La relació entre compromís familiar i rendiment escolar i altres variables d'aprenentatge

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

Editor de continguts

En aquest nou lliurament d'Evidències EduCaixa descobrirem la correlació que existeix entre compromís familiar i el rendiment escolar, els efectes d'ensenyar matemàtiques en edats primerenques, el rol de les emocions en l'aprenentatge i els resultats d'un experiment per incentivar l'assistència escolar.

1. Més evidències a favor d’oferir revisions de la vista i ulleres gratuïtes a l’escola

Diversos articles publicats a Novetats sobre les millors evidències (https://beibindex.wordpress.com/?s=vision) descriuen els efectes positius observats en el rendiment a l’àrea de lectura després d’oferir revisions de la vista i ulleres gratuïtes a l’alumnat que les necessita. A les evidències que indiquen que la visió és un dels aspectes de la salut més importants per a l’èxit acadèmic, s’hi afegeix un estudi recent (https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/pam.22043) que descriu els resultats d’un programa d’aquest tipus, el Florida Vision Quest.

L’objectiu del programa Florida Vision Quest (FLVQ) és oferir als estudiants d’escoles amb un índex de pobresa elevat revisions de la vista gratuïtes en una clínica d’oftalmologia mòbil. Si es determina que els infants necessiten ulleres, en reben dos parells de manera gratuïta.

Als tres districtes escolars de Florida Central, es van assignar a l’atzar escoles de primària incloses al programa Títol I perquè rebessin un dels tres tractaments: tractament complet (n = 19), només revisió (n = 19) o control (n = 38). A l’estudi van participar únicament estudiants de 4t i 5è de primària. Els resultats es van determinar per a tots els estudiants d’aquests cursos, no tan sols per als que necessitaven ulleres.  

Les conclusions van revelar l’existència d’efectes positius significatius a l’àrea de lectura (Florida Comprehensive Achievement Tests o FCAT) en els estudiants que rebien el tractament complet (ES = +0,13, p <,05) però no en els que únicament rebien la revisió. No es van observar efectes a l’àrea de matemàtiques (ES = +0,08, n.s.).

2. Lliçons apreses de l’ampliació d’un programa de matemàtiques a edats precoces

Pre-K Mathematics és un currículum complementari de matemàtiques per a infants en edat preescolar. Se centra en els entorns preescolars d’aprenentatge a l’aula i a la llar dels nens de curta edat, sobretot els de famílies amb dificultats econòmiques. L’objectiu de les activitats és afavorir el desenvolupament d’habilitats matemàtiques oferint oportunitats d’aprenentatge per augmentar els coneixements matemàtics informals dels infants.

En un article publicat a la revista Evaluation Review (http://journals.sagepub.com/doi/full/10.1177/0193841X18786818), Jaime Thomas i els seus col·legues informen sobre un estudi de control aleatoritzat per conglomerats sobre l’ampliació del programa Pre-K Mathematics a 140 escoles de Califòrnia (70 escoles d’intervenció i 70 de control). La prova que es va fer en concloure l’estudi va mesurar els resultats obtinguts a l’Early Childhood Longitudinal Study, el Birth Cohort Mathematics Assessment (ECLS-B) i el Test of Early Mathematics Ability (TEMA-3) en acabar l’etapa d’educació infantil. Els resultats van revelar que el programa tenia efectes positius i significatius, amb una magnitud de l’efecte de +0,30 a l’ECLS-B i de +0,23 al TEMA-3.

Els autors analitzen en què es diferencien aquests resultats dels obtinguts en estudis anteriors de mida més petita que avaluaven l’eficàcia i l’efectivitat de Pre-K Mathematics, i conclouen que les magnituds de l’efecte van ser, en general, més grans en els estudis anteriors. A mesura que els estudis es tornaven més amplis, més heterogenis i menys controlats, acostumaven a tenir resultats de menys importància.

3. Amb quant n’hi ha prou?

Actualment hi ha nombrosos estudis controlats d’intervencions en salut mental preventiva per a joves. Perquè aquests estudis siguin útils, els professionals han de saber si els efectes indicats per a una intervenció concreta són modestos, moderats o nombrosos.

Emily Tanner-Smith i els seus col·legues van resumir més de 400 estimacions de la magnitud de l’efecte mitjà de 74 metaanàlisis que sintetitzaven les conclusions obtingudes de nombrosos estudis. Tots els estudis es basaven en programes que tenien com a objectiu evitar els problemes emocionals o de comportament conflictiu en nois de 5 a 18 anys. Els resultats, publicats a la revista Prevention Science (https://link.springer.com/article/10.1007/s11121-018-0942-1), indiquen que, tret d’algunes excepcions, les magnituds de l’efecte mitjà obtingudes en diversos resultats se situaven en el rang de +0,07 a +0,16. Els autors adverteixen que aquests resultats denoten el grau de millora que s’ha assolit fins ara i poden servir de referència per avaluar el valor de noves troballes.

L’informe també assenyala que els programes de prevenció van tenir més efecte en el coneixement que en el comportament real. Oferir informació per augmentar el coneixement (p. ex., sobre els riscos del consum de drogues) és un component fonamental de molts programes, però el coneixement no sempre està relacionat directament amb el comportament real.

4. Els premis sorpresa per bona assistència van tenir un efecte sorprenent

Un document de treball (https://www.hks.harvard.edu/publications/demotivating-effect-and-unintended-message-retrospective-awards) de Carly Robinson i els seus col·legues, publicat per la Harvard Kennedy School, informa sobre un experiment per avaluar l’impacte dels premis per assistència en els estudiants.

L’estudi va incloure 15.629 estudiants de 6è de primària a 2n de batxillerat de 14 districtes escolars a Califòrnia. Tots els estudiants havien registrat anteriorment una assistència plena durant un mes com a mínim el primer trimestre. Els estudiants es van assignar a l’atzar a un dels tres grups:

  • Els estudiants amb “futur premi” van rebre una carta en què se’ls explicava que rebrien un certificat si aconseguien assistència plena durant el mes de febrer (el mes següent).
  • Els estudiants amb “premi retroactiu” van rebre una carta i un certificat en què se’ls explicava que havien obtingut un premi per assistència plena durant un mes el primer trimestre.
  • Els estudiants de control no van rebre cap comunicació.

Els investigadors van recopilar dades sobre l’assistència dels estudiants el mes següent (febrer) i van concloure que oferir el futur premi no tenia cap efecte en l’assistència posterior. També van concloure que oferir el premi retroactiu provocava que els estudiants assistissin menys a l’escola el febrer. L’absentisme en aquest grup va augmentar un 8 % (una mitjana de 0,06 dies per estudiant). Els investigadors suggereixen que els premis retroactius podrien haver enviat un missatge no intencionat als estudiants, dient-los que estaven rendint millor que la norma social descriptiva dels companys i que amb el comportament premiat estaven superant les expectatives institucionals.

5. Anàlisi dels efectes del compromís familiar

Un article de Lisa Boonk i els seus col·legues (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1747938X18301027), publicat a la revista Educational Research Review, revisa les investigacions publicades sobre la relació entre el compromís familiar i el rendiment acadèmic dels estudiants.  

Perquè poguessin ser inclosos a l’article, els estudis havien de: (a) investigar el compromís familiar i la seva relació amb el rendiment acadèmic de l’alumnat de 0 a 18 anys, (b) descriure clarament el model de compromís familiar i el tipus de rendiment acadèmic i els paràmetres convinguts per mesurar aquest rendiment i c) haver-se publicat durant el període del 2003 al 2017 en una revista revisada per experts. S’hi van incloure un total de 75 estudis.

Després de revisar les publicacions, els autors van concloure que les variables de compromís familiar que van mostrar ser prometedores segons la seva interrelació amb el rendiment acadèmic són:  

  • Hàbit de lectura a casa.
  • Pares que tenen expectatives/aspiracions altes pel que fa al rendiment acadèmic i l’escolarització dels fills.
  • Comunicació entre pares i fills pel que fa a l’escola.
  • Estímul i suport a l’aprenentatge que proporciona la família.

 

Comentaris recents sobre la reforma basada en les evidències

Aquests són els temes més actuals que Robert Slavin, director del Center for Research and Reform in Education, ha comentat al seu blog:  

  • Programes i pràctiques (https://robertslavinsblog.wordpress.com/2018/08/23/programs-and-practices/): “Convé fer servir les dades que coneixem a partir d’investigacions, experiència, avaluacions de programes i teoria per avaluar quines poden ser les pràctiques més convenients per al professorat. Però poques vegades està justificat al·legar certes magnituds de l’efecte per a aquests estudis. Les evidències més sòlides de l’ús de pràctiques en escoles gairebé sempre procediran d’experiments que avaluen programes. Les pràctiques tenen importància, però centrar-se a exposar el professorat a nombroses pràctiques i esperar que les agrupin totes per millorar els resultats dels estudiants no sembla funcionar.”

  • Amb un bon director, qualsevol programa funciona, oi? (https://robertslavinsblog.wordpress.com/2018/08/16/with-a-great-principal-any-program-works-right/): “Pot ser que quan un desenvolupador o editorial presumeix de l’extraordinari èxit d’una o dues escoles, aquests resultats excepcionals es deguin a una combinació d’un bon programa i un bon director. Amb un cotxe de gamma alta, Danica Patrick dominaria sense cap problema un conductor menys qualificat en un cotxe menys potent. Cal dir el mateix dels programes impartits a les escoles: bons programes dirigits per bons directors (amb bon professorat) poden generar resultats extraordinaris que, probablement, vagin més enllà del que un bon director podria haver fer per si mateix.”

 

En col·laboració amb

  

     

 

Editor de continguts

Editor de continguts

VOLS QUE T'AVISEM D'ACTUALITATS SIMILARS?

educaixa-valoraciones Portlet

-/5

Valoració mitjana global

Basat en 0 valoracions

HAS PARTICIPAT?

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR