Descripció

La programació en bloc és una metodologia d’horari escolar en educació secundària. Normalment, implica que l’alumnat tinguin menys classes (4-5) al dia, durant un període de temps més llarg (70-90 minuts). Els tres tipus principals de programació en bloc que s’hi han investigat són:

  • Programació en bloc 4x4: 4 blocs de classes més extensos (80-90 minuts) al dia, amb les mateixes 4 assignatures cada dia. L’alumnat té 4 assignatures durant un trimestre i altres 4 assignatures diferents en el següent trimestre.

  • Programació en bloc A/B: 3 o 4 blocs de classes més extensos (70-90 minuts) al dia, amb les mateixes 3 o 4 assignatures en dies alterns. L’alumnat té 6 o 8 assignatures cada trimestre.

  • Híbrida: un híbrid entre els models tradicionals i metodologies de 3 o 4 classes al dia. L’alumnat té 5 classes al dia, d’entre 60 i 90 minuts.

Quina eficàcia té?

Les evidències no mostren un patró coherent. Una revisió sistemàtica del 2010 va concloure que el patró 4x4 semblava tenir un rendiment general major que les programacions tradicionals, malgrat que això pot emmascarar diferències entre assignatures. Les anàlisis més detallades suggereixen que, de forma científica, la metodologia de la programació en bloc A/B va obtenir resultats més elevats que les programacions més tradicionals (entre dos i cinc mesos de progrés addicional). En matemàtiques i llengua, les evidències no eren clares, amb estudis que mostraven els millors i els pitjors resultats per a qualsevol tipus de programació en bloc en comparació amb la programació tradicional

Les evidències suggereixen que la forma en què el professorat utilitza el temps que se li assigna és més important que la durada de les lliçons o la programació d’aquestes i, per tant, és poc probable que la introducció d’una programació en bloc en si augmenti el rendiment. També pot ocórrer que, quan s’hi introdueixen diferents patrons d’horari, els canvis només siguin beneficiosos si el professorat canvia la forma d’impartir les classes per treure el màxim partit a l’assignació del temps. El professorat i l’alumnat sol percebre que els canvis en els horaris són beneficiosos, en particular quan sembla que augmenten la interacció individual. Malgrat tot, aquestes percepcions no estan relacionades de forma clara amb la millora dels resultats de l’aprenentatge.

Efectivitat

Hi ha dues metaanàlisis recents que han analitzat les evidències de l’impacte dels canvis en els horaris i la programació en l’aprenentatge de l’estudiantat, però aquestes es basen en un nombre reduït d’estudis amb una seguretat limitada.

Els horaris afecten principalment els centres d’educació secundària, malgrat que el temps invertit en diferents àrees del currículum també és rellevant a primària. Les investigacions se centren principalment en l’impacte en matemàtiques, llengua i ciències.

Cost

Les despeses de fer alteracions a l’horari afecten principalment a l’esforç organitzatiu i al tems, i impliquen una inversió financera mínima.

Què es deu tenir en compte?

Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

  1. Els canvis als horaris en si no són suficients per millorar l’aprenentatge, sinó que el professorat necessita canviar la forma en què ensenya, i hauria de planificar i organitzar diferents tipus d’activitats d’aprenentatge per obtenir beneficis.

  2. S’han adaptar els canvis d’horaris als objectius i l’ensenyament del currículum i als objectius d’aprenentatge (com ara sessions més llargues per fer experiments científics)?

  3. S’ha considerat de quina manera les sessions més llargues podrien proporcionar oportunitats per altres metodologies encoratjadores, com ara millorar la quantitat de feedback que l’alumnat rep del professorat o del propi alumnat?

VOLS QUE T'AVISEM D'EVIDÈNCIES SIMILARS?