I si promovem que s’avaluïn per parelles?

L’avaluació per parells ha estat objecte de recerca en les darreres dècades i són molts els professors que la practiquen a les aules, encara que cal preguntar-se si ho fan més per convicció que per referències d’evidències; més per semblar-los que motiva i implica els alumnes en el procés d’aprenentatge que per haver constatat una millora del rendiment acadèmic.

El que han de saber aquests professors –i també aquells que no la practiquin– és que sí que hi ha evidències d’impacte de l’avaluació per parells sobre els resultats dels alumnes. En el Departament d’Educació de la Universitat d’Oxford van voler reunir diverses investigacions sobre aquest tema i fer una metaanàlisi sobre aquesta pràctica. Els investigadors van analitzar 54 estudis d’experiències dutes a terme amb diferents matèries i en diferents etapes educatives; la meitat en l’etapa escolar (Primària i Secundària); la resta en educació superior. Totes comparaven els resultats dels alumnes que s’havien avaluat entre ells amb uns altres que havien tingut altres formes d’avaluació (a càrrec del professor o per autoavaluació).

La posada en comú de totes elles va llançar un efecte positiu a favor de l’avaluació per parells: +0,28 en relació amb l’avaluació del professor i +0,23 en relació amb l’autoavaluació. L’efecte va ser lleugerament superior en l’etapa escolar, per la qual cosa els investigadors van concloure que l’avaluació per parells pot ser efectiva per millorar el rendiment escolar en qualsevol nivell i àrea de coneixement.

L’evidència, publicada a Educational Psychology Review, hauria de servir perquè més docents s’inclinessin per aquesta mena d’avaluació i perquè més equips directius m’afavorissin la pràctica.