Com podem assegurar-nos que tots els ensenyaments orientats a entendre i enriquir el nostre llenguatge i la nostra comprensió lingüística deriven en una bona comprensió lectora, que és el pilar fonamental de la construcció del coneixement, del pensament complex i del pensament crític?

Preocupats per la veritable eficàcia educativa que han tingut tots els programes dirigits a millorar la competència lingüística dels nens, investigadors de l’organització internacional Campbell Collaboration van decidir fer una revisió sistemàtica de tots els estudis realitzats sobre aquest tema des de l’any 1986 fins al 2018. De tota la literatura trobada, van seleccionar 43 estudis basats en programes aplicats a població escolar i preescolar.

Les troballes no van ser gens concloents. Per començar, el primer que van ressenyar els investigadors era la manca d’estudis longitudinals que analitzessin la millora de la comprensió lectora dels alumnes estudiats al llarg del temps, i no només després de la seva participació en determinats programes. I amb els resultats recaptats, es pot dir que els efectes de tals programes van ser, en general, irrellevants. I tercer, la manera de mesurar la relació entre l’ensenyament lingüístic impartit i la comprensió lectora demostrada és variable entre els estudis analitzats i, per tant, és difícil mesurar l’eficàcia d’una sobre l’altra.

La conclusió és que, d’una banda, no s’ha pogut establir una relació causal entre les intervencions dirigides a ensenyar vocabulari, gramàtica i expressió oral, i el desenvolupament d’una bona competència lectora; i, d’altra banda, que una bona comprensió lingüística (s’entén que en la comunicació oral) tampoc no garanteix una bona comprensió del text escrit.

Així que què hi ha al darrere d’una bona comprensió lectora? Per exemple, serà determinant una cosa tan extraescolar com l’hàbit lector a casa? Per a això haurem de buscar altres investigacions.