La importància de la neuroeducació

Millorem l’experiència educativa si sabem com transmetre coneixements

L’educació s’ha de basar a ajudar a formar persones que siguin capaces, primerament d’analitzar-se a elles mateixes, de comprendre’s, i de comprendre el seu entorn, de manera crítica, reflexiva i dinàmica, perquè l’entorn va canviant constantment. Això té una relació claríssima amb les competències emocionals. Pensem que, com a espècie, som una espècie racional, però la major part de decisions que prenem tenen components emocionals més elevats que els racionals, així que la competència emocional és claríssima, primerament, per prendre bones decisions, però, després, també per entendre’ns a nosaltres mateixos i per relacionar-nos amb els altres.

 

La competència emocional ens ajuda a entendre’ns, relacionar-nos amb els altres i comprendre el nostre entorn

Saber quina emoció sentim, com reconduir-la quan aquesta emoció ens està resultant desagradable, és un punt bàsic per formar persones amb capacitat autotransformadora i de transformació del seu entorn. I hi ha un altre efecte, a més, i és que les emocions són tan importants per a la vida humana, que qualsevol aprenentatge que tingui emocions associades, el cervell l’interpreta com «si té emocions és que és important». Així que comprendre com ens estem emocionant, en el fons, el que fa és ajudar-nos a aprendre encara millor.

 

Les emocions ens permeten aprendre amb molta més eficiència

No és que no es pugui aprendre sense emocions. Es pot aprendre per simple repetició, fent servir les regles mnemotècniques per recordar allò que ens costa. La gràcia de les emocions és que ens permeten aprendre amb molta més eficiència. No és aprendre més, és aprendre millor, perquè és després poder emprar amb molta més eficiència tot allò que hem après, contextualitzant-ho, relacionant-ho amb el nostre entorn i amb les altres persones.

Com es poden fomentar aquestes competències emocionals? No és que hi hagi d’haver una assignatura de competències emocionals o de gestió emocional o d’educació emocional. No és això, no és una assignatura, és la nostra vida. Ha d’estar present constantment dins de les aules. Els professors han de ser conscients que la manera com miren als alumnes els està transmetent el seu valor emocional.

 

La competència emocional requereix un enfocament transversal i ha d’estar sempre present a les aules

No només valorar què els transmetrem, sinó molt especialment com li ho transmetrem. De quina manera?, què farem perquè ells se sentin integrats? No necessàriament a gust. No és fer que tot sigui una festa, que tots siguin feliços constantment, és generar aquells espais on ells siguin capaços de viure aquest aprenentatge amb alguna mena d’emoció proactiva, per generar una societat on les persones s’integrin millor entre elles.

 

Educar en emocions serveix per generar una societat on les persones s’integrin millor entre elles

No significa una societat ideal, on tothom sigui feliç. No és això. En la societat sempre hi ha tensions, sempre hi ha controvèrsies. Es tracta de formar una societat on aquestes tensions i controvèrsies es gestionin des de la comprensió mútua, des del respecte mutu. No per acabar pensant com ells, simplement per entendre com pensen, perquè sigui molt més fàcil trobar una solució pactada, una solució raonable a les tensions que, sens dubte, es continuaran produint en qualsevol àmbit de les nostres vides.

Vídeo entrevista a David Bueno

Fa uns mesos vam tenir l'ocasió d'entrevistar a David Bueno, biòleg i genetista especialitzat en neuroeducació. És autor de diversos llibres: "Epigenoma: per cuidar el teu cos i la teva vida", "Cerebroflexia", "Neurociència per a educadors", i coautor de mols altres com "Els límits de la teva vida: una novel·la sobre el que som". 

Bueno ens va parlar de la importància de les emocions en l'àmbit educatiu, abordant qüestions com la forma que té el docent de parlar als seus alumnes, les pors i reaccions d'aquests, la importància de conèixer els seus gustos i interessos...

 

Ponent

David Bueno

Docent i expert en neuroeducació

La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, especialitzant-se en la genètica del desenvolupament i la neurociència, així com la seva relació amb el comportament humà. 

 

 

 

Llegir més