Sobre l'alfabetització matemàtica i com fomentar la bona conducta a les aules

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

Editor de continguts

 

1.Una intervenció sobre alfabetització matemàtica resulta prometedora per a estudiants amb dificultats a l’àrea de matemàtiques

L’Education Endowment Foundation del Regne Unit ha publicat una avaluació (https://educationendowmentfoundation.org.uk/public/files/1stClass@Number_evaluation_report.pdf) de 1stClass@Number, una intervenció sobre alfabetització matemàtica de deu setmanes de durada, impartida per professors de suport, que brinda assistència intensiva als estudiants amb dificultats a l’àrea de matemàtiques.

Es va dur a terme un estudi controlat aleatoritzat a 133 centres escolars del sud i l’oest de Yorkshire. Cada centre va designar quatre nens de 1r de primària perquè participessin en el programa i, posteriorment, els centres escolars es van assignar a l’atzar per rebre la intervenció o continuar amb la pràctica docent habitual. Un equip de la Universitat d’Oxford va avaluar el programa, que es va impartir tres vegades a la setmana durant deu setmanes, com a complement a les classes ordinàries de matemàtiques. Una avaluació del procés va recopilar informació addicional a través d’observacions, qüestionaris i entrevistes telefòniques.

Els resultats van revelar que la intervenció va tenir un efecte positiu en les proves de raonament quantitatiu (magnitud de l’efecte = +0,18) en comparació dels estudiants del grup de control. Entre els estudiants que complien els requisits per rebre àpats escolars gratuïts, els que formaven part del grup d’intervenció no van aconseguir cap progrés addicional a la prova de raonament quantitatiu en comparació dels estudis del grup de control.  

Sembla que la intervenció 1stClass@Number no va tenir cap efecte en el rendiment a les proves matemàtiques fetes en concloure la Key Stage 1 (de 5 a 7 anys) en comparació dels estudiants del grup de control. Així i tot, s’hi van observar certes evidències del fet que la intervenció augmentava la bretxa en els resultats de matemàtiques a la Key Stage 1 entre els estudiants que complien els requisits per rebre àpats escolars gratuïts i els seus companys.

2. Les evidències avalen el programa Foundations: Establishing Positive Discipline Policies

El programa Foundations: Establishing Positive Discipline Policies, de Safe and Civil Schools, és un programa dissenyat per crear un entorn més segur a les instal·lacions escolars i els voltants. Se centra a fer servir tècniques proactives en lloc de càstigs per promoure el canvi, una tècnica que es denomina “suport i intervenció conductual positiva a tota l’escola” (SWPBIS, per les sigles en anglès). Foundations ajuda els centres escolars a adoptar i mantenir aquestes tècniques oferint als equips docents formació i material amb recopilació de dades, a més de formació durant diversos anys, orientació i visites escolars. El programa requereix que hi hagi un equip a cada centre perquè ensenyi aquestes tècniques al personal i s’utilitzen dades sobre seguretat i conducta per determinar el que funciona bé i el que no.

Un estudi controlat aleatoritzat (http://www.nasponline.org/publications/periodicals/spr/volume-42/volume-42-issue-3/a-randomized-evaluation-of-the-safe-and-civil-schools-model-for-positive-behavioral-interventions-and-supports-at-elementary-schools-in-a-large-urban-school-district) fet a 32 escoles de primària ubicades en un gran districte escolar urbà va posar de manifest que Foundations produïa millores en la disciplina escolar, en la formació i la política de seguretat dels estudiants, en la percepció que tenia el personal de la conducta dels estudiants i en les taxes de suspens i impuntualitat durant un període de dos anys. Concretament, el personal va comunicar millores en un entorn segur i protegit (+0,44), un augment de la formació sobre seguretat a l’escola (+0,35) i l’adopció de normes disciplinàries (+0,31) i el seu compliment (+0,34). El personal va comunicar una disminució de l’assetjament escolar (ES= -0,24), dels conflictes generals a l’aula (ES= -0,67) i de la conducta irrespectuosa/desafiadora (-0,15). Els estudiants del grup experimental també tenien menys possibilitats de suspendre que els del grup de control. Per determinar si els resultats positius del programa es generalitzarien en un entorn “real”, un segon estudi (https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/pits.21908) va continuar avaluant aquestes escoles de primària durant dos anys més, a més d’ampliar l’estudi per incorporar-lo a totes les escoles de primària i de secundària restants del districte, quan aquestes escoles van adoptar el programa sense suport dels fons d’investigació.

En l’estudi d’ampliació van participar 74 escoles públiques: les 17 escoles de primària del 1r any i les 15 escoles de primària del 2n any que van participar en el primer estudi, més 2 escoles de secundària i 8 de batxillerat del 3r any i 22 escoles de primària més del 4t any. Totes les escoles van rebre dos anys de formació en Foundations els mesos de maig, juny, octubre i febrer, durant els quals els equips docents van aprendre a introduir millores relacionades amb la seguretat, la conducta i la disciplina, i a recopilar i analitzar dades relacionades per establir objectiu per a l’any següent. El personal del programa va formar els treballadors del districte perquè exercissin d’instructors. Els equips docents van ensenyar a tot el personal de l’escola, des d’auxiliars fins a conductors d’autobús, tècniques per ensenyar als estudiants sobre expectatives, proporcionar una supervisió activa, oferir comentaris positius i corregir la conducta i posar èmfasi en les normes de l’escola adoptant una actitud tranquil·la i consistent.

Les escoles incloses a l’estudi actual van mostrar èxits a totes les àrees, igual que en l’estudi aleatoritzat. Concretament, després de la formació de Foundations, el personal va comunicar una millora de la conducta dels estudiants, amb menys suspesos, absentisme i impuntualitat, a més d’evidenciar una relació positiva entre els anys d’aplicació del programa i les taxes d’eficàcia. Aquesta conclusió va ser vàlida per a tots dos estudis, fet que indica que els resultats no depenien de l’assignació a l’atzar de la formació i es feien patents únicament després de l’aplicació del programa. Per tant, els autors van concloure que les millores obtingudes de la formació de Foundations evidenciaven que el programa s’aplica bé en un context real.

3. Una bona conducta no és un joc

Una avaluació (https://educationendowmentfoundation.org.uk/public/files/GBG_evaluation_report.pdf) feta per a l’Education Endowment Foundation al Regne Unit va analitzar si el Joc de la bona conducta (GBG, per les sigles en anglès) (http://www.beib.org.uk/2014/07/high-hopes-for-good-behaviour/) millorava la conducta i la capacitat lectora dels estudiants.

La intervenció GBG és un mètode de gestió de l’aula dissenyat per millorar la conducta dels estudiants i generar confiança i resiliència. El joc es practica en grups i recompensa els estudiants que tenen un bon comportament. Més de 3.000 estudiants de 2n de primària de 77 centres escolars del Regne Unit van participar en un estudi controlat aleatoritzat del GBG durant dos anys. Al voltant d’una quarta part dels estudiants complien els requisits per rebre àpats escolars gratuïts, al voltant d’una cinquena part eren estudiants amb necessitats educatives especials i el 23 % tenia l’anglès com a segon idioma.

L’anàlisi va indicar que, de mitjana, el GBG no tenia una repercussió significativa en la capacitat lectora dels estudiants (magnitud de l’efecte = +0,03) ni en la seva conducta (concentració, conducta conflictiva i conducta prosocial) en comparació dels estudiants del grup de control. Malgrat això, es van observar determinades evidències incertes que els infants amb risc de desenvolupar problemes de conducta mostraven millores en el comportament.

4. Intervenció a l’aula per a estudiants amb autisme

Les conclusions d’un estudi aleatoritzat per conglomerats (http://dx.doi.org/10.1037/ccp0000314) publicades a la revista Journal of Consulting and Clinical Psychology suggereixen que els docents d’aula poden impartir de manera eficaç un programa adreçat a estudiants joves amb trastorn de l’espectre autista (TEA) que produeix millors resultats que l’educació escolar habitual.

Lindee Morgan i els seus companys van dur a terme un estudi de la intervenció en la comunicació social, la regulació emocional i el suport transaccional (SCERTS, per les sigles en anglès) per avaluar quines millores havien assolit els estudiants del grup d’intervenció en diferents mesures analitzades en comparació dels estudiants del grup de control. Aquesta intervenció desenvolupada a l’aula i implementada per docents té com a objectiu millorar la participació activa, la comunicació adaptativa, les habilitats socials, la funció executiva i la conducta problemàtica en estudiants amb TEA de l’escola primària. Seixanta escoles de tres estats es van assignar de manera aleatòria als grups d’intervenció o de control. Els docents del grup d’intervenció van rebre formació sobre com s’havia d’impartir el programa SCERTS i van rebre orientació durant tot el curs escolar.

L’estudi va donar més bons resultats en el grup d’intervenció que en el grup de control en mesures observades de participació activa a l’aula respecte de la interacció social. El grup d’intervenció també va obtenir més bons resultats en mesures de comunicació adaptativa, habilitats socials i funció executiva (les magnituds de l’efecte van variar entre +0,31 i +0,45).

5. Reforma necessària per a la iniciativa Pre-K

Com a part de la seva iniciativa Straight Talk on Evidence (http://www.straighttalkonevidence.org/about/), la Laura and John Arnold Foundation (LJAF) ha publicat un informe (http://www.straighttalkonevidence.org/2018/07/16/large-randomized-controlled-trial-finds-state-pre-k-program-has-adverse-effects-on-academic-achievement/) que analitza les noves conclusions d’un estudi controlat aleatoritzat (RCT, per les sigles en anglès) d’un programa voluntari de preescolar impartit a Tennessee i adreçat a infants de recursos baixos.

La iniciativa Voluntary Pre-K (VPK) ofereix als nens de quatre anys de Tennessee, amb una atenció especial als infants de quatre anys que es troben en risc, una oportunitat per desenvolupar les habilitats necessàries per a la preparació escolar (habilitats socials i preacadèmiques). L’estudi va incloure 3.131 nens aptes que havien demanat l’accés a un dels molt sol·licitats 79 programes de VPK que s’impartien a tot l’estat. Aquests infants es van assignar a l’atzar a un grup del programa al qual s’oferia accés o a un grup de control al qual no se li oferia (però que podia accedir a altres serveis infantils i familiars disponibles a la comunitat). A través de registres educatius estatals es van avaluar el rendiment dels estudiants i altres resultats a 3r de primària.

Segons l’informe de la LJAF, l’estudi va trobar efectes positius a curt termini en el rendiment (en concloure el curs preescolar), però aquests efectes es van dissipar quan els infants van accedir a primària i van passar a ser modestament negatius a 3r de primària. En el seguiment fet a 3r de primària, el grup de control va obtenir qualificacions significativament més altes a les àrees de matemàtiques i ciències que el grup de la iniciativa Pre-K.

L’informe exposa possibles raons per explicar-ne els efectes negatius i suggereix que el programa es reformi incorporant criteris de finançament basats en les evidències que tinguin com a objectiu millorar-ne l’eficàcia amb el temps.

 

Editor de continguts

Editor de continguts

VOLS QUE T'AVISEM D'ACTUALITATS SIMILARS?

educaixa-valoraciones Portlet

-/5

Valoració mitjana global

Basat en 0 valoracions

HAS PARTICIPAT?

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR