Descripció

Repetir un curs també es coneix com “no passar de curs”, “no promoció” o “repetició d’un any”. L’alumnat que no assoleix un nivell determinat d’aprenentatge al final de l’any cal que repeteixi aquest curs escolar, unint-se a una classe amb alumnes més joves durant el següent any acadèmic.

Quina eficàcia té?

Les evidències indiquen que, en la majoria dels casos, repetir un curs és perjudicial per a les possibilitats de l’alumnat d’aconseguir èxits acadèmics. A més, hi ha estudis que mostren de forma sistemàtica efectes més negatius per a l’estudiantat més desafavorit, fet que indica que és possible que aquesta pràctica augmenti les desigualtats educatives. També és probable que repetir un curs tingui efectes més negatius si té lloc durant els primers anys de l’educació primària, per a estudiants procedents de minories ètniques o per a alumnes relativament joves dintre del seu grup d’edat. Per exemple, en el context anglosaxó, per als estudiants de secundària la repetició d'un curs escolar es limita a tornar a examinar-se d'aquelles matèries que l'estudiant no va aprovar.

L’alumnat que repeteix un any té un progrés acadèmic mitjà de quatre mesos menys durant un curs escolar que l’alumnat que passa de curs. A més, hi ha estudis que indiquen que l’estudiantat que repeteix un curs té poques probabilitats de posar-se al nivell de l’estudiantat d’un nivell similar que passa de curs, fins i tot després de completar un any addicional d’escolaritat. Els estudis també indiquen que l’alumnat que repeteix un curs té més probabilitats d’abandonar els centres educatius abans d’acabar els seus estudis.

Malgrat que l’impacte general mitjà és negatiu, alguns estudis indiquen que, en circumstàncies individuals, alguns estudiants se’n poden beneficiar, en especial a curt termini. No obstant això, no sembla fàcil identificar quin alumnat se’n beneficiarà, fet que indica que repetir un curs suposa un risc significatiu.

Efectivitat

No hi ha estudis que hagin utilitzat un disseny experimental, malgrat que, en general, hi ha una sèrie de revisions d’evidències d’alta qualitat que mostren que s’han trobat efectes negatius de forma sistemàtica durant els darrers cinquanta anys, tant a Europa con a Amèrica del Nord. Per tant, les evidències es valoren com a moderades.

Cost

Les despeses es calculen en funció d’un curs escolar. Les despeses exactes poden variar en funció de si l’alumnat està a primària o a secundària, però, de mitjana, les despeses són molt elevades.

Què es deu tenir en compte?

Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

  1. Els efectes negatius són poc freqüents en les intervencions educatives, de manera que resulta sorprenent la mesura en què l’alumnat que repeteix un curs progressa menys.

  2. Els efectes negatius són desproporcionadament majors per a l’alumnat més desafavorit, el procedent de minories ètniques i el relativament jove dintre del seu grup d’edat.

  3. S’han considerat intervencions alternatives com classes intensives o suport individual? Aquestes intervencions són considerablement més econòmiques i poden evitar la repetició d’un curs (veure tutories individuals).

  4. Els efectes negatius tendeixen a augmentar amb el temps i repetir més d’un curs augmenta de forma significativa el risc de l’alumnat d’abandonar els seus estudis.

VOLS QUE T'AVISEM D'EVIDÈNCIES SIMILARS?