Descripció

Els deures es refereixen a les tasques que el professorat encarrega a l’alumnat perquè les completi fora de l’horari lectiu. Les activitats habituals dels deures als centres d’educació secundària solen ser completar tasques assignades a les lliçons, preparar tasques per a les lliçons futures, fer tasques rutinàries de les classes i estudiar per a les proves i els exàmens.

La nostra definició també inclou activitats com ara “aules d’estudi”, on l’alumnat té l’oportunitat de fer els deures al centre educatiu, però fora de l’horari lectiu, i models “d’aprenentatge invertit”, on l’alumnat es prepara a casa els debats de classe i les tasques corresponents.

Quina eficàcia té?

Les evidències mostren que l’impacte dels deures, de mitjana, suposa un progrés addicional de cinc mesos. Malgrat tot, per sota d’aquesta mitjana, hi ha una variació àmplia sobre l’impacte potencial, que suggereix que és probable que la forma en què s’estableixen els deures sigui molt important.

Hi ha evidències que demostren que els deures són més eficaços si s’utilitzen com una intervenció de durada curta i específica (per exemple, en forma de projecte o objectiu específic connectat amb un element d’aprenentatge concret), i alguns estudis excepcionals mostren fins vuit mesos addicionals d’impacte positiu en el rendiment. És probable que els beneficis siguin més modests, entre dos i tres mesos de progrés de mitjana, si els deures s’estableixen de forma més rutinària (per exemple, aprendre vocabulari o completar tasques pràctiques de matemàtiques tots els dies).

Les evidències també suggereixen que la forma en què els deures es vinculen amb l’aprenentatge durant l’horari lectiu és important. En els exemples més eficaços, els deures eren una part integral de l’aprenentatge, en lloc d’un complement. Per maximitzar l’impacte, també sembla ser important que l’alumnat rebi feedback d’alta qualitat sobre el seu treball (veure feedback).

Algunos estudios indican que puede haber una cantidad óptima de deberes, que estaría entre una y dos horas por jornada escolar (algo más para alumnado de cursos superiores), disminuyendo los efectos cuando aumenta el tiempo que el alumnado dedica a hacer deberes.

Efectivitat

Els deures s’han investigat de forma àmplia. Hi ha una imatge relativament sistemàtica que afirma que l’alumnat dels centres que tenen més deures tenen un millor rendiment. Malgrat tot, el nombre d’estudis que ha investigat si aquesta relació es deu als deures en si o a altres factors del centre és reduït.

Aquests estudis comparen les classes a les quals s’introdueixen deures amb classes similars a les quals no s’hi introdueixen, i tendeixen a mostrar que els deures poden ser beneficiosos, però aquest descobriment és menys segur que el primer, degut al reduït nombre d’estudis i la qualitat de les evidències.

Cost

Hi ha poques despeses associades als deures, malgrat que aquests sí que afecten al temps del personal per preparar-los i corregir-los.

En general, les despeses es consideren molt baixes.

Què es deu tenir en compte?

Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu ,cal tenir en compte que:

  1. Les activitats planificades i centrades són més beneficioses que els deures, que són més regulars, però poden ser rutinaris o no estar vinculats amb el que s’està aprenent a classe.

  2. Les evidències més àmplies suggereixen que els deures no haurien d’utilitzar-se com a càstig o penalització front un rendiment baix.

  3. És probable que la diversitat de tasques amb diferents nivells de dificultat sigui beneficiosa.

  4. Les evidències més àmplies suggereixen que la qualitat dels deures és més important que la quantitat. L’alumnat hauria de rebre feedback específic i oportú sobre els deures.

  5. S’ha deixat clar l’alumnat l’objectiu dels deures (per exemple, augmentar una àrea de coneixement específica o tenir fluïdesa en un àrea en concret)?

VOLS QUE T'AVISEM D'EVIDÈNCIES SIMILARS?