’altra, facilita l’accés a totes les fonts de coneixements emprades. I el tenim aquí, a l’abast d’un clic. #Joemquedoacasa