· La revista acadèmica Best Evidence of Chinese Education publica un monogràfic sobre les estratègies d’ensenyament on-line que han mantingut viva l’educació a la Xina durant més d’un mes amb les aules tancades per l’epidèmia de coronavirus (enllaç).

· Un dels seus articles exposa la necessitat que les escoles i les administracions guien els pares i mares en el seu nou paper de suport a l’aprenentatge autònom dels estudiants.

El passat 15 de març, la revista Best Evidence of Chinese Education (edició xinesa del Best Evidence in Brief) va dedicar un monogràfic a la resposta donada pel govern xinès a la suspensió prolongada de les classes en el que es va convertir en “l’activitat educativa on-line de més abast de la història de la humanitat”, segons defineix l’editorial de la publicació.

‘School’s Out, But Class In’ va ser el nom que es va donar a la campanya creada pel Ministeri d’Educació xinès per embarcar els seus 270 milions d’estudiants i els seus gairebé 20 milions de centres educatius (incloent-hi universitats) en un nou sistema d’educació a distància, bàsicament on-line, reforçat per la televisió i sostingut més que mai en la responsabilitat de les famílies.

Precisament un dels informes publicats per Best Evidence of Chinese Education aprofundeix en el paper transcendental que adquireixen pares i mares en un ensenyament escolar té lloc a casa (veure article original). L’aprenentatge de l’alumne passa a dependre d’un nou règim de “coeducació” –segons defineixen els investigadors– en el qual, no obstant això, els progenitors no han de saber necessàriament com enfrontar-s’hi.

Basant-se en l’experiència d’una escola de la província de Jiangsu mentre va durar el confinament de la població i el tancament de les aules, els investigadors van apuntar les claus següents:

- Els docents tenen una funció afegida: la de guiar els pares perquè puguin ser els seus aliats.

- El col·legi s’ha d’ocupar d’augmentar i millorar els seus canals de comunicació i la seva freqüència amb les famílies.

- Les famílies, per la seva banda, han de ser conscients de la seva nova responsabilitat, i tenen l’obligació de formar-se o informar-se amb aquest objectiu, i de comunicar-se de manera fluïda amb l’escola.

- Els pares i mares han d’estar atents als horaris de lliçons diàries i a les tasques encomanades, estar pendents que els fills les compleixin i facilitar-ho amb l’organització familiar quotidiana. Si sorgeixen dubtes, els progenitors han d’instar els nens a consultar els professors a través dels canals de comunicació establerts.

- És clau la implicació de les institucions provincials i municipals per conscienciar les famílies sobre la seva nova responsabilitat, i ajudar-les amb recursos o eines per a això.

A la citada escola de la província de Jiangsu van confluir diversos factors que van fer d’ella un model en la relació entre escola i llar:

- En primer lloc, disposava d’una plataforma desenvolupada específicament per a pares per les autoritats locals, en la qual, a més de trobar orientacions sobre el seu nou paper, les famílies tenien a la seva disposició recursos sobre les matèries i els objectius curriculars dels estudiants per nivells . D’aquesta manera, tenien un suport que es corresponia amb l’ensenyament que els seus fills estaven rebent a les classes on-line.

- En segon lloc, el col·legi va generar una plataforma de comunicació específica amb els pares, amb un apartat de consultes (preguntes i respostes) i diversos grups de xats amb els professors de cada assignatura i cada tutor.

- El més encomiable va ser el ràpid redisseny de la programació liderat per un grup de professors més veterans –lliçons gravades incloses– i la seva posada a disposició d’alumnes i famílies al web de l’escola. D’aquesta manera, tots sabien el camí traçat per a cada assignatura almenys una setmana abans i això contribuïa a una millor organització de la feina escolar a casa.

- A això es va sumar un potent sistema de recopilació de dades generades pels mateixos alumnes sobre les seves tasques diàries, com també de transmissió de feedback.

En un altre dels informes publicats pel Best Evidence of Chinese Education, els investigadors indiquen que “si els pares no estan pendents de les tasques dels fills, no els poden exigir cap aprenentatge” (vegeu l’informe original). Especialment citen dues qüestions a les quals els progenitors han de prestar una atenció especial: si els fills segueixen el pla de treball marcat pels seus professors i si són capaços de resoldre problemes per si mateixos.

Com l’experiència xinesa ha deixat patent, una de les claus d’aquest sobtat i prolongat sistema educatiu a distància és l’aprenentatge autònom per part dels alumnes. T’ho expliquem aquí (enllaç). Un aprenentatge autònom que depèn d’un professor guia i d’una família vigilant, que a la vegada és guiada pel professor.

Aquests serien els tres pilars que, d’acord amb l’experiència xinesa (enllaç) reportada per Best Evidence of Chinese Education, fan possible que ‘l’escola a casa’ continuï endavant mentre duri el tancament de les aules per l’epidèmia de coronavirus.

Best Evidence of Chinese Education és l’edició xinesa de Best Evidence in Brief, la publicació científica que recull les evidències educatives internacionals més significatives, que divulguem periòdicament al web d’EduCaixa.

L’edició de Best Evidence in Brief és a càrrec de dues prestigioses institucions en el camp de la recerca sobre educació: l’Institute for Effective Education de la Universitat de York (Regne Unit) i el Center for Research and Reform in Education de la Universitat Johns Hopkins (EUA).