Intervencions sobre la conducta

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

Editor de continguts

Editor de continguts

Descripció

Les intervencions sobre la conducta pretenen millorar el rendiment escolar tot reduint les conductes problemàtiques. Aquest article aborda intervencions dirigides a reduir l’existència de diferents tipus de conductes, des d’interrupcions de menys importància fins a agressivitat, violència, assetjament escolar, consum de drogues i activitats antisocials en general. Les intervencions es poden dividir en tres categories principals:

  1. Metodologies per desenvolupar uns valors escolars positius o millorar la disciplina en el conjunt del centre, l’objectiu de les quals també és promoure un compromís major amb el procés d’aprenentatge.

  2. Programes universals que tenen com a finalitat millorar la conducta i que solen desenvolupar-se a l’aula.

  3. Programes més especialitzats que s’adrecen a estudiants amb problemes conductuals específics.

Altres metodologies, com els programes de Participació parental i d’Aprenentatge social i emocional, sovint s’associen a millores en la disciplina o en els valors escolars, però no s’inclouen en aquest resum, que es limita a les intervencions centrades directament en la conducta.

Quina eficàcia té?

Les evidències demostren que, de mitjana, les intervencions sobre la conducta poden aportar millores moderades en el rendiment acadèmic, a més d’una disminució de les conductes problemàtiques. Malgrat tot, els beneficis previstos varien molt entre les diferents categories de programes descrits anteriorment. Els efectes són majors en intervencions específiques adaptades a un grup d’alumnat determinat amb necessitats o problemes de conducta concrets que en intervencions universals o estratègies enfocades al conjunt del centre. Les metodologies enfocades a la conducta al centre solen estar relacionades amb millores en el rendiment escolar, però no hi ha evidències que demostrin que les millores es deguin realment a les intervencions sobre la conducta, en comptes d’altres intervencions escolars que tenen lloc al mateix temps. Els programes de participació parental i comunitària s’acostumen a associar a millores en la disciplina o valors del centre i, per tant, mereixen ser considerats com a alternatives a les intervencions directes centrades en la conducta.

Les metodologies, com ara millorar la gestió de la conducta per part del professorat i les habilitats cognitives i socials de l’alumnat, sembla que tenen la mateixa eficàcia.

La majoria dels estudis descriu un impacte major en alumnat de més edat. Hi ha certes evidències anecdòtiques sobre els beneficis de reduir la conducta problemàtica de l’alumnat conflictiu en el rendiment de la resta de la classe, però es tracta d’una dimensió poc estudiada a les avaluacions de programes conductuals.

Efectivitat

En general, és evident que reduir les conductes problemàtiques als centres pot tenir un efecte directe i durador en l’aprenentatge de l’alumnat. Aquesta conclusió es basa en diverses metaanàlisis que examinen estudis sòlids d’intervencions a centres educatius.

S’imposa certa cautela a l’hora d’interpretar-ne les conclusions principals, ja que la majoria de les metaanàlisis d’intervencions conductuals se centren en alumnat diagnosticat amb trastorns emocionals o conductuals específics, no en les interrupcions de menys importància que es produeixen a l’aula. Es requereixen més estudis per investigar la relació que hi ha entre les metodologies universals per millorar la conducta general a l’aula i la millora dels resultats d’aprenentatge.

Una metaanàlisi d’una intervenció sobre el control de la ira indica un efecte positiu en la conducta, però un efecte negatiu general en l’aprenentatge, cosa que indica que és important fer una selecció i una avaluació curosa dels destinataris, i demostra que es pot disminuir la conducta problemàtica sense millorar l’aprenentatge.

 

Cost

Les despeses dependran, en gran mesura, del tipus d’intervenció. Les intervencions liderades pel professorat a l’aula són les menys cares (és probable que l’única despesa sigui la relativa al desenvolupament professional continu del personal), però també les menys eficients. El suport individual és més car, però més eficient. La valoració d’aquestes despeses està vinculada a les despeses de les intervencions més intensives. En general, les despeses es consideren moderades.

Què es deu tenir en compte?

Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu, cal tenir en compte que:

  1. Les intervencions específiques adreçades a l’estudiantat diagnosticat amb trastorns emocionals o conductuals, o en risc de patir-ne, aporten els efectes més grans.

  2. Els programes amb una durada de dos a sis mesos sembla que ofereixen resultats molt més duradors.

  3. Les grans diferències observades en les repercussions demostren que els centres haurien de buscar programes que tinguin una trajectòria provada de repercussions.

  4. S’ha plantejat quin tipus de formació i desenvolupament professional es necessita per als programes que es té previst adoptar?

  5. S’ha analitzat com es poden implicar les famílies o la comunitat en els programes conductuals? Aquesta mesura sembla augmentar les repercussions.

     

Editor de continguts

VOLS QUE T'AVISEM D'EVIDÈNCIES SIMILARS?

Editor de continguts

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR