EduCaixa s’uneix a l’equip de Novetats sobre les millors evidències

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

Editor de continguts


El Center for Research and Reform in Education de la Universitat Johns Hopkins, l’Institute of Effective Education de York (Anglaterra) i el Centre for University & School Partnership de la Universitat Xinesa de Hong Kong es complauen a donar la benvinguda a la Fundació Bancaria ”la Caixa” – Àrea d’Acció Educativa a Barcelona (Espanya) a la família de Novetats sobre les millors evidències. La versió de Barcelona està disponible en castellà i català i posarà en relleu les investigacions que siguin d’interès per a les zones del món de parla hispana i catalana. Els quatre centres publiquen informació sobre els avenços recents en la investigació educativa, tot i que la versió de cada país és lleugerament diferent. Se’n poden consultar les versions internacionals als enllaços següents:

 


1. Una revisió sistemàtica dels RCT en la investigació educativa

L’ús d’estudis controlats aleatoritzats (RCT, per les sigles en anglès) en la investigació educativa ha augmentat els últims 15 anys. No obstant això, l’ús de RCT també ha estat objecte de crítica, concretament de quatre crítiques principals, a saber, que no es poden dur a terme RCT en l’àmbit de l’educació, que el disseny de la investigació dels RCT ignora el context i l’experiència, que els RCT solen generar lleis universals simplistes de “causa i efecte” i que són descriptius i aporten poc a la teoria.

Per analitzar aquestes quatre crítiques principals, Paul Connolly i els seus companys van dur a terme una revisió sistemàtica (https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/00131881.2018.1493353) dels RCT utilitzats en la investigació educativa entre els anys 1980 i 2016 per examinar les evidències relatives a l’ús dels RCT en la pràctica educativa.

La revisió sistemàtica va revelar un total de 1.017 RCT completats i publicats entre el 1980 i el 2016, una mica més de tres quartes parts dels quals s’han fet durant els últims deu anys. Una mica més de tots els RCT es van dur a terme a l’Amèrica del Nord i una mica menys d’un terç, a Europa. Aquesta conclusió respon a la primera crítica i demostra que, en general, es poden dur a terme RCT en la investigació educativa.
Tot i que els investigadors també troben evidències per refusar les altres crítiques principals, la revisió suggereix que encara queden alguns avenços per fer en aquest sentit. L’article conclou descrivint les dificultats principals a les quals s’enfronten els investigadors que fan RCT en l’àmbit de l’educació.

 


2. Targeted Reading Intervention i alumnes amb dificultats lectores

La Targeted Reading Intervention –intervenció centrada en la lectura– (TRI, per les sigles en anglès) és un programa que fa servir la tecnologia de càmeres web per permetre que els docents d’infantil i 1r de primària ajudin els alumnes amb dificultats lectores mentre són observats per un instructor que proporciona comentaris en temps real mentre treballen amb un alumne. La TRI forma docents en un taller d’estiu de tres dies de durada, a més d’oferir observacions per càmera web i comentaris durant el curs escolar. 

Els investigadors de la Universitat de Delaware i la Universitat de Carolina del Nord van avaluar l’efecte de la TRI en un estudi aleatoritzat de dos anys de durada https://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/697491 per analitzar-ne els efectes al cap d’un any en els alumnes amb dificultats lectores i per examinar si tenir un docent que imparteixi el programa durant dos anys tenia algun efecte en el rendiment dels estudiants.

L’estudi es va dur a terme en aules d’infantil i de 1r de primària de deu escoles de comtats rurals del sud-est dels Estats Units amb índexs elevats de pobresa. Els participants estaven equilibrats al començament de l’estudi en una prova estandarditzada que van fer a la tardor, i es van assignar a l’atzar a l’aula. Durant els dos anys que va durar l’estudi, es van assignar a l’atzar un total de 50 aules d’infantil (26 en el grup experimental i 24 en el grup de control) i 50 aules de 1r de primària (29 en el grup experimental i 21 en el grup de control) a cada escola i, posteriorment, es van seleccionar tres alumnes amb dificultats lectores de cada classe per assignar-los al grup experimental o al grup de control en cada any de l’estudi. En total, es van assignar 305 estudiants per rebre formació en TRI i 251 estudiants van constituir el grup de control sense tractament. Els estudiants assignats al grup experimental van treballar de manera individualitzada amb docents, 15 minuts al dia, cada dia, durant 6-8 setmanes. Les proves fetes després de la primavera van revelar que els alumnes amb dificultats lectores que van rebre la TRI van mostrar més avenços que els alumnes amb dificultats lectores del grup de control (ES = +0,26). La durada del programa impartit no va mostrar cap efecte significatiu en el rendiment dels estudiants.

Els investigadors també presenten els resultats obtinguts per al subgrup d’estudiants d’anglès que participen en el programa, que es poden consultar aquí: https://ila.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1002/rrq.188

 


 

3. Un programa de 575 milions de dòlars no té cap efecte en els resultats dels estudiants

Les conclusions de l’avaluació d’un programa de 575 milions de dòlars per millorar el rendiment dels docents van constatar que, si bé els centres escolars implementaven noves mesures d’eficàcia en l’ensenyament i modificaven en conseqüència les polítiques de personal, el programa no tenia cap efecte en els resultats dels estudiants.

La iniciativa Intensive Partnerships for Effective Teaching (associacions intensives per a un ensenyament eficaç), dissenyada i finançada per la Fundació Bill i Melinda Gates, tenia com a objectiu millorar dràsticament els resultats dels estudiants i millorar-ne, així, l’accés a un ensenyament eficaç. Tres districtes escolars i quatre organitzacions que gestionen escoles xàrter als Estats Units van participar en el programa, que es va desenvolupar entre el 2009 i el 2016.

L’informe d’avaluació final, publicat per la Corporació RAND, va revelar que, al final dels anys 2014-2015, els resultats dels estudiants dels centres que van participar en la iniciativa no eren millors que els resultats obtinguts per estudiants de centres semblants que no hi van participar. No es van observar evidències que els estudiants pertanyents a una minoria amb ingressos baixos (LIM, per les sigles en anglès) tinguessin un accés més elevat a un ensenyament eficaç que els estudiants que no pertanyien a la LIM. A més, es van constatar molt pocs casos de millora en l’eficàcia de l’ensenyament en general i cap millora en l’eficàcia dels docents acabats d’incorporar amb relació als docents amb experiència. L’avaluació no va revelar cap augment en la permanència dels docents eficaços, tot i que es va observar un lleuger descens en la permanència dels docents ineficaços en la majoria dels centres educatius que van participar en la iniciativa.

L’informe anomena diversos possibles motius pels quals la iniciativa no va complir els objectius de millora dels resultats dels estudiants:

  • Una aplicació insuficient de les polítiques i les pràctiques principals

  • La influència de factors externs, com ara els canvis polítics d’àmbit estatal durant la iniciativa

  • La falta de temps perquè s’hi observin els efectes

  • Una teoria de l’acció defectuosa

  • La combinació de tots aquests factors
     

4. L’efecte de la formació per a docents en l’ensenyament i l’aprenentatge

Matthew A. Kraft i els seus companys van fer una metaanàlisi de les evidències de causalitat sobre l’efecte de la formació per a docents en l’ensenyament i l’aprenentatge. El seu article, publicat a la revista Review of Educational Research, va analitzar 60 estudis sobre programes de formació per a docents duts a terme després del 2006 que van avaluar l’impacte de la formació per a docents tant en el rendiment de l’ensenyament (avaluat amb eines com ara el sistema de qualificacions mitjançant avaluació a l’aula i l’observació del llenguatge i la lectoescriptura en edat precoç a l’aula) com en el rendiment acadèmic dels estudiants (avaluat mitjançant proves estandarditzades).

Els resultats van concloure que la formació contínua millora tant els resultats d’ensenyament a l’aula com els resultats dels estudiants, amb magnituds combinades de l’efecte amb desviacions estàndards de +0,49 en el cas de l’ensenyament i de +0,18 en el cas del rendiment acadèmic.

Malgrat això, l’eficàcia d’un programa de formació per a docents sembla que ve determinada pel nombre de participants. Quan els estudis es van dividir en programes que tenien menys de 100 participants i programes amb més de 100, l’impacte de l’ensenyament va ser gairebé el doble per als programes de menys escala que per als programes amb més de 100 participants. Pel que fa al rendiment dels estudiants, els programes de menys escala van revelar un impacte de gairebé el triple que els programés d’una escala més gran.

 

 

Comentaris recents sobre la reforma basada en les evidències

Aquests són els temes més actuals que Robert Slavin, director del Center for Research and Reform in Education, ha comentat al seu blog: 

“Tot i que la lògica suggereix que una política que promou i finança programes provats garanteix l’augment del rendiment en general, m’agradaria atenir-me a criteris més estrictes: les evidències. I resulta que disposo de certes evidències sobre aquesta qüestió.”

“Cadascú de nosaltres aporta habilitats i esforços a aquesta tasca. Cap de nosaltres no viurà per veure la nostra estructura acabada, perquè continuen apareixent tècniques i potencial en l’educació. Però com ens recorda Gaudí, convé aturar-se de tant i tant i recordar per què fem el que fem i per a qui.”

 

 


Editor de continguts

Editor de continguts

VOLS QUE T'AVISEM D'ACTUALITATS SIMILARS?

educaixa-valoraciones Portlet

-/5

Valoració mitjana global

Basat en 0 valoracions

HAS PARTICIPAT?

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR