Resultats per ''

  • Evidències (0) Formació (0) Programes (0)
  • Activitats (0) Recursos (0) Actualitat (0)
1284 Resultats Restaurar
Formació Formació
Formació Formació
Activitat Activitat
null
  • Barcelona
Actualitat Actualitat
Actualitat Actualitat
Actualitat Actualitat
Formació Formació
Conferència d'Alfons Cornellà
  • CaixaForum Sevilla
Formació Formació
null
Formación Formación
Formación Formación
Formación Formación
Formación Formación
Formación Formación
Formación Formación
Evidència Slavin

Un projecte per les vocacions STEM fallit. Per què?

Són molts els intents que, des de diferents institucions, es duen a terme en tot Europa per impulsar les vocacions STEM entre l’alumnat de Secundària, però normalment ens quedem sense saber-ne l’impacte real en aquest objectiu, almenys a Espanya. Heus aquí un projecte ambiciós del qual sí que en va ser mesurat l’efecte. Ambiciós perquè es va dur a terme al llarg de tres anys i amb la clara intenció de mesurar-ne l’impacte. Va ser al Regne Unit, el va impulsar la Societat Britànica de Ciència i l’impacte en els estudiants va ser nul. Precisament en aquesta intranscendència resideix l’interès, ja que l’observació de les característiques pot ajudar altres institucions a definir una “intervenció STEM” a l’escola. El projecte va ser batejat com a CREST Silver Award, es va implementar entre l’octubre del 2016 i el desembre del 2019 a 180 centres educatius del sud d’Anglaterra i Londres, i en aquest han participat 2.810 alumnes de 9è grau (13-14 anys). L’avaluació d’aquest projecte va ser publicada per Education Endowment Foundation i del seu web n’extraiem les conclusions. El CREST Silver Award es va dissenyar amb l’objectiu d’atreure els joves estudiants a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, per la sigla en anglès) i afavorir el desenvolupament de projectes de recerca propis per presentar-los a la Societat Britànica de Ciència. Només una quarta part dels participants va acabar presentant el seu projecte al llarg dels tres anys. Pel camí van abandonar molts, fins al punt que els avaluadors consideren que la mostra que va quedar podia no ser representativa de la població escolar britànica. Tampoc no hi va haver una implementació homogènia del projecte –excepte en la quantitat d’hores emprades, que havien de ser 30–, ja que en uns centres es va dur a terme en les classes reglades de ciències i en uns altres fora de l’horari lectiu, com a activitat extraescolar. El progrés dels treballs va ser millor en aquests darrers. Però en cap dels casos no es va detectar una millora dels resultats de l’alumnat en les assignatures de ciències, ni tampoc un augment de les vocacions STEM, tant en noies com en nois; ni tampoc una percepció d’autoeficàcia millor en aquestes matèries. L’únic efecte positiu va ser el trobat en l’actitud i la confiança cap a l’escola dels joves participants. I els avaluadors van fer constar un matís addicional que va poder no ser fútil en el fracàs del programa: la manca de temps dels estudiants per dur a terme els projectes a causa dels compromisos escolars, entre altres, el de preparar-se l’examen per obtenir el Certificat General d’Educació Secundària (GCSE). En aquest sentit, tal vegada, l’elecció del curs no va ser l’adequada per exigir a l’alumnat un compromís i una il·lusió per una vocació.
Evidència Slavin

Un programa per a pares de Save the Children

L’ONG Save the Children va posar en marxa un programa al Regne Unit denominat FAST (Families and School Together) per potenciar la implicació de pares i mares en el desenvolupament escolar dels seus fills, enfocat especialment a les famílies amb pitjors condicions socioeconòmiques. FAST parteix de les dades que certifiquen un fracàs escolar més elevat en infants d’entorns desafavorits, i persegueix una millora dels seus resultats acadèmics tot afavorint una participació més elevada d’aquestes famílies a l’escola i més vincles amb la comunitat educativa. Quan la Fundació Education Endowment va entrar a avaluar l’impacte d’aquest programa, va constatar que sí que era un mecanisme eficaç per aconseguir més implicació dels pares en l’educació dels fills, però no havia servit per millorar el rendiment escolar, com caldria esperar. Malgrat això, es va topar amb un altre tipus d’impacte: una millora generalitzada del comportament de tot l’alumnat a les escoles on hi havia famílies participant en FAST. No tan sols millores en el comportament dels infants d’aquestes famílies, sinó en tot el grup al qual pertanyien ells. L’acció del programa FAST, que té una durada de vuit setmanes, consisteix a fer que els infants i els seus pares i mares assisteixin a una sessió setmanal de dues hores i mitja dirigida per monitors especialitzats. L’avaluació d’Education Endowment va consistir en un assaig aleatori que perseguia comparar els resultats acadèmics a les escoles que formaven part del programa FAST i en altres que no hi eren. El curs objecte d’avaluació va ser 1r de primària (year 1 al Regne Unit) i els investigadors es van servir de l’avaluació nacional estandarditzada de competències que el Govern britànic fa a tots els alumnes (Key Stage). Aquestes proves proven de mesurar l’assoliment en competència lectora i matemàtica, com també el comportament i les habilitats socials de l’alumnat. Es van analitzar els resultats de 7.027 infants en 158 escoles. D’aquests, 632 participaven en el programa FAST i a les proves d’aritmètica i lectura no es van trobar evidències de millora. Amb prou feines un efecte positiu irrellevant de +0,01 es va detectar en els resultats globals de les classes d’aquests infants. No obstant això, les escoles on FAST havia estat present van quedar per sobre de la mitjana nacional pel que fa a comportament i clima social, i per sota de la mitjana nacional pel que fa a dificultats de conducta. Malauradament, la investigació també va comprovar que aquests efectes positius van desaparèixer l’any següent, quan els infants van arribar al final de 2n de primària (year 2). L’estudi obre interrogants sobre les intervencions en favor d’una implicació escolar més elevada de les famílies en risc d’exclusió social. L’entorn desfavorable d’aquests infants no es contraresta amb més implicació de les famílies en la vida escolar? Les intervencions puntuals tenen efectes efímers? Han de ser més prolongades en el temps? Si programes com FAST milloren el clima a l’aula, per què no arriba a influir en els assoliments acadèmics de tots els infants? Tot i que també cal preguntar-se si les avaluacions estandarditzades arriben a detectar totes les millores en l’aprenentatge que poden arribar a generar aquest tipus d’intervencions. Queda un llarg camí en la cerca d’evidències sobre la compensació del factor socioeconòmic en educació. I no podem deixar de tenir en compte que la influència de la pobresa en l’assoliment escolar, si bé és un fenomen global, és més gran o més petita segons el país que miren. Per exemple, segons l’informe PISA, la situació de desavantatge social guarda més relació amb els nivells baixos de rendiment a Espanya que al Regne Unit.
Evidència Slavin

Un cervell més feliç aprèn millor

Els infants que reben educació socioemocional a l’escola aprenen més i rendeixen millor a l’escola? A la comunitat científica hi ha un acord generalitzat respecte dels beneficis que tenen els programes escolars d’aprenentatge socioemocional amb relació a la competència socioemocional dels infants, el seu benestar psicològic i fins i tot els assoliments acadèmics. Sabem que un cervell feliç és un cervell que aprèn. Però no sabem gaires coses sobre els mecanismes que fan que una cosa connecti amb l’altra, és a dir, com l’educació socioemocional condueix a un millor rendiment escolar i en quina mesura. El repte d’indagar-hi el van assumir Margarita Panayiotou i els seus col·legues del Manchester Institute of Education amb una investigació que s’ha publicat aquest 2019 a Contemporary Educational Psycology. Els investigadors van analitzar les dades generades en un assaig aleatori fet amb alumnat de 45 escoles de primària d’Anglaterra en les quals s’aplica el programa curricular d’educació socioemocional denominat PATHS (Promoting Alternative Thinking Strategies). Van disposar d’una mostra longitudinal de 1.626 infants, dels quals es van recaptar dades entre els 9 i els 12 anys sobre aquests quatre factors: competència socioemocional, sentiment de vinculació amb l’escola, problemes de salut mental (per exemple, hiperactivitat, trastorns de conducta, ansietat i estrès emocional) i assoliment acadèmic. L’objectiu era explorar com interactuaven aquestes quatre variables al llarg del temps i esbrinar quina influència tenia en aquestes interaccions haver rebut una educació socioemocional. La competència socioemocional va resultar tenir una influència positiva en el sentiment de vinculació amb l’escola i també en la salut mental dels infants. Es va poder comprovar que, com més competències socioemocionals, menys dificultats d’aprenentatge d’origen mental tenen (menys ansietat, hiperactivitat, etc.). En aquest sentit, la intervenció educativa del programa d’aprenentatge socioemocional es va poder interpretar no com una causa directa d’assoliments acadèmics millors, sinó com un predictor de millora en aquest sentit pels efectes positius que té sobre la salut mental dels infants i, en conseqüència, sobre una disminució hipotètica de les dificultats d’aprenentatge d’origen psicològic. Pel que fa a una vinculació més gran amb l’escola producte de l’educació socioemocional, no es va poder comprovar una relació positiva amb millors assoliments acadèmics. Les troballes d’aquesta complexa investigació apunten a la revisió de les expectatives que es poden arribar a dipositar en l’educació socioemocional com a estratègia per elevar el rendiment acadèmic. El que sí que sembla indubtable és que l’aprenentatge socioemocional a l’escola (SEL, per les sigles en anglès) millora la salut del cervell que aprèn.
Evidència Slavin

Tota la ciència sobre l’aprenentatge infantil

La publicació que referim a continuació podria ser el vademècum dels professionals de l’educació durant un bona temporada: un manual de referència per tenir sempre a mà sobre l’aprenentatge infantil. Porta per nom La ciència de l’aprenentatge primerenc i hi trobem una síntesi de tota la investigació que hi ha actualment sobre ciència cognitiva enfocada a com els infants d’entre 0 i 8 anys desenvolupen les seves habilitats en aquests tres camps: alfabetització, aritmètica i control de l’acció. Aquest esforç de síntesi l’ha dut a terme l’organització Deans for Impact, en la qual conflueixen desenes de degans de facultats d’educació dels EUA. Amb aquest treball han volgut oferir una guia sobre com els infants, els primers 8 anys de vida, van desenvolupant el control de la seva conducta i intencions, van aprenent a llegir, escriure i comunicar-se, i es van endinsant en el pensament matemàtic. En cadascun d’aquests camps, la publicació identifica qüestions clau sobre l’aprenentatge i ofereix un breu llistat dels principis de la ciència cognitiva que donen resposta a cadascuna d’aquestes preguntes. A més, connecta cadascun d’aquests principis amb un seguit d’implicacions pràctiques que serveixen als docents per elaborar estratègies d’ensenyament. D’aquesta manera, els i les mestres poden planificar la pràctica d’aula sobre els fonaments de la ciència cognitiva i les seves últimes troballes. Tot el que surt a la publicació està referenciat per facilitar l’ampliació de coneixement a tothom qui ho vulgui. De manera que, d’una banda, agrupa, organitza i resumeix el coneixement científic; de l’altra, el posa en connexió amb la pràctica docent, i per l’altra, facilita l’accés a totes les fonts de coneixements emprades. I el tenim aquí, a l’abast d’un clic. #Joemquedoacasa
Evidència Slavin

Els beneficis d’una rutina escolar basada en el joc simbòlic

És una metodologia de treball que porta recollint èxits des dels anys 90 entre els mestres d’Infantil que el treballen a l’aula; sobretot als EUA i el Canadà, on ha demostrat millorar les funcions executives dels nens en l’etapa Infantil i el compliment dels objectius d’aprenentatge escolars. Una investigació amb nens de 5 anys de 18 escoles del Canadà va servir per plasmar l’evidència de millora, sobretot pel que fa a la competència lectora, a l’autonomia dels nens i al respecte i la convivència entre ells, així com també al treball docent a l’aula. Primerament vegem en què consisteix tools of the mind, un programa de treball a l’aula creat per investigadors d’educació russos i estatunidenques basat en les teories de Lev Vygotsky amb l’objectiu de conrear l’autocontrol dels nens, l’expressió oral i la competència lectora. La base és un joc simbòlic en el qual es proporcionen les eines mentals necessàries per desenvolupar habilitats d’autocontrol i les requerides pel currículum escolar en aquesta etapa. Entorn d’aquest joc gira cada sessió amb els nens, que parteix sempre d’un pla que ells mateixos estableixen en un esquema escrit. La recerca va seleccionar una mostra de 18 escoles públiques amb diversos contextos socioeconòmics, va formar-ne els professors per treballar amb tools of the mind i els va dotar dels recursos necessaris per fer-ho. D’altra banda, es van seleccionar escoles pròximes a aquestes, es va formar els professors en allò que van demanar, i se’ls va dotar també dels recursos necessaris per fer-ho; aquestes conformarien el grup de control. Els resultats van mostrar millores notables del grup que va implementar el programa sobre el grup de control en les proves estandarditzades de lectura i escriptura fetes a final de curs. Ja cap al mes de maig hi havia tres vegades més nens del primer grup que del grup de control que haguessin aconseguit o superat els objectius del curs, i que fossin capaços d’escriure una frase completa composta per ells mateixos. Gran part dels professors del grup que va treballar amb el programa va informar, a més, que els alumnes podien treballar sense ser supervisats tot el temps i tots van afirmar que, després dels esbarjos, eren capaços de reprendre el treball de manera ordenada. Així, el programa va demostrar tenir un impacte positiu en la percepció i la satisfacció dels professors sobre el seu propi treball. Més del 75% dels docents que va aplicar tools of the mind va manifestar el seu entusiasme per l’ensenyament; en canvi, cap ho va fer en el grup de control. El balanç rotundament positiu que aquesta investigació va demostrar sobre els beneficis del tools of the mind bé mereix atreure l’atenció dels mestres d’Infantil a Espanya per aquest programa.