Què val la pena aprendre a l'escola?

Ens hauríem de demanar si el que ensenyem serà útil per a la vida que viuran els nostres estudiants.

Una de les respostes més importants té a veure no tan sols amb el fet de com ensenyem, sinó què ensenyem. Ensenyem idees, conceptes i capacitats que contribuiran de debò a la vida que probablement viuran els estudiants? Odio dir això, però crec que una gran part del que solem ensenyar realment no és útil per a la vida dels estudiants, es perd, s’oblida al cap de dos o tres mesos, mai no torna a sortir a la superfície. Així i tot, les disciplines sobre les quals ensenyem, com matemàtiques, història, literatura, art, ciència…, totes estan plenes de conceptes molt rics que poden ser útils per a la vida dels estudiants, però només si les impartim així i només si seleccionem les que són generatives de veritat.”

 

Les disciplines sobre les quals ensenyem estan plenes de conceptes molt rics que poden ser útils per a la vida dels estudiants si en fem una bona selecció.

Posem per cas les matemàtiques avançades, per exemple, les equacions multilineals. La majoria de l’alumnat no tindrà mai l’oportunitat de tornar-les a fer servir a la vida. Compareu-ho, per exemple, amb l’estadística i la probabilitat. Les notícies ens bombardegen cada dia amb estadística i probabilitat. Ens enfrontem a decisions mèdiques, a decisions sobre apostes, a qüestions de política pública que intrínsecament han d’utilitzar idees força bàsiques quotidianes d’estadística i probabilitat, tot i que molt sovint aquesta part de les matemàtiques es deixa de banda a favor de, per exemple, les equacions multilineals.

 

Necessitem una visió diferent de l’educació en la qual prioritzem els continguts més significatius per al desenvolupament del nostre alumnat. L’educació ha d’anar enfocada a la comprensió, no a la memorització.

És fàcil tenir molta informació sobre una cosa i entendre-la molt poc. Potser puc recitar les lleis de Newton, però això no vol dir que les entengui. Entendre és un tipus de rendiment, es tracta de si pots pensar amb el que saps sobre una cosa, si pots pensar amb flexibilitat amb el que saps sobre una cosa, si pots anar més enllà de la informació facilitada. Suposem que realment entenc les lleis de Newton, això vol dir que les puc aplicar. L’educació s’enfoca massa a memoritzar tots els fets i molt poc a pensar amb aquests fets.”

 

La (r)evolució educativa és treballar per un aprenentatge significatiu.

Suposo que per a mi una revolució educativa hauria de significar dirigir l’educació en molts aspectes cap al que seria més útil per a la vida que probablement viuran els estudiants. Això implica dirigir l’educació cap a coneixements més profunds i cap a una transferència més gran de l’aprenentatge. Significa dirigir l’educació cap a la interdisciplinarietat, perquè avui dia gairebé tots els problemes naturals amb els quals ens enfrontem tenen un caràcter interdisciplinari.

L’educació tendeix a estar confinada en una visió força limitada de la manera en la qual funcionen les coses i quins conceptes s’haurien d’aprendre. Em sembla que ens cal expandir-la en diverses direccions, però sempre tenint en compte la vida que tindran els estudiants a qui estem ensenyant.”

Vídeo entrevista a David Perkins.

A la finals d’any vam tenir l’oportunitat de conversar amb David Perkins, reconegut educador i investigador del Project Zero de la Universitat de Harvard, gràcies a l’aliança entre EduCaixa i Project Zero, l’objectiu de la qual és promoure el debat i l’aprenentatge sobre l’últim en investigació educativa i noves eines, estratègies i recursos d’aprenentatge-ensenyament.

En la nostra conversa, Perkins va parlar sobre com aprenen les persones, una de les preguntes que ha orientat el seu treball les darreres dècades. Així mateix, va abordar la necessitat de formular-nos una pregunta molt més profunda i important: ensenyem coneixements i potenciem habilitats veritablement útils per al nostre alumnat?

Aquesta és una pregunta crítica. En les seves investigacions s’ha comprovat que molt del que aprenem a l’escola no té una utilitat pràctica en la vida de l’estudiant. Perkins explica que, malgrat tenir les eines perquè l’alumnat aprengui més i millor, si no ensenyem coneixements rellevants, fem malbé molts recursos i possibilitats. Però, com establir allò que és rellevant i útil per a l’alumnat?, què val la pena aprendre a l’escola?

 

Ponent

David Perkins

Membre fundador i investigador de Project Zero a la Harvard Graduate School of Education

El treball de Perkins s’ha centrat en temes tan variats com l’ensenyament per al desenvolupament de la creativitat, el pensament crític, les habilitats per a la resolució de problemes i les estratègies de raonament en les arts i la ciència.

Llegir més