Noves metodologies per a l'ensenyament de STEM i el desenvolupament soci-emocional de l'alumnat.

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

Editor de continguts

En aquest nou lliurament d'Evidències EduCaixa donem una mirada als últims resultats de la recerca educativa en l'ensenyament de les assignatures STEM i el desenvolupament socioemocional dels nens.

1. Les evidències avalen la metodologia The BSCS Inquiry Approach

Amb el creixent interès en els currículums de STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), sorgeix la necessitat de disposar d’evidències que avalin aquests programes. Un d’aquests programes de ciències és The BSCS Inquiry Approach, una metodologia integral de ciències adreçada als centres d’ensenyament secundari que es basa en tres conceptes fonamentals: constructivisme, coherència i cohesió. Els materials s’organitzen al voltant del procés de les 5E (engage, explore, explain, elaborate y evaluate) (participar, explorar, explicar, elaborar i avaluar). L’ensenyament se centra a avaluar els coneixements actuals dels estudiants i utilitzar mètodes perquè avancin en la consecució de més coneixements. Cadascuna de les disciplines científiques (ciències físiques, ciències de la vida, ciències de la terra i ciència i societat) consta de quatre capítols que reben temes comuns que van avançant durant un període de tres anys. El disseny i l’execució d’experiments en grups reduïts és important en totes les àrees. El professorat rep set dies de formació professional a l’any, que inclou un curs d’estiu de tres dies i quatre sessions d’un dia, i que els permeten compartir experiències i introduir continguts nous amb el temps.

Per determinar els efectes de The BSCS Inquiry Approach en el rendiment dels estudiants, BSCS va dur a terme un estudi aleatoritzat per conglomerats de dos anys de durada sobre la intervenció (https://bscs.org/efficacy-trial-research-based-curriculum-materials-and-professional-development) en el qual es van comparar estudiants de 4t d’ESO i 1r de batxillerat en nou centres de secundària experimentals (n = 1.509 estudiants) i nou de control (n = 1.543 estudiants) a l’Estat de Washington. Un total del 45 % dels estudiants complia els requisits per optar als àpats gratuïts o a preus reduïts. En acabar els dos anys, els estudiants del BSCS van obtenir millors resultats que els del grup de control (magnitud de l’efecte = +0,09, p < ,05) a les avaluacions de ciències de l’Estat de Washington.

2. Anàlisi d’una via de millora de les habilitats de SEL

Un estudi fet per Neil Humphrey i els seus col·legues (https://doi.org/10.3310/phr06100), publicat a la revista Public Health Research, informa sobre les conclusions d’un estudi controlat aleatoritzat de la intervenció d’aprenentatge social i emocional, Promoting Alternative Thinking Strategies (PATHS).

L’objectiu del PATHS és promoure les habilitats socials dels infants a través d’un currículum impartit pel professor de classe. En l’estudi van participar un total de 5.218 infants de 3r a 5è de primària (de 7 a 9 anys) de 45 centres d’ensenyament primari del comtat de Gran Manchester (Anglaterra). Les escoles es van assignar a l’atzar per rebre el PATHS durant dos anys o continuar amb l’ensenyament habitual.

Les conclusions de l’estudi suggereixen que l’impacte del PATHS va ser modest i limitat. Immediatament després de la intervenció, es van observar evidències incertes que el PATHS produïa una petita millora en les habilitats socials dels infants (magnitud de l’efecte = +0,09) segons les avaluacions del sistema de millora d’habilitats socials. També es va observar una lleugera millora en el benestar psicològic dels infants (magnitud de l’efecte = +0,07) immediatament després de la intervenció. No obstant això, no es van observar diferències entre els infants d’escoles que van participar en la intervenció PATHS i les escoles de control en cap dels resultats obtinguts en els seguiments fets al cap de 12 o 24 mesos de la intervenció.

3. Conclusions d’una avaluació de Thinking Maths

La revista Evidence for Learning in Australia ha publicat una avaluació de Thinking Maths (http://evidenceforlearning.org.au/assets/Thinking-Maths/E4L-Thinking-Maths-Evaluation-Report.pdf), un programa d’aprenentatge professional adreçat al professorat de matemàtiques per donar suport al procés d’aprenentatge de matemàtiques dels estudiants durant la transició entre l’escola primària i la secundària (que a Austràlia del Sud té lloc entre els 12 i els 14 anys).

En l’avaluació van participar 158 escoles d’Austràlia del Sud, que van ser assignades a l’atzar al grup d’intervenció (63 escoles) o al grup de control (104 escoles). El professorat va participar en 30 hores de formació professional presencial impartida a intervals de 4-5 setmanes durant tres trimestres escolars. El programa se centra en tres àrees per ensenyar i aprendre millor les matemàtiques: (a) utilitzant un disseny de tasques de qualitat, (b) seqüenciant un desenvolupament conceptual i (c) fent servir pedagogies eficaces basades en la investigació.

Els estudiants amb professorat que va assistir al programa Thinking Maths van aconseguir més millores en matemàtiques en comparació de les classes de matemàtiques habituals (magnitud de l’efecte = +0,05). Malgrat això, es van observar diferències entre els estudiants de centres d’ensenyament primari i secundari: la magnitud de l’efecte en el cas dels estudiants de secundària (de 13 a 16 anys) va ser de -0,16, mentre que la magnitud de l’efecte en el cas dels estudiants de primària (de 10 a 13 anys) va ser de +0,14.

4. Agrupació d’estudiants per rendiment

L’Education Endowment Foundation al Regne Unit ha publicat una avaluació de dos estudis de programes desenvolupats per la University College London (UCL) Institute of Education que investiguen metodologies per agrupar els estudiants: Best Practice in Setting (https://educationendowmentfoundation.org.uk/public/files/Projects/Evaluation_Reports/Intervention_A_-_Best_Practice_in_Setting.pdf) i Best Practice in Mixed Attainment Grouping (https://educationendowmentfoundation.org.uk/public/files/Projects/Evaluation_Reports/Intervention_B_-_Mixed_Attainment_Grouping.pdf).

L’estudi principal, Best Practice in Setting, va analitzar una intervenció amb l’objectiu d’aconseguir que les escoles milloressin la seva pràctica en grups (agrupar els estudiants en classes segons el seu rendiment acadèmic actual). Un total de 127 escoles van participar a l’estudi, que es va desenvolupar durant dos anys acadèmics. Els professors es van assignar a l’atzar a grups per evitar que els que tinguessin menys experiència s’assignessin de manera desproporcionada a grups amb un “rendiment més baix”, mentre que els estudiants que cursaven 6è de primària i 1r d’ESO es van assignar a grups en funció de mesures independents de rendiment acadèmic, en lloc d’opinions més subjectives com el comportament i les interaccions amb els companys. Es van donar oportunitats al llarg del curs per reassignar els estudiants a diferents grups en funció del seu rendiment acadèmic actual.

L’avaluació no va trobar cap evidència que la intervenció millorés els resultats a l’àrea de matemàtiques (magnitud de l’efecte = -0,01) o d’anglès (magnitud de l’efecte = -0,08). L’avaluació del procés va revelar diferents opinions dels participants, i molts enquestats van considerar que el que se’ls demanava que fessin comportava uns canvis mínims respecte del que ja feien.

Els investigadors van destacar que, com que la participació de l’escola i el professorat era baixa i les taxes d’abandonament a les proves de seguiment eren elevades, la meitat de les escoles que van participar en l’estudi de matemàtiques i més de la meitat de les escoles que van participar en l’estudi d’anglès van interrompre la intervenció abans del seguiment, fet que dificulta l’establiment de conclusions definitives sobre l’impacte de la metodologia Best Practice in Setting.

Comentaris recents sobre la reforma basada en les evidències

Aquests són els temes més actuals que Robert Slavin, director del Center for Research and Reform in Education, ha comentat al seu blog:  

  • El curiós cas dels programes absents (https://robertslavinsblog.wordpress.com/2018/09/06/the-curious-case-of-the-missing-programs/): “En el transcurs de la nostra feina a Evidence for ESSA (www.evidenceforessa.org), de vegades els responsables dels districtes escolars ens demanen per què al nostre lloc web no apareix cap referència a un programa, text o software en concret. Quan això passa, el nostre personal ho comprova per veure si hem omès algunes evidències. Si estem convençuts que no existeixen estudis del programa absent que compleixin els nostres requisits, afegim el programa al nostre lloc web, indicant breument que no n’hi ha estudis pertinents. Si els estudis compleixen els nostres requisits, els revisem tan aviat com podem i els incloem tot indicant si compleixen els requisits d’ESSA o no.”

 

En col·laboració amb

  

     

Editor de continguts

Editor de continguts

VOLS QUE T'AVISEM D'ACTUALITATS SIMILARS?

educaixa-valoraciones Portlet

-/5

Valoració mitjana global

Basat en 0 valoracions

HAS PARTICIPAT?

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR