Estratègies per a l'ensenyament de matemàtiques i el rol de la tecnologia a l'educació

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

Editor de continguts

En aquest nou lliurament d'Evidències EduCaixa indaguem sobre el potencial de la intel·ligència artificial per millorar els processos d'aprenentatge-ensenyament, analitzem nous programes per a l'ensenyament de matemàtiques i ens endinsem en el debat de la lectura en paper versus la lectura digital.

1. Programes eficaços en matemàtiques de primària

Marta Pellegrini, de la Universitat de Florència, i Cynthia Lake, Amanda Inns i Robert E. Slavin, del nostre Johns Hopkins Center for Research and Reform in Education, han publicat un nou informe sobre programes eficaços a l’àrea de matemàtiques de primària. L’informe revisa les investigacions sobre els resultats obtinguts en matemàtiques de tots els programes i observa almenys un estudi que compleix els criteris d’inclusió de la revisió. Es van identificar un total de 78 estudis que van avaluar 61 programes aplicats en cursos des d’educació infantil fins a 5è de primària.

La qualitat dels estudis era molt elevada, amb 65 (83 %) avaluacions aleatoritzades i 13 (17 %) quasiexperimentals. Les conclusions fonamentals van ser les següents:

  • Es van observar resultats especialment positius en programes de tutoria.
  • Els models de classes individuals o en grups reduïts van tenir repercussions semblants, igual que els models que es basen en docents i paraprofessionals com a tutors.
  • Els programes tecnològics van revelar impactes positius modestos.
  • Les metodologies de formació professional es van centrar a ajudar el professorat a adquirir coneixements sobre continguts de matemàtiques i la pedagogia no va tenir cap repercussió en el rendiment escolar dels estudiants, però es van observar resultats més prometedors en estudis centrats en processos educatius, com ara l’aprenentatge cooperatiu.
  • La reforma en el conjunt de l’escola, les metodologies socials i emocionals, els currículums de matemàtiques i els programes d’avaluació de referència van mostrar pocs efectes positius, tot i que es van observar un o més mètodes individuals eficaços en la majoria de les categories.

Les conclusions suggereixen que els programes que incideixen en la personalització, el compromís i la motivació tenen més impacte en l’ensenyament de matemàtiques a primària, mentre que les estratègies centrades en els llibres de text, en una formació professional per al coneixement de les matemàtiques o en la pedagogia, a més d’altres estratègies que no repercuteixen de manera considerable en les experiències diàries dels estudiants, tenen poca repercussió.

2. Donar suport als estudiants a l’escola primària els podria ajudar a mantenir-se escolaritzats

Els estudiants de primària que van participar en una intervenció de suport integral al districte escolar públic de Boston tenen menys possibilitats d’abandonar l’escola secundària que els estudiants que no van participar en la intervenció, segons un nou estudi publicat a la revista AERA Open.

Terrence K. Lee-St. John i els seus col·legues van analitzar les repercussions de City Connects en les taxes d’abandonament a l’escola secundària. City Connects és un programa de suport sistemàtic a estudiants en el conjunt de l’escola que ofereix suport acadèmic i social addicional als estudiants. Aquest estudi va fer un seguiment d’estudiants de sis escoles de primària que van participar en la intervenció des d’educació infantil fins a 5è de primària. Aquests estudiants es van comparar amb estudiants escolaritzats al districte escolar al mateix temps però que no van rebre el programa d’intervenció.

Cada any, en cada escola participant, un coordinador a jornada completa, que es caracteritza per ser un treballador social o un orientador escolar qualificat, es reuneix amb cada professor d’aula i amb altre personal del centre escolar per revisar cada estudiant. El coordinador i el personal comenten els punts forts de l’alumne i les necessitats de suport acadèmic, desenvolupament social/emocional/conductual, assistència sanitària i suport familiar. Atès que no tots els factors que poden influir en un abandonament posterior es presenten com un “senyal d’alarma”, aquesta metodologia permet que els factors que resulten menys obvis s’identifiquin i s’abordin abans.

L’estudi va concloure que els estudiants que van participar en la intervenció van tenir una taxa d’abandonament del 9,2 % en l’ensenyament secundari, en comparació del 16,6 % en el cas dels estudiants que no van participar en la intervenció.

3. Els avantatges de la lectura en paper respecte de la lectura digital: una metaanàlisi

Una metaanàlisi recent va revelar que la lectura en paper produeix millors resultats en la comprensió lectora que la lectura digital. En un article publicat a la revista Educational Research Review , Pablo Delgado i els seus col·legues d’Espanya i Israel van analitzar 54 estudis duts a terme entre els anys 2000 i 2017 per comparar els resultats de comprensió lectora de textos digitals i en paper semblants. Van examinar si un mètode té avantatge sobre l’altre en els resultats de lectura i quins són els factors que contribueixen a qualsevol possible diferència observada.

Els resultats van indicar que el text en paper té un avantatge sobre el text digital (ES = +0,21). Els factors que influeixen a favor del text en paper inclouen la lectura amb límits de temps, el tipus de text (informatiu o informatiu més narratiu) i l’any de publicació (les publicacions més recents van mostrar més avantatges per a la lectura en paper que les publicacions anteriors).

Si bé els autors no advoquen per eliminar els textos digitals atesa la seva comoditat, avantatges de costos i omnipresència, sí que indiquen que aquestes conclusions de l’estudi s’haurien de tenir en compte quan es demana als estudiants que facin tasques digitals amb limitacions de temps.

4. Tecnologia individual i resultats dels estudiants

Una avaluació publicada a la revista Educational Evaluation and Policy Analysis examina l’impacte de la iniciativa Digital Conversion en els resultats dels estudiants en un districte escolar de Carolina del Nord.

La iniciativa va proporcionar ordinadors portàtils a cada estudiant a partir de 4t de primària, a més d’oferir formació al professorat sobre com fer un ús òptim de la tecnologia en la programació de classes.

Marie Hull i Katherine Duch van fer servir dades escolars administratives del 2005 al 2013 per determinar l’impacte del programa en els resultats obtinguts a les àrees de matemàtiques i lectura d’estudiants de 4t de primària a 2n d’ESO, com també l’impacte del programa en el comportament dels estudiants. Van comparar les dades del districte d’abans i després de l’aplicació del programa, a més de les dades de districtes escolars propers sense programes individuals per determinar els efectes a curt i mitjà termini.

Els resultats van suggerir que els programes individuals de portàtils poden ajudar a millorar els resultats dels estudiants. A més, van concloure que:

  • Les qualificacions de matemàtiques obtingudes pels estudiants van millorar en 0,11 desviacions estàndards a curt termini i en 0,13 desviacions estàndards a mitjà termini.
  • No es van observar canvis significatius en les qualificacions de lectura a curt termini, però sí evidències combinades de millora a mitjà termini.
  • El temps dedicat a les tasques a casa es va mantenir constant.
  • Els estudiants van invertir més temps de les tasques a casa utilitzant un ordinador.

 

5. La IA pot predir millor per què els infants tenen dificultats a l’escola?

Els investigadors de la Unitat de Ciències Cognitives i del Cervell del Medical Research Council (MRC) de la Universitat de Cambridge han fet servir l’aprenentatge automàtic –un tipus d’algoritme informàtic– per identificar conjunts de dificultats d’aprenentatge que no s’ajusten als diagnòstics previs que havien rebut els infants.

L’estudi, publicat a la revista Developmental Science, va utilitzar una mostra de 530 nens (d’entre 5 i 18 anys) que van ser remesos al Centre for Attention Learning and Memory (CALM) per professionals de la salut i l’educació perquè tenien dificultats a l’escola. Tots els infants inclosos a la mostra van fer diverses avaluacions cognitives i d’aprenentatge, es van sotmetre a una ressonància magnètica estructural i els pares van completar qüestionaris sobre conducta.

Segons les dades recopilades d’aquestes proves, l’algoritme informàtic va identificar quatre grups en què podien encaixar els nens: (1) dificultats cognitives àmplies i problemes greus de lectura, ortografia i matemàtiques; (2) capacitats cognitives i perfils d’aprenentatge propis de l’edat; (3) dificultats per treballar les habilitats de memòria, i (4) dificultats per processar sons en paraules.

Si bé aquests grups van coincidir en gran mesura amb altres dades sobre els infants, com ara els informes dels pares sobre les seves dificultats de comunicació i dades educatives sobre lectura i matemàtiques, no es va observar cap correspondència amb els diagnòstics anteriors. Per comprovar si aquestes agrupacions corresponien a diferències biològiques, els grups es van contrastar amb les ressonàncies magnètiques de 184 dels nens. Les agrupacions van reflectir patrons connectats en parts del cervell dels infants, fet que suggereix que l’aprenentatge automàtic estava identificant diferències que reflecteixen, en part, la biologia subjacent.

Els investigadors conclouen que aquestes troballes reforcen la necessitat que els nens rebin avaluacions detallades de les seves habilitats cognitives per identificar el tipus de suport més convenient per a ells.

Comentaris recents sobre la reforma basada en les evidències

Aquests són els temes més actuals que Robert Slavin, director del Center for Research and Reform in Education, ha comentat al seu blog:  

  • Aconseguir l’èxit en educació més de pressa: “Alguns estudis identifiquen programes llestos per entrar en acció ara mateix, però tot el conjunt d’investigacions pot i ens ha d’informar sobre les àrees en les quals val la pena una inversió més gran, a més de les àrees que necessiten un replantejament i una remodelació importants. El moviment de les evidències, en la forma en què existeix actualment, està arribant a la seva primera dècada. Encara és molt recent. Queda molt per aprendre i per fer per desenvolupar, avaluar i difondre estratègies eficaces, sobretot per a estudiants amb una gran necessitat de metodologies provades.”

  • Més enllà del pont d’espaguetis: per què la resposta a la intervenció no és suficient: “Per construir un pont d’espaguetis, un bon disseny és necessari però no suficient. Els components d’aquest disseny, els ingredients i la implementació, determinen si el pont resisteix o s’esfondra a la pràctica. Passa el mateix amb el sistema de suport de diversos nivells (MTSS) i la resposta a la intervenció (RTI). Una metodologia basada en evidències sòlides de l’eficàcia és essencial per permetre que aquests bons dissenys assoleixin els seus objectius.”

En col·laboració amb

  

     

Editor de continguts

Editor de continguts

VOLS QUE T'AVISEM D'ACTUALITATS SIMILARS?

educaixa-valoraciones Portlet

-/5

Valoració mitjana global

Basat en 0 valoracions

HAS PARTICIPAT?

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR