El 20 de novembre passat, Howard Gardner i Verónica Boix Mansilla, investigadors principals del Project Zero de la Harvard Graduate School of Education, van ser els cinquens convidats del nostre cicle de conferències (R)evolució educativa. A l’acte van assistir més de 150 docents i directors de centres i va ser seguit en streaming per milers de persones. Va ser una tarda molt enriquidora en la qual vam aprendre sobre els aspectes principals que cal tenir en compte a l’hora de treballar les competències globals en les aules. Comptem, a més, amb la participació de Jordi Musons de l’Escola Sadako, Susanna Soler de l’Institut Montgròs i Mónica Ferré de l’Escola Mare de Déu dels Àngels, els qui van debatre sobre el rol de les competències globals en el dia a dia dels seus centres educatius.

 

La conferència va ser iniciada pel professor Howard Gardner, qui va introduir la temàtica fent referència als canvis polítics, econòmics i culturals que estan impactant a tots els països i les societats del món: internet i la hiperconnectivitat, el canvi climàtic, els processos migratoris, les crisis econòmiques i el sorgiment de populismes. En aquest context global, l’educació ha de preparar l’alumnat perquè sigui desimbolt en la diversitat i la complexitat del seu entorn immediat i global. Cal fer que desenvolupin el respecte per la diferència i apoderar-los perquè pugin enfrontar-se i treure profit de la complexitat i la incertesa. És a dir, potenciar les competències globals de l’alumnat.

 

A partir d’aquest punt, l’educadora i investigadora Verónica Boix Mansilla va prendre la paraula per definir les competències globals amb més detall. Amb les seves pròpies paraules, “la competència global és la capacitat i disposició per comprendre i actuar sobre assumptes de rellevància local, regional, global i intercultural; respectant les persones que tinguin perspectives i cultures diverses i contribuint al bé comú i a un desenvolupament sostenible”.

Boix va explicar que les competències globals constitueixen una visió integral de l’educació que és disciplinària i interdisciplinària. La clau està a enfocar les disciplines tradicionals com a eines per veure, comprendre i actuar sobre el món. L’alumnat competent globalment és capaç de:

 

  • Fer preguntes rellevants sobre el món per analitzar-lo i comprendre’l, relacionant el seu entorn immediat, la seva cultura i les seves circumstàncies amb successos globals i societats distants.

  • Prendre perspectiva, estant en capacitat de posar-se en la pell dels altres, entenent la fluïdesa de les cultures i els costums.

  • Comunicar a través de les diferències i la diversitat utilitzant diferents llenguatges i eines.

  • Actuar sobre l’entorn immediat, pensant de manera global per millorar la societat.

 

Els directors dels centres convidats a la taula rodona van brindar una mirada més pràctica de les competències globals. Tots van concordar que treballar les competències globals no és tasca fàcil, és necessari transformar la cultura de centre, replantejant l’estructura de les escoles i la manera d’entendre el currículum.

 

Jordi Musons, de l’Escola Sadako, va destacar que les competències globals no s’aprenen a partir de la teoria, sinó a partir de la pràctica. En aquest sentit, va donar com a exemple el treball de formació en ciutadania que es duu a terme en el seu centre; els conceptes, les teories, les xifres i els processos que són apresos en cada disciplina són traslladats a través de projectes a la pràctica diària de ser un ciutadà ple.

 

Susanna Soler, de l’Institut Montgròs, va citar l’exemple d’una activitat que es duu a terme cada any a l’inici del curs escolar. En un mapa imprès del món que es col·loca a cada aula, l’alumnat ha de crear connexions entre llocs diferents del món, partint del seu propi origen familiar en combinació amb la seva experiència i els seus sabers adquirits. El resultat és un mapa dinàmic del món que serveix per crear perspectives, intercanviar sabers i generar respecte i enteniment per la diversitat i la complexitat del món.

 

Mónica Ferré, de l’Escola Mare de Déu dels Àngels, va parlar de com podem utilitzar les disciplines tradicionals i el currículum oficial com a lents per analitzar i entendre el món. Ferré va citar l’exemple de l’estudi de la desnutrició des d’un punt de vista científic en les assignatures de biologia i química, en combinació amb l’estudi de factors polítics i socioeconòmics. Tot això per comprendre per què en contextos determinats la desnutrició és més present que en uns altres.

 

La conclusió de l’esdeveniment, compartida tant pels assistents com pels ponents, és que les escoles i les aules no estan deslligades del món. La complexitat i diversitat creixent del món ha d’estar reflectida en la pràctica educativa. Treballar les competències globals significa replantejar els processos d’ensenyament-aprenentatge, prenent com a punt de partida una reflexió profunda sobre el nostre lloc al món i l’educació que volem per a aquest segle xxi.

Vols veure la conferència completa? Fes-ho en l’enllaç següent.