L’octubre d’aquest any, la comunitat educativa espanyola celebrava la recuperació de l’assignatura de filosofia en els cursos d’ESO i Batxillerat. Des del 2015, l’obligatorietat de l’assignatura havia estat reduïda al primer any de Batxillerat, un fet que preocupava molt no solament als docents d’aquesta matèria, sinó a la comunitat educativa en general.

Nombrosos estudis realitzats per investigadors de Project Zero de la Universitat de Harvard han corroborat el valor d’ensenyar filosofia a les aules. Els diferents programes educatius i eines enfocats en aquesta assignatura han demostrat millorar no només el pensament crític, sinó també el rendiment en altres matèries, com ara llenguatge i matemàtiques. Emilio Lledó, guanyador del premi Princesa d’Astúries d’Humanitats, explica que la filosofia té una funció essencial, ja que ens obliga a pensar sobre la llengua, sobre el bé, sobre la justícia, sobre el que som, sobre la veritat.

 

Jordi Nomen, professor de Filosofia i Ciències Socials, cap del departament d’Humanitats de l’escola Sadako de Barcelona i autor del llibre El nen filòsof, ofereix la seva mirada sobre la importància de la filosofia. Nomen defineix la filosofia com el saber que ens permet interrogar al nostre entorn i a nosaltres mateixos, ens ajuda a comprendre el món i a actuar-hi. Ensenyar i practicar la filosofia a l’aula és, aleshores, fonamental. Nomen distingeix tres beneficis:

 

Pensament crític. En l’era de la informació en la qual vivim, és clau que l’alumnat aprengui a buscar, analitzar, distingir i processar informació de manera crítica. En aquest sentit, la filosofia és molt poderosa, ja que ens proporciona eines per indagar, per distingir entre fets i opinions, i avaluar la solidesa dels arguments, les evidències i les posicions que se’ns presenten.

 

Creativitat. Els reptes del segle xxi requeriran solucions innovadores. La filosofia ens convida i ens obliga a sortir d’allò convencional, a pensar de maneres diferents. Adquirir aquest hàbit serà d’un valor incalculable en un món que canvia amb tanta rapidesa.

 

Ètica, democràcia i ciutadania. Filosofar, gairebé per definició, implica posar-se en la pell de l’altre. Significa adoptar idees alienes, encara que sigui temporalment, per així arribar a sabers diferents de manera diferent. Aprendre des de petits que hi ha maneres diverses de veure i comprendre el món és de gran importància per a l’alumnat. Tolerar idees diverses, debatre pacíficament i defensar el dret d’uns altres a expressar-se són algunes de les bases de la democràcia; són valors que tot ciutadà ple hauria de tenir.

 

A més d’aquests tres beneficis, Nomen destaca la importància de les històries, el joc i l’art com a catalitzadors de la reflexió filosòfica. Hem de ser acurats en la manera com introduïm a l’alumnat en la filosofia. Començar la classe amb una definició seca de l’assignatura i lliurant-los una còpia de la República probablement no sigui la millor forma. La millor manera d’ensenyar el significat de la filosofia i de despertar-ne l’interès i la motivació de l’alumnat és filosofant, iniciant una conversa sobre un tema o succés del seu interès, i guiant aquesta conversa amb preguntes pensades per fomentar el pensament i la reflexió profunda per part de l’alumnat. A partir d’aquí podem iniciar la introducció d’autors, conceptes i escoles de pensament.

 

En un món incert que canvia constantment, i on molts estan obsessionats amb el rendiment i el cost-benefici, contrari al que molts puguin pensar, la filosofia és més necessària que mai.