Fins a on pot la formació millorar la funció directiva?

Són nombrosos els estudis que donen suport a la idea que el lideratge del director influeix de manera determinant en la qualitat de l’ensenyament i en els resultats de l’alumnat. Tant és així que a Espanya s’ha intentat professionalitzar l’accés a la direcció escolar imposant una acreditació d’haver estat format per a això, encara que bé és cert que un bon lideratge no pot estendre tot el seu potencial en un sistema amb nivells baixos d’autonomia escolar.

A més, un bon líder neix o es fa?, fins a on pot millorar el lideratge la formació per a això?

Heus aquí una investigació que fa dubtar de l’impacte que realment pot arribar a tenir la formació per a directors, almenys per ella sola. La va dur a terme l’Institut de Ciències de l’Educació dels EUA per avaluar els efectes d’un programa de desenvolupament professional de directors d’Educació Primària enfocat a l’observació dels professors a l’aula, que és una pràctica amb evidències d’impacte positiu que cada vegada s’estén més entre els països de l’OCDE, però no així a Espanya, segons reflecteix l’informe TALIS.

Els investigadors van seleccionar un centenar d’escoles de cinc estats. En la meitat, els directors van rebre prop de 200 hores de formació al llarg de dos anys per instruir-los i entrenar-los en l’observació de la pràctica docent i en la informació al docent de la pròpia observació. En l’altra meitat de les escoles no es va donar aquesta formació, i es van formar parelles d’escoles amb i sense formació de directors per comparar-ne els resultats de l’alumnat entre unes i les altres. Per fer-ho es van analitzar les notes obtingudes pels alumnes de 3r i 5è en diferents proves i en dos cursos consecutius: l’any en què es va implementar el programa d’observació docent i el següent.

La primera troballa va ser que les notes dels estudiants d’uns centres i els altres eren similars. És a dir, la formació de directors per dur a terme l’observació no havia tingut cap impacte en el rendiment dels alumnes. Però el pitjor va ser constatar que els directors formats per a l’observació no havien ampliat el nombre d’observacions als professors i que, a més, els docents d’aquests centres es van sentir menys secundats pels directors i van rebre menys feedback d’ells que aquells col·legues els directors dels quals no havien rebut la formació.

La recerca obre moltes incògnites sobre l’eficàcia de la formació i quants altres factors influeixen tant en la direcció educativa d’un centre com en la pràctica docent. Però, inevitablement, als investigadors els va fer preguntar-se fins a quin punt és determinant la formació de directors per millorar la capacitat de lideratge. Sempre cal pensar si el veritable lideratge escolar va en la qualitat de la persona i no tant en les hores de formació invertides.