Experiències

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

EXPERIÈNCIES

Parlem amb docents, acadèmics i experts educatius sobre educació.

Editor de continguts

Alt

FORMANT CIUTADANS DEL SEGLE XXI

Explorant el costat humà del fenomen Big Data

El segle xxi arriba amb grans reptes, però també amb grans oportunitats per a la societat. La digitalització, la intel·ligència artificial i la robotització són els futurs reptes als quals els joves hauran d’enfrontar-se els propers anys plens d’incerteses i canvis vertiginosos. Per això resulta imprescindible que els alumnes d’avui adquireixin els coneixements i les competències digitals necessàries per ser ciutadans plens del segle xxi. En aquest sentit, el Datató del Repte BigData es consolida com una experiència única d’aprenentatge tant per a les escoles com per als professors i els alumnes perquè els ajuda a fer servir la tecnologia d’una manera crítica i reflexiva, i els convida a descobrir totes les oportunitats que ofereix com a eina de transformació social.       El mes de maig passat vam celebrar amb gran èxit l’edició 2019 del Datató del Repte BigData, on més de 50 joves es van citar a Barcelona per resoldre un repte en 48 hores: Com fer les ciutats més habitables? A través de l’anàlisi de dades, els equips participants van haver d’estudiar a fons el problema de la contaminació urbana, ja que l’objectiu era elaborar una proposta de mesures i solucions per resoldre aquesta problemàtica. Per descomptat, aquestes mesures s’havien de fonamentar en una anàlisi sòlida, basada en dades reals, fet que els va portar a emprar més de 80.000 punts de recollida de dades en tan sol 24 hores. Intensitat, motivació i contextualització són alguns dels aspectes clau d’aquest Datató, com bé ens explicava en Jordi Villar, professor d’un dels equips guanyadors de l’escola Badalona VII. «Si hi ha una cosa que fa aprendre a l’alumne és la motivació i la contextualització, és a dir, la sensació que treballen en un problema real que necessita solucions reals.» I és que l’experiència del Datató és tota una eina perquè l’alumne s’apoderi com un ciutadà data conscient i data actiu. Una experiència que no només potencia la competència digital, sinó que també fomenta l’aprenentatge cooperatiu, el pensament crític i la competència comunicativa. Amb tots aquests aprenentatges, els participants van tornar a les seves ciutats, però segurament que ara tenen una idea clara: el camí per a una societat millor passa per saber interpretar i utilitzar les dades que generem.

Llegir més

Alt

Entrevista a Ron Ritchhart

La cultura de pensament i com fomentar-la a les aules

Necessitem estudiants preparats per enfrontar-se a la complexitat del món actual. Crec que, atesa la complexitat del món actual, els problemes amb els quals s’enfronten els nostres estudiants consisteixen a pensar com poden superar els moments difícils, i això vol dir que hem de produir estudiants que siguin flexibles, que realment sàpiguen com pensar, que no tan sols estiguin preparats per a una feina, sinó per a moltes, i crec que el que no sabem és com seran aquestes feines, però, evidentment, això també requereix un esperit d’innovació, fet que suposa que els estudiants s’han d’habituar a una certa ambigüitat i han d’aprendre a ser innovadors i flexibles en aquestes circumstàncies.”   L’educació actual no està generant la motivació, l’interès i els resultats necessaris. Tenim moltes coses a la nostra disposició, als centres educatius, en termes del currículum que impartim, la manera en què dividim les disciplines i les matèries, els exàmens que fem, i tot això ha acostumat els estudiants a ser desobedients, a aprendre a jugar el joc de l’escola i, sovint, a aprendre a apanyar-se-les amb el mínim esforç, perquè no té sentit fer un gran esforç per coses que no t’interessen de debò.   Les nostres paraules o missatges com a docents són clau a l’hora de constituir una cultura educativa als nostres centres educatius. I per això la cultura de l’aula és tan important: a través de la cultura el que transmetem són molts missatges, missatges sobre el que és important, sobre el que compta, i si portes aquesta metàfora dels missatges una mica més enllà, vol dir que expliquem una història als nostres estudiants. Quan van a l’escola els expliquem una història sobre com és una escola, sobre com és l’aprenentatge, els expliquem una història sobre el que es considera aprenentatge, els expliquem una història sobre què vol dir ser educat, què vol dir ser intel·ligent. Perquè el professorat entengui la cultura a les nostres aules, per entendre la cultura als nostres centres educatius, hem de començar a prestar atenció als missatges que estem transmetent als estudiants.   Hem de construir una cultura educativa d’apoderament, de comprensió i compromís. Aquesta vella història de l’escola sol ser una història d’obediència i una historia de treball, així els estudiants aprenen que el que han de fer a l’escola és abaixar el cap, fer el que digui el professor, fer els deures, sobretot els que compten per a la nota, encara que probablement no hagin après res, i esbrinar què vol el professor i donar-li-ho. Aquesta història sobre l’obediència està molt arrelada, per la qual cosa estem canviant aquesta història, volem que la història tracti més aviat de reflexió, compromís i apoderament. Les investigacions d’un col·lega, Fred Newmann, han revelat que quan els estudiants estan exposats sovint a oportunitats que els exigeixen aplicar coneixements a noves situacions, que els exigeixen comunicar de manera eficaç les seves idees i, després, establir llaços sòlids amb la comunitat, aquests estudiants milloren, milloren no tan sols en les proves estandarditzades, sinó que també milloren a mesura que progressen.   Una cultura oberta i participativa millora els processos d’aprenentatge i ensenyament. Un altre element serien les interaccions. Quan una classe té interaccions i relacions positives, els estudiants aprenen millor i, de fet, és un dels elements més essencials. De nou, hi ha nombroses investigacions del fet que els estudiants que no connecten amb un professor, que no connecten amb un centre educatiu, tenen més probabilitats d’abandonar l’escola, a més de tenir un rendiment més baix, per la qual cosa podem examinar qualsevol d’aquests elements i veure com contribueix de debò cadascun a l’aprenentatge dels estudiants.   La (r)evolució educativa és apoderar el professorat per atorgar-li més poder de decisió sobre la seva pràctica docent. Crec que la revolució educativa, i penso que està començant ara, és aquella en què cedim més control al professorat perquè prengui decisions i configuri les escoles. Donar veu al professorat perquè faci canvis a les escoles, al sistema educatiu, això crec que seria una revolució.

Llegir més

Alt

REPTE STEAMXHEALTH : Despertant la vocació científica

Projectes per a la millora de la salut i nutrició

No és cap secret que el món actual canvia a una velocitat vertiginosa, i en gran mesura a causa de l’evolució de la ciència i la tecnologia. En aquest context sorgeixen oportunitats enormes, però també grans reptes, com ara combatre la fam i els problemes de salut i nutrició amb mètodes de producció més sostenibles i dietes més saludables. Així ho expressen els Objectius de Desenvolupament Sostenible en els objectius 2 i 3, i també la Comissió Europea amb el projecte FOOD 2030, que marca les línies d’actuació per a cada país en matèria d’alimentació, nutrició i salut.   Com millorar la nutrició i fomentar dietes més sostenibles i saludables? Com millorar la sostenibilitat ambiental dels sistemes d’alimentació? Com millorar l’eficiència en l’ús dels recursos naturals i la circularitat? Com fomentar la innovació i l’apoderament de les comunitats?   Per fer-ho, llancem un repte a les generacions futures: el Repte STEAMxHealth “Nutrició: alimentació intel·ligent” per al qual més de 500 grups d’alumnes de secundària de tot Espanya van presentar solucions innovadores que havien anat treballant al llarg del curs escolar per afrontar els reptes esmentats abans. Per a Belén Martínez, professora del col·legi Concepcionistas de Burgos, el Repte STEAMxHealth ha ajudat els alumnes “a sortir d’allò curricular, a atrevir-se a fer coses diferents i a posar passió en aula”. I és que la seva classe de Batxillerat va ser una de les 10 seleccionades per participar al bootcamp CosmoCaixa amb el projecte Fruitea l’objectiu del qual és augmentar el consum de fruita en l’esmorzar escolar del centre. Així, el bootcamp CosmoCaixa va reunir els 10 projectes finalistes del Repte STEAMxHealth, i durant 5 dies, més de 50 alumnes van tenir l’oportunitat de treballar en els seus projectes gràcies als diferents tallers de formació, les conferències i les activitats que, des d’EduCaixa, havíem preparat. Una experiència transformadora que persegueix potenciar la vocació científica de l’alumnat, aportant-los coneixements, ajudant-los a treballar utilitzant el mètode científic, i sobretot apropant-los a la realitat del món científic. Una experiència que segurament ajudarà molt l’equip de l’escola San José de Fuensalida (Toledo), que va llançar un experiment al seu centre per descobrir quins aliments poden prevenir millor les malalties cardiovasculars i el càncer. Per fer-ho, va realitzar un estudi de laboratori en el qual va analitzar mostres d’orina de persones en grups de control i experimental. El grup experimental mantenia una dieta rica en compostos fenòlics i el grup de control mantenia una dieta regular. D’aquesta manera podia comprovar els beneficis de certs aliments i llançar una campanya de conscienciació al seu centre educatiu. I és que, cada vegada més, temes com ara la sostenibilitat, el canvi climàtic, la nutrició o la fam al món interessen i mouen consciències entre l’alumnat. Per a Alejandro Méndez, membre del grup CSSA i alumne de l’escola salesiana Santo Ángel d’Avilés, l’objectiu era molt clar: “El principal que volíem fer nosaltres era mentalitzar la gent sobre la nutrició”.     Deixa aleshores de sorprendre veure a joves implicats amb l’entorn, a alumnes amb una cultura científica forta que valoren la ciència com a un agent de transformació social i comencen a reconèixer el mètode científic com a eina d’aprenentatge capaç d’ajudar-los a prendre decisions millors basades en la informació i en l’evidència. Davant tenim una possible i futura prometedora generació de joves científics que no té pudor a parlar dels transgènics o a anar a les institucions principals de la ciutat per estudiar la potabilitat de l’aigua i assegurar un aigua potable per a tots. Experiències com el Repte STEAMxHealth ajuden a potenciar aquestes habilitats i competències del nostre alumnat, que l’ensenyen a treballar en equip, a investigar de manera participativa i a aplicar el mètode científic o a compartir coneixement.

Llegir més

Alt

Entrevista a David Perkins

Què val la pena aprendre a l'escola?

Ens hauríem de demanar si el que ensenyem serà útil per a la vida que viuran els nostres estudiants. Una de les respostes més importants té a veure no tan sols amb el fet de com ensenyem, sinó què ensenyem. Ensenyem idees, conceptes i capacitats que contribuiran de debò a la vida que probablement viuran els estudiants? Odio dir això, però crec que una gran part del que solem ensenyar realment no és útil per a la vida dels estudiants, es perd, s’oblida al cap de dos o tres mesos, mai no torna a sortir a la superfície. Així i tot, les disciplines sobre les quals ensenyem, com matemàtiques, història, literatura, art, ciència…, totes estan plenes de conceptes molt rics que poden ser útils per a la vida dels estudiants, però només si les impartim així i només si seleccionem les que són generatives de veritat.”   Les disciplines sobre les quals ensenyem estan plenes de conceptes molt rics que poden ser útils per a la vida dels estudiants si en fem una bona selecció. Posem per cas les matemàtiques avançades, per exemple, les equacions multilineals. La majoria de l’alumnat no tindrà mai l’oportunitat de tornar-les a fer servir a la vida. Compareu-ho, per exemple, amb l’estadística i la probabilitat. Les notícies ens bombardegen cada dia amb estadística i probabilitat. Ens enfrontem a decisions mèdiques, a decisions sobre apostes, a qüestions de política pública que intrínsecament han d’utilitzar idees força bàsiques quotidianes d’estadística i probabilitat, tot i que molt sovint aquesta part de les matemàtiques es deixa de banda a favor de, per exemple, les equacions multilineals.   Necessitem una visió diferent de l’educació en la qual prioritzem els continguts més significatius per al desenvolupament del nostre alumnat. L’educació ha d’anar enfocada a la comprensió, no a la memorització. És fàcil tenir molta informació sobre una cosa i entendre-la molt poc. Potser puc recitar les lleis de Newton, però això no vol dir que les entengui. Entendre és un tipus de rendiment, es tracta de si pots pensar amb el que saps sobre una cosa, si pots pensar amb flexibilitat amb el que saps sobre una cosa, si pots anar més enllà de la informació facilitada. Suposem que realment entenc les lleis de Newton, això vol dir que les puc aplicar. L’educació s’enfoca massa a memoritzar tots els fets i molt poc a pensar amb aquests fets.”   La (r)evolució educativa és treballar per un aprenentatge significatiu. Suposo que per a mi una revolució educativa hauria de significar dirigir l’educació en molts aspectes cap al que seria més útil per a la vida que probablement viuran els estudiants. Això implica dirigir l’educació cap a coneixements més profunds i cap a una transferència més gran de l’aprenentatge. Significa dirigir l’educació cap a la interdisciplinarietat, perquè avui dia gairebé tots els problemes naturals amb els quals ens enfrontem tenen un caràcter interdisciplinari. L’educació tendeix a estar confinada en una visió força limitada de la manera en la qual funcionen les coses i quins conceptes s’haurien d’aprendre. Em sembla que ens cal expandir-la en diverses direccions, però sempre tenint en compte la vida que tindran els estudiants a qui estem ensenyant.”

Llegir més

EXPERIÈNCIES A EDUCAIXA

EXPERIÈNCIES A EDUCAIXA

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR