La cultura de pensament i com fomentar-la a les aules

Necessitem estudiants preparats per enfrontar-se a la complexitat del món actual.

Crec que, atesa la complexitat del món actual, els problemes amb els quals s’enfronten els nostres estudiants consisteixen a pensar com poden superar els moments difícils, i això vol dir que hem de produir estudiants que siguin flexibles, que realment sàpiguen com pensar, que no tan sols estiguin preparats per a una feina, sinó per a moltes, i crec que el que no sabem és com seran aquestes feines, però, evidentment, això també requereix un esperit d’innovació, fet que suposa que els estudiants s’han d’habituar a una certa ambigüitat i han d’aprendre a ser innovadors i flexibles en aquestes circumstàncies.”

 

L’educació actual no està generant la motivació, l’interès i els resultats necessaris.

Tenim moltes coses a la nostra disposició, als centres educatius, en termes del currículum que impartim, la manera en què dividim les disciplines i les matèries, els exàmens que fem, i tot això ha acostumat els estudiants a ser desobedients, a aprendre a jugar el joc de l’escola i, sovint, a aprendre a apanyar-se-les amb el mínim esforç, perquè no té sentit fer un gran esforç per coses que no t’interessen de debò.

 

Les nostres paraules o missatges com a docents són clau a l’hora de constituir una cultura educativa als nostres centres educatius.

I per això la cultura de l’aula és tan important: a través de la cultura el que transmetem són molts missatges, missatges sobre el que és important, sobre el que compta, i si portes aquesta metàfora dels missatges una mica més enllà, vol dir que expliquem una història als nostres estudiants. Quan van a l’escola els expliquem una història sobre com és una escola, sobre com és l’aprenentatge, els expliquem una història sobre el que es considera aprenentatge, els expliquem una història sobre què vol dir ser educat, què vol dir ser intel·ligent. Perquè el professorat entengui la cultura a les nostres aules, per entendre la cultura als nostres centres educatius, hem de començar a prestar atenció als missatges que estem transmetent als estudiants.

 

Hem de construir una cultura educativa d’apoderament, de comprensió i compromís.

Aquesta vella història de l’escola sol ser una història d’obediència i una historia de treball, així els estudiants aprenen que el que han de fer a l’escola és abaixar el cap, fer el que digui el professor, fer els deures, sobretot els que compten per a la nota, encara que probablement no hagin après res, i esbrinar què vol el professor i donar-li-ho. Aquesta història sobre l’obediència està molt arrelada, per la qual cosa estem canviant aquesta història, volem que la història tracti més aviat de reflexió, compromís i apoderament.

Les investigacions d’un col·lega, Fred Newmann, han revelat que quan els estudiants estan exposats sovint a oportunitats que els exigeixen aplicar coneixements a noves situacions, que els exigeixen comunicar de manera eficaç les seves idees i, després, establir llaços sòlids amb la comunitat, aquests estudiants milloren, milloren no tan sols en les proves estandarditzades, sinó que també milloren a mesura que progressen.

 

Una cultura oberta i participativa millora els processos d’aprenentatge i ensenyament.

Un altre element serien les interaccions. Quan una classe té interaccions i relacions positives, els estudiants aprenen millor i, de fet, és un dels elements més essencials. De nou, hi ha nombroses investigacions del fet que els estudiants que no connecten amb un professor, que no connecten amb un centre educatiu, tenen més probabilitats d’abandonar l’escola, a més de tenir un rendiment més baix, per la qual cosa podem examinar qualsevol d’aquests elements i veure com contribueix de debò cadascun a l’aprenentatge dels estudiants.

 

La (r)evolució educativa és apoderar el professorat per atorgar-li més poder de decisió sobre la seva pràctica docent.

Crec que la revolució educativa, i penso que està començant ara, és aquella en què cedim més control al professorat perquè prengui decisions i configuri les escoles. Donar veu al professorat perquè faci canvis a les escoles, al sistema educatiu, això crec que seria una revolució.

Vídeo entrevista a Ron Ritchhart

Saps què és la cultura de pensament i, sobretot, com fomentar-la a l’aula? A finals d’any vam tenir l’oportunitat de conversar amb Ron Ritchhart, investigador del Project Zero de la Universitat de Harvard, gràcies a l’aliança entre EduCaixa i Project Zero, l’objectiu de la qual és fomentar el debat i la difusió de l’últim en investigació educativa i noves eines, estratègies i recursos d’aprenentatge-ensenyament.

Ritchhart explica que, a causa de la complexitat del món actual, hem de replantejar moltes de les nocions i pràctiques més arrelades en la nostra manera d’entendre l’educació. L’alumnat del segle xxi ha d’estar preparat per enfrontar-se a un futur canviant i incert, per això ha de ser creatiu, flexible i pensador crític. No obstant això, el model educatiu tradicional no permet fer d’això una realitat.

Un element clau per a aquesta transformació és la cultura. La cultura es compon dels missatges, els valors i les pràctiques que transmetem al nostre alumnat. La cultura tradicional en educació ha estat una cultura d’obediència, de treball i d’ordre. Ritchhart argumenta que cal fomentar una cultura de participació, pensament crític i apoderament. Una cultura on es valorin l’aplicació pràctica del coneixement i les relacions positives per sobre de fer allò que el professor diu o l’avaluació tradicional. Les aules i les escoles en les quals impera una cultura de pensament són llocs on el raonament del grup, tant individual com col·lectiu, es valora, es fa visible i es promou activament com a part de l’experiència quotidiana de tots els membres del grup.

Ritchhart centra l’atenció del professorat en els vuit aspectes culturals presents en les situacions d’aprenentatge en grup, a les aules i en el conjunt de l’escola, que actuen per conformar la dinàmica cultural del grup. Aquests aspectes són el llenguatge, el temps, l’entorn, les oportunitats, les rutines, el modelatge, les interaccions i les expectatives.

 

Ponent

Ron Ritchhart

Investigador principal de Project Zero a la Harvard Graduate School of Education

El treball de Ritchhart s’ha centrat en temes com ara l’ensenyament per a l’enteniment, el desenvolupament del caràcter intel·lectual, l’ensenyament creatiu i, més recentment, el desenvolupament de cultures de pensament a les aules i les escoles.

Llegir més