Habitació Ames 

Vídeo

Recomanat per:
  • Educació primària
  • ESO
Àrea de coneixement:
  • Ciència bàsica
  • Ciències de la naturalesa - Física i Química
Durada
00:06:45 minuts
Idioma
Castellà
Idioma subtítols
Català
Autor
Obra Social “la Caixa”
Drets d'autor
Obra Social “la Caixa”
Any
2013
Llicència
$licenseAlt
Descarregant àudio...

En algunes ocasions, una percepció òptica pot enganyar el nostre cervell de manera que aquest interpreta incorrectament la realitat. 

Per justificar aquesta interpretació visual distorsionada, en aquest clip s'expliquen tres experiments en els quals es juga amb efectes òptics basats en la situació de l'observador: l'anamorfosi, la il·lusió de la Lluna i l'habitació d'Ames.

- Anamorfosi

Al clip s'exemplifica un cas d'anamorfosi segons el qual una imatge (dos traços que convergeixen en un mateix pla) només es pot veure des d'un punt de vista concret. Si variem el punt de vista en què ens situem la imatge no té sentit.

Es tracta en realitat de la percepció que el cervell té de dues línies convergents en un mateix pla, quan de fet són diverses línies situades en plans diferents . 

- La il·lusió de la Lluna

Hi ha ocasions que «veiem» la Lluna molt més gran que d'altres, malgrat que, de fet, la seva grandària aparent varia molt poc. Es tracta d'un efecte òptic pel qual, quan és a l'horitzó, la percebem més gran perquè el nostre cervell la compara amb elements coneguts que també són a l'horitzó. 

Per comprovar que es tracta simplement d'una il·lusió, només cal mirar per un tub de cartró. En veure-la així, aïllada d'altres referents, la veurem de la mateixa mida que si la tinguéssim al zenit.

- L'habitació d'Ames.

Aquesta habitació està construïda de manera que vista de front sembla una habitació corrent de forma cúbica. No obstant això, l'habitació és trapezoïdal: les parets, el terra i el sostre estan inclinats. 

En mirar-la de front, el nostre cervell, a causa d'un truc de perspectiva visual, s'imagina que l'habitació és cúbica, que els marcs estan paral·lels, que les rajoles són quadrades. En aquest escenari, dues persones, encara que tinguessin altures similars, es percebrien una molt més alta que l'altra en funció del lloc on se situïn.

El cervell utilitza referències per captar la mesura de les coses. Aquestes referències es distorsionen a l'habitació d'Ames.

 

- Entendre que la percepció de la realitat és una construcció del nostre cervell.

- Comprendre que el punt de vista en el qual se situa l'observador pot distorsionar la percepció de la realitat.

- Entendre que el nostre cervell necessita referents per determinar les mesures dels objectes.

- Introduir-nos en el camp de les il·lusions visuals.

  • Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
  • Competència per aprendre a aprendre

Utilitzar el clip per exemplificar l'explicació teòrica de com funciona el sistema visual humà.

Construir maquetes simples que produeixin petits efectes òptics jugant amb mides i distàncies diferents.

Descripció del recurs

En algunes ocasions, una percepció òptica pot enganyar el nostre cervell de manera que aquest interpreta incorrectament la realitat. 

Per justificar aquesta interpretació visual distorsionada, en aquest clip s'expliquen tres experiments en els quals es juga amb efectes òptics basats en la situació de l'observador: l'anamorfosi, la il·lusió de la Lluna i l'habitació d'Ames.

- Anamorfosi

Al clip s'exemplifica un cas d'anamorfosi segons el qual una imatge (dos traços que convergeixen en un mateix pla) només es pot veure des d'un punt de vista concret. Si variem el punt de vista en què ens situem la imatge no té sentit.

Es tracta en realitat de la percepció que el cervell té de dues línies convergents en un mateix pla, quan de fet són diverses línies situades en plans diferents . 

- La il·lusió de la Lluna

Hi ha ocasions que «veiem» la Lluna molt més gran que d'altres, malgrat que, de fet, la seva grandària aparent varia molt poc. Es tracta d'un efecte òptic pel qual, quan és a l'horitzó, la percebem més gran perquè el nostre cervell la compara amb elements coneguts que també són a l'horitzó. 

Per comprovar que es tracta simplement d'una il·lusió, només cal mirar per un tub de cartró. En veure-la així, aïllada d'altres referents, la veurem de la mateixa mida que si la tinguéssim al zenit.

- L'habitació d'Ames.

Aquesta habitació està construïda de manera que vista de front sembla una habitació corrent de forma cúbica. No obstant això, l'habitació és trapezoïdal: les parets, el terra i el sostre estan inclinats. 

En mirar-la de front, el nostre cervell, a causa d'un truc de perspectiva visual, s'imagina que l'habitació és cúbica, que els marcs estan paral·lels, que les rajoles són quadrades. En aquest escenari, dues persones, encara que tinguessin altures similars, es percebrien una molt més alta que l'altra en funció del lloc on se situïn.

El cervell utilitza referències per captar la mesura de les coses. Aquestes referències es distorsionen a l'habitació d'Ames.

 

Objectius didàctics

- Entendre que la percepció de la realitat és una construcció del nostre cervell.

- Comprendre que el punt de vista en el qual se situa l'observador pot distorsionar la percepció de la realitat.

- Entendre que el nostre cervell necessita referents per determinar les mesures dels objectes.

- Introduir-nos en el camp de les il·lusions visuals.

Competències per adquirir

  • Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
  • Competència per aprendre a aprendre

Materials del recurs
Exemples d'ús

Utilitzar el clip per exemplificar l'explicació teòrica de com funciona el sistema visual humà.

Construir maquetes simples que produeixin petits efectes òptics jugant amb mides i distàncies diferents.