Novetats sobre les evidències a l'educació

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

Editor de continguts

1. L’impacte del desenvolupament professional en l’educació infantil

Franziska Egert i els seus col·legues d’Alemanya i Amsterdam han fet un estudi sobre els efectes que té el desenvolupament professional (DP), adreçat a educadors infantils, en la qualitat del programa i els resultats acadèmics dels infants (http://journals.sagepub.com/doi/abs/10.3102/0034654317751918).

Només s’hi van incloure els estudis que analitzaven la qualitat de l’atenció infantil o el desenvolupament del nen, comptaven amb professors d’educació infantil (tant de primer com de segon cicle), eren quantitatius, experimentals o quasiexperimentals, presentaven dades o magnituds de l’efecte i s’adreçaven a infants de 0 a 7 anys. Aquesta selecció va donar lloc a 36 estudis de 42 programes que avaluaven les qualificacions de qualitat educativa, i 9 estudis de 10 programes que avaluaven tant les qualificacions de qualitat educativa com els resultats dels estudiants.

Els resultats van revelar que el desenvolupament professional va millorar les qualificacions externes de qualitat educativa (avaluada amb el sistema de qualificacions mitjançant avaluació a l’aula, les escales de qualificació de l’entorn i el sistema de qualificacions mitjançant avaluació individualitzada a l’aula) de l’educació infantil (ES=+0,68), i eren els programes que oferien entre 45 i 60 hores de DP els que tenien més repercussió en la pràctica docent respecte dels programes que oferien menys o més hores. Aquests resultats es van obtenir independentment del fet que els professors tinguessin o no un títol universitari. A més, els programes que utilitzaven exclusivament el coaching van mostrar una eficàcia gairebé tres vegades superior a la d’altres programes. Una segona metaanàlisi d’un subgrup d’estudis (n = 486 professors, 4.504 infants) va mostrar que la millora en la qualitat dels programes d’educació infantil estava relacionada amb les millores en el desenvolupament infantil (ES=+0,14), determinades segons les qualificacions obtingudes en les àrees de matemàtiques i de llengua i lectoescriptura, les valoracions de la conducta social i l’avaluació de la cognició, els coneixements i la preparació escolar.

 

2. Anàlisi de les evidències en els programes federals autoritzats pel Congrés

En el context de la iniciativa Straight Talk on Evidence (http://www.straighttalkonevidence.org/about/), la Laura and John Arnold Foundation ha publicat un nou informe titulat When Congressionally-authorized federal programs are evaluated in randomized controlled trials, most fall short. Reform is needed (http://www.straighttalkonevidence.org/2018/06/13/when-congressionally-authorized-federal-programs-are-evaluated-in-randomized-controlled-trials-most-fall-short-reform-is-needed/). L’informe examina les investigacions fetes en 13 estudis controlats aleatoris (RCT, per les seves sigles en anglès) de programes federals autoritzats pel Congrés, com ara Head Start, Job Corps, Abstinence Education i Washington, D.C. School Vouchers.

Segons l’informe:

  • 11 dels 13 RCT van concloure que els programes no tenien efectes positius significatius en els resultats clau objecte d’anàlisi o tenien efectes positius de poca importància que es dissipaven poc després que els participants acabessin el programa. Un RCT va revelar l’existència d’efectes rellevants d’un programa (el programa National Guard Youth ChalleNGe del Departament de Defensa) i un altre va mostrar efectes modestos (Llei de cooperació per a la capacitació laboral del Departament de Treball dels Estats Units).
  • No obstant això, entre els 11 resultats decebedors, les evidències suggerien que un subgrup d’activitats finançades per aquests programes van ser realment eficaces. Per tant, la reforma dels programes per incorporar criteris de finançament basats en les evidències podria millorar els resultats significativament.

L’informe exposa: “En un món on la majoria d’intents per avançar fracassen i només uns pocs assoleixen l’èxit, és poc probable que els problemes de la nació es resolguin destinant diners en educació sense un enfocament clar en les evidències sobre els programes que funcionen”.  

L’informe inclou un enllaç a l’informe final de cada RCT.

 

3. En quina mesura l’educació millora la intel·ligència?

Una metaanàlisi (http://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0956797618774253) publicada a la revista Psychological Science examina en quina mesura l’educació millora la intel·ligència i suggereix que un any d’escola millora les puntuacions obtingudes pels estudiants, d’un a cinc punts, en les proves de coeficient intel·lectual.  

Stuart J. Ritchie i els seus col·legues van analitzar tres tipus concrets d’estudis quasiexperimentals sobre els efectes de l’educació en la intel·ligència:

  • Els estudis que estimen les associacions entre educació i intel·ligència després del control de la intel·ligència precoç.
  • Els estudis que consideren canvis de polítiques que es tradueixen en estudiants que segueixen a l’escola en períodes diferents.
  • Els estudis que consideren límits d’edat en l’accés a l’escola per comparar els infants d’edats similars però amb nivells d’escolarització diferents com a conseqüència de la data concreta de naixement.

Aquesta metaanàlisi va comprendre 142 magnituds de l’efecte de 42 grups de dades que incloïen més de 600.000 participants. Els tres dissenys de l’estudi van mostrar evidències vàlides del fet que el temps de dedicació a l’escola està relacionat amb puntuacions més altes en les proves d’intel·ligència (un efecte mitjà de +3,4 punts de CI per un any d’educació addicional). El tercer disseny de l’estudi, amb límit d’edat, va presentar la magnitud més alta de l’efecte (+5,2 punts de CI). El primer disseny de l’estudi va mostrar l’efecte més baix (+1,2 punts de CI). En el cas del canvi de política, la magnitud de l’efecte va ser de 2,1 punts de CI.

 

4. Teach for America prossegueix el debat

S’ha publicat una nova anàlisi sistemàtica de la Campbell Collaboration (https://campbellcollaboration.org/library/teach-for-america-math-language-arts-science-achievement-united-states.html), que analitza les repercussions del programa Teach for America en els resultats d’aprenentatge.

Teach for America (TFA) és un programa nacional de formació docent dissenyat per tractar l’escassetat de bons professors, sobretot en les escoles urbanes i rurals amb uns índexs de pobresa elevats als Estats Units. L’anàlisi sistemàtica portada a terme per Herbert Turner i els seus col·legues va avaluar les repercussions del TFA en professors preparats respecte de professors sense experiència, i en antics alumnes respecte de professors veterans. Les repercussions analitzades van ser els resultats obtinguts per estudiants des d’infantil fins a batxillerat en les àrees de matemàtiques, llengua i literatura anglesa i ciència.

Un total de 24 estudis optaven a participar en l’anàlisi. Tanmateix, després d’examinar el disseny de la investigació, la qualitat de l’estudi i els grups de comparació, aquesta xifra es va reduir a quatre estudis que reunien les condicions per participar-hi.

L’anàlisi no va revelar cap efecte significatiu en l’àrea de lectura impartida per professors del TFA en el primer o segon any de pràctica docent en cursos de primària en comparació amb els professors sense experiència que no formaven part del TFA. Es va detectar un impacte positiu de poca importància en els professors d’infantil de fins a segon de primària en l’àrea de lectura, però no en l’àrea de matemàtiques. Tanmateix, tenint en compte l’escassa base d’evidències, l’anàlisi aconsella que aquests resultats s’interpretin amb precaució.

 

5. Els alumnes desafavorits són els més afectats per l’escassedat de professors de matemàtiques

A Anglaterra hi ha actualment escassedat de professors de matemàtiques. Entre els factors que podrien influir en aquesta carència trobem que els departaments perden el 40 % dels professors durant els seus primers sis anys d’exercici de la professió, i que el sector privat ofereix salaris més elevats als graduats en matemàtiques. Alhora, la demanda de professors de matemàtiques s’ha incrementat a causa de les mesures polítiques destinades a augmentar les hores lectives de matemàtiques per als alumnes de 16 a 18 anys. Per examinar les repercussions que això ha tingut, la Nuffield Foundation va encarregar als investigadors (http://www.nuffieldfoundation.org/sites/default/files/files/Within-school%20allocations%20of%20maths%20teachers%20to%20pupils_v_FINAL.pdf) del FFT Education Datalab que analitzessin com han respost a aquesta carència les escoles de secundària.

Rebecca Allen i Sam Sims van utilitzar les dades del cens de personal docent a Anglaterra i van concloure que les escoles estan destinant professors de matemàtiques altament qualificats i amb més experiència als grups d’edats que s’han de presentar a exàmens importants. Dels 15 als 18 anys, preparen els exàmens per al Certificat General d’Educació Secundària (GCSE), els exàmens per a
l’A-level (equivalent a la PAU espanyola) i els exàmens de recuperació per al GCSE. En canvi, destinen els professors sense experiència i els que s’han format en altres matèries a cobrir vacants de personal en altres àrees.

A les escoles més desafavorides és més probable que sigui un professor sense experiència qui ensenyi els alumnes que pertanyin a grups de totes les edats. A l’etapa Key Stage 5 del sistema britànic (dels 16 als 18 anys), els alumnes de les escoles més desafavorides tenen gairebé el doble de probabilitats de tenir un professor sense experiència que els de les escoles menys desafavorides
(9,5 % respecte del 5,3 %).

 

Comentaris recents sobre la reforma basada en les evidències

Aquests són els temes més actuals que Robert Slavin, director del Center for Research and Reform in Education, ha comentat en el seu blog:

  • “Però va funcionar al laboratori!” Com la investigació de laboratori enganya els educadors (https://robertslavinsblog.wordpress.com/2018/06/28/but-it-worked-in-the-lab-how-lab-research-misleads-educators/): “Els educadors tenen dret a disposar de dades que siguin significatives per a la pràctica docent. Qualsevol que recomani pràctiques o programes destinats a educadors ha de reconèixer obertament d’on procedeixen aquestes evidències, perquè els educadors puguin jutjar per ells mateixos si estudis d’una hora o d’una setmana de durada en unes condicions artificials els aportin informació sobre com haurien d’impartir la classe. Crec que la pregunta es respon sola”.
  • John Hattie s’equivoca (https://robertslavinsblog.wordpress.com/2018/06/21/john-hattie-is-wrong/): “Les evidències tenen importància en l’educació, ara més que mai. Tanmateix, Hattie i els qui accepten indiscriminadament tots els estudis, els bons i els dolents, posen en qüestió el valor de les evidències. Això ha de parar si volem aconseguir avenços sòlids en la política i la pràctica educatives”.

 

En col·laboració amb

  

     

Editor de continguts

Editor de continguts

VOLS QUE T'AVISEM D'ACTUALITATS SIMILARS?

educaixa-valoraciones Portlet

-/5

Valoració mitjana global

Basat en 0 valoracions

HAS PARTICIPAT?

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR