Experiències

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

EXPERIÈNCIES

Parlem amb docents, acadèmics i experts educatius sobre educació.

Editor de continguts

Alt

Entrevista a Digna Couso:

STEAM, ciència per a tots

Què és l'educació STEAM? L’educació STEAM s’orienta a desenvolupar les competències dels nens i les nenes, els alumnes i les alumnes en un àmbit global. Intentar que aquelles competències que normalment associàvem a la ciència, a la tecnologia, a l’enginyeria, a la matemàtica es treballin més juntes, més contextualitzades, i en connexió també amb les arts, amb l’ètica, amb la filosofia, amb la història.   Apoderar l’alumnat perquè prengui decisions millors en l’àmbit científic-tecnològic Al final el que volem amb l’educació STEM i STEAM és que els alumnes siguin capaços de prendre decisions de l’àmbit científic-tecnològic de manera apoderada i informada; és a dir, que puguin decidir si això de vacunar-se o no vacunar-se és un tema rellevant per a ells sense basar-se en si ara està de moda, o si no ho faig perquè els científics ho diuen. Han de tenir realment criteri, entendre les evidències, poder proporcionar arguments basats en proves.   L’educació STEAM pot contribuir al fet que més alumnes s’interessin i gaudeixin de la ciència STEM és l’objectiu, STEAM és una manera de fer STEM i és una de les millors maneres de fer-ho. Si es fa bé, és molt creatiu perquè està més contextualitzada; perquè, en alguns casos, persones que potser ja havien decidit que no són de l’àmbit científic-tecnològic donen una segona oportunitat perquè arriba a través de canals diferents, per exemple, relacionats amb la música, amb les arts escèniques, amb les arts plàstiques, però també amb la política, amb la història, amb la llengua. Perquè veiem que molts alumnes no tenen aquest capital familiar, amb familiars propers que es dediquin a la tecnologia, a l’enginyeria, a la ciència, a les matemàtiques o que no tenen aquest suport familiar. Las matemàtiques solen ser una assignatura que genera fins i tot ansietat en alguns alumnes, i no tenen el suport familiar per fer-ho millor, o no són a prop de la ciència, etc. Aquests alumnes i aquestes alumnes, normalment en aquest àmbit, no és solament que no se’ls doni bé, és que no senten una estima, una atracció, no donen una oportunitat per veure si, d’alguna manera, poden contribuir en la seva vida. La diversitat de perfils enriqueix la nostra ciència Algunes persones diuen que STEAM és el que ens solucionarà la perspectiva de gènere. No necessàriament. Seria molt dur dir que hem de vestir la ciència de rosa perquè a les nenes els agradi. Això no és veritat. No cal posar-la dins d’un quadre perquè s’hi acosti. El que cal fer és una ciència social, contextualitzada que agradi a tothom. Ni als nens, ni a les nenes, ni a aquells que se’ls dóna bé ni a aquells que se’ls dóna malament, a tots. Unes matemàtiques molt més en context, amb molts menys exercicis i més problematitzades, que tu hagis de pensar. I això de vegades se’ns oblida, que als nens els agrada, ho prenen com un repte, és un joc. La major part dels problemes matemàtics no deixen de ser un joc d’estratègia, i el mateix amb l’enginyeria, es poden crear moltes coses que tinguin utilitat social. Es poden crear aplicacions que ajudin amb la cura personal, que serveixin per relacionar-se amb uns altres o per aconseguir un món més sostenible. Aquest tipus de contextos atreu més tots els alumnes, incloses les noies. Per això et dic, no és un tema de STEM o STEAM, és un tema de quina perspectiva vols fer servir per fer-ho. A mi la perspectiva que m’atreu, és que, quan es fa STEAM des de la perspectiva d’equitat, és una situació win-win perquè més alumnat pot gaudir i aprendre en aquest context, però alhora més alumnat diferent pot tenir una oportunitat d’arribar a la vida professional científica-tecnològica. El que ens passa com a país és que, en general, en l’àmbit científic-tecnològic, tenim uns perfils professionals molt homogenis. Els enginyers i els científics som molt semblats els uns als altres. Ens agrada un mateix tipus de coses, tenim unes capacitats molt desenvolupades en un costat i unes altres no tant. Com més gent diversa, que pensa totalment diferent, que se li donen bé altres coses, arribi a l’àmbit científic-tecnològic, més possibilitats tindrem de ser més creatius en l’àmbit científic-tecnològic, aconseguir més qualitat i, sobretot , una ciència, una tecnologia, unes matemàtiques amb perspectiva d’equitat i gènere. No es tracta tant de fer STEM o STEAM; sí o no, sinó que l’educació científica, tecnològica, matemàtica que fem s’enfoqui des de la perspectiva de gènere, d’equitat, i aconseguir que la ciència, la tecnologia i les matemàtiques no siguin assignatures per a aquells que són d’una determinada manera, sinó que siguin una cosa que considerem que forma part de l’alfabetització de tota la ciutadania.

Llegir més

Alt

Entrevista a Ron Ritchhart

La cultura de pensament i com fomentar-la a les aules

Necessitem estudiants preparats per enfrontar-se a la complexitat del món actual. Crec que, atesa la complexitat del món actual, els problemes amb els quals s’enfronten els nostres estudiants consisteixen a pensar com poden superar els moments difícils, i això vol dir que hem de produir estudiants que siguin flexibles, que realment sàpiguen com pensar, que no tan sols estiguin preparats per a una feina, sinó per a moltes, i crec que el que no sabem és com seran aquestes feines, però, evidentment, això també requereix un esperit d’innovació, fet que suposa que els estudiants s’han d’habituar a una certa ambigüitat i han d’aprendre a ser innovadors i flexibles en aquestes circumstàncies.”   L’educació actual no està generant la motivació, l’interès i els resultats necessaris. Tenim moltes coses a la nostra disposició, als centres educatius, en termes del currículum que impartim, la manera en què dividim les disciplines i les matèries, els exàmens que fem, i tot això ha acostumat els estudiants a ser desobedients, a aprendre a jugar el joc de l’escola i, sovint, a aprendre a apanyar-se-les amb el mínim esforç, perquè no té sentit fer un gran esforç per coses que no t’interessen de debò.   Les nostres paraules o missatges com a docents són clau a l’hora de constituir una cultura educativa als nostres centres educatius. I per això la cultura de l’aula és tan important: a través de la cultura el que transmetem són molts missatges, missatges sobre el que és important, sobre el que compta, i si portes aquesta metàfora dels missatges una mica més enllà, vol dir que expliquem una història als nostres estudiants. Quan van a l’escola els expliquem una història sobre com és una escola, sobre com és l’aprenentatge, els expliquem una història sobre el que es considera aprenentatge, els expliquem una història sobre què vol dir ser educat, què vol dir ser intel·ligent. Perquè el professorat entengui la cultura a les nostres aules, per entendre la cultura als nostres centres educatius, hem de començar a prestar atenció als missatges que estem transmetent als estudiants.   Hem de construir una cultura educativa d’apoderament, de comprensió i compromís. Aquesta vella història de l’escola sol ser una història d’obediència i una historia de treball, així els estudiants aprenen que el que han de fer a l’escola és abaixar el cap, fer el que digui el professor, fer els deures, sobretot els que compten per a la nota, encara que probablement no hagin après res, i esbrinar què vol el professor i donar-li-ho. Aquesta història sobre l’obediència està molt arrelada, per la qual cosa estem canviant aquesta història, volem que la història tracti més aviat de reflexió, compromís i apoderament. Les investigacions d’un col·lega, Fred Newmann, han revelat que quan els estudiants estan exposats sovint a oportunitats que els exigeixen aplicar coneixements a noves situacions, que els exigeixen comunicar de manera eficaç les seves idees i, després, establir llaços sòlids amb la comunitat, aquests estudiants milloren, milloren no tan sols en les proves estandarditzades, sinó que també milloren a mesura que progressen.   Una cultura oberta i participativa millora els processos d’aprenentatge i ensenyament. Un altre element serien les interaccions. Quan una classe té interaccions i relacions positives, els estudiants aprenen millor i, de fet, és un dels elements més essencials. De nou, hi ha nombroses investigacions del fet que els estudiants que no connecten amb un professor, que no connecten amb un centre educatiu, tenen més probabilitats d’abandonar l’escola, a més de tenir un rendiment més baix, per la qual cosa podem examinar qualsevol d’aquests elements i veure com contribueix de debò cadascun a l’aprenentatge dels estudiants.   La (r)evolució educativa és apoderar el professorat per atorgar-li més poder de decisió sobre la seva pràctica docent. Crec que la revolució educativa, i penso que està començant ara, és aquella en què cedim més control al professorat perquè prengui decisions i configuri les escoles. Donar veu al professorat perquè faci canvis a les escoles, al sistema educatiu, això crec que seria una revolució.

Llegir més

Alt

Entrevista a David Perkins

Què val la pena aprendre a l'escola?

Ens hauríem de demanar si el que ensenyem serà útil per a la vida que viuran els nostres estudiants. Una de les respostes més importants té a veure no tan sols amb el fet de com ensenyem, sinó què ensenyem. Ensenyem idees, conceptes i capacitats que contribuiran de debò a la vida que probablement viuran els estudiants? Odio dir això, però crec que una gran part del que solem ensenyar realment no és útil per a la vida dels estudiants, es perd, s’oblida al cap de dos o tres mesos, mai no torna a sortir a la superfície. Així i tot, les disciplines sobre les quals ensenyem, com matemàtiques, història, literatura, art, ciència…, totes estan plenes de conceptes molt rics que poden ser útils per a la vida dels estudiants, però només si les impartim així i només si seleccionem les que són generatives de veritat.”   Les disciplines sobre les quals ensenyem estan plenes de conceptes molt rics que poden ser útils per a la vida dels estudiants si en fem una bona selecció. Posem per cas les matemàtiques avançades, per exemple, les equacions multilineals. La majoria de l’alumnat no tindrà mai l’oportunitat de tornar-les a fer servir a la vida. Compareu-ho, per exemple, amb l’estadística i la probabilitat. Les notícies ens bombardegen cada dia amb estadística i probabilitat. Ens enfrontem a decisions mèdiques, a decisions sobre apostes, a qüestions de política pública que intrínsecament han d’utilitzar idees força bàsiques quotidianes d’estadística i probabilitat, tot i que molt sovint aquesta part de les matemàtiques es deixa de banda a favor de, per exemple, les equacions multilineals.   Necessitem una visió diferent de l’educació en la qual prioritzem els continguts més significatius per al desenvolupament del nostre alumnat. L’educació ha d’anar enfocada a la comprensió, no a la memorització. És fàcil tenir molta informació sobre una cosa i entendre-la molt poc. Potser puc recitar les lleis de Newton, però això no vol dir que les entengui. Entendre és un tipus de rendiment, es tracta de si pots pensar amb el que saps sobre una cosa, si pots pensar amb flexibilitat amb el que saps sobre una cosa, si pots anar més enllà de la informació facilitada. Suposem que realment entenc les lleis de Newton, això vol dir que les puc aplicar. L’educació s’enfoca massa a memoritzar tots els fets i molt poc a pensar amb aquests fets.”   La (r)evolució educativa és treballar per un aprenentatge significatiu. Suposo que per a mi una revolució educativa hauria de significar dirigir l’educació en molts aspectes cap al que seria més útil per a la vida que probablement viuran els estudiants. Això implica dirigir l’educació cap a coneixements més profunds i cap a una transferència més gran de l’aprenentatge. Significa dirigir l’educació cap a la interdisciplinarietat, perquè avui dia gairebé tots els problemes naturals amb els quals ens enfrontem tenen un caràcter interdisciplinari. L’educació tendeix a estar confinada en una visió força limitada de la manera en la qual funcionen les coses i quins conceptes s’haurien d’aprendre. Em sembla que ens cal expandir-la en diverses direccions, però sempre tenint en compte la vida que tindran els estudiants a qui estem ensenyant.”

Llegir més

EXPERIÈNCIES A EDUCAIXA

EXPERIÈNCIES A EDUCAIXA

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR