Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència parlem amb científiques, científics i docents sobre la situació en què es troba l’àmbit científic i les barreres que ens trobem per fomentar que més nenes puguin accedir més fàcilment a les carreres de ciències.

Digna Couso –doctora en didàctica de les ciències– ofereix tres arguments per fomentar l’educació STEM des d’una perspectiva de gènere a les aules:

- La quantitat, que és la necessitat de tenir més professionals, ja sigui per les vocacions, les necessitats de la indústria 4.0 o la taxa de desocupació high-tech.

- La qualitat, en la qual s’inclou la necessitat de disposar d’una diversitat de perfils i visions, la perspectiva de gènere o la qualitat de la recerca.

- L’equitat, que es tradueix en la necessitat d’alfabetitzar l’STEM per a tots i totes des d’una perspectiva de do it yourself, maker i de ciència ciutadana.

Com molt bé explicava Couso en una entrevista per a EduCaixa, “cal fer una ciència social, contextualitzada, que agradi a tothom per combatre una de les problemàtiques més importants de l’àrea de les ciències, i és que, en l’àmbit cientificotecnològic, continua havent-hi uns perfils professionals molt homogenis”. Per exemple, en qüestió de gènere, un informe d’ASPIRES Project mostra el percentatge baix d’aspiracions pro-STEM (25%): només el 5,3% de les nenes aspiren a esdevenir professionals de la ciència i l’enginyeria, enfront d’un 12,2% de nens.

Es tracta d’una dada que preocupa especialment la Rosa María Menéndez López, presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): veu que la manca de diversitat en la ciència o en l’educació científica suposa un inconvenient en l’àmbit de les ciències: “Encara que només fos per una qüestió de número, cap disciplina no hauria de voler prescindir de la meitat de les persones que podrien triar-la, exercir-la i desenvolupar-la”. I afegeix: “El fet que les carreres STEM tinguin un nombre inferior de dones es pot deure a la manca de models i referències, a un temor no justificat, a la influència de la família, i a diversos factors de l’entorn”. També la Marta Macho-Stadler, investigadora en la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat del País Basc, argumenta en aquesta mateixa línia: “En qualsevol disciplina, la riquesa de mirades, la diversitat, és sana i és la que garanteix avanços autèntics. En el cas de la ciència, moltes disciplines poc feminitzades millorarien, sens dubte, amb una presència més elevada de dones que arribessin a més a liderar”.

Aquestes primeres reflexions ens porten a pensar en la necessitat i la importància d’aplicar una perspectiva de gènere en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències en els centres educatius. És evident que els docents juguen un paper essencial en aquesta perspectiva de gènere, però cal veure-hi més enllà: de vegades, els llibres continuen oferint una imatge distorsionada del paper de la nena i la dona. Com explica Menéndez, “en els llibres de text, la imatge que s’ofereix dels científics i dels innovadors és predominantment masculina. Seria de gran ajuda si els materials educatius experimentessin una revisió des de la perspectiva de gènere per evitar que es perpetuïn aquests estereotips”. Bandejar estereotips és també la conclusió a la qual arriba Macho-Stadler, qui assegura que continua havent-hi la percepció que els estudis cientificotecnològics són més adequats per als nois i que el biosanitari ho és més per a les noies. “Això es transmet a casa, socialment, i per descomptat a l’escola”, diu. I assegura que més que recursos, el que falta és formació i ganes d’intentar canviar les coses.

Quan preguntem als científics i a les científiques quins són els reptes als quals hem d’enfrontar-nos per facilitar l’accés de les dones a la ciència, tots i totes coincideixen en què hem d’anar cap a una cultura de la col·laboració i participació, i allunyar-nos dels estereotips de l’educació científica. Per exemple, Digna Couso assenyala la importància de deixar d’identificar la persona científica amb un home blanc de classe mitjana. Aquest és l’estereotip que ens inculquen els mitjans de comunicació i del qual hem de fugir. Cal deixar d’imaginar-se els científics i les científiques com a persones que es troben soles en un laboratori, perquè no és així. Estan envoltats de companys i companyes, amb els qui treballen de manera col·laborativa, i per això resulta fonamental que, des de l’àmbit STEM i des de la pròpia aula, es fomenti una “cultura de la participació” i deixi de projectar-se una “cultura de l’excel·lència”. D’aquesta manera serà possible que un nombre més elevat de persones (nenes i joves) mostrin interès per l’STEM i és que un dels objectius marcats per fomentar les vocacions i carreres científiques és aconseguir que l’alumnat entengui que “l’STEM necessita gent com tu”.