Descripció

L’aprenentatge d’aventura a l’aire lliure normalment inclou experiències a l’aire lliure, com escalada o muntanyisme; cursos de supervivència, cordes o assalt; o esports a l’aire lliure, com orientació, vela o piragüisme. Poden organitzar-se en forma de cursos residencials intensius o de cursos més curts que es porten a terme als centres educatius o als centres locals a l’aire lliure.

L’ensenyament d’aventura normalment inclou experiències d’aprenentatge col·laboratiu amb un nivell elevat de dificultat física (i sovint emocional); i també pot incloure la resolució pràctica de problemes, la reflexió explícita i el debat sobre el pensament i les emocions (veure també metacognició i autorregulació).

Les intervencions en l’aprenentatge d’aventura no solen incloure un component acadèmic formal, de manera que aquest resum no inclou escoles forestals, cases de colònies o excursions.

Quina eficàcia té?

En general, els estudis sobre les intervencions en l’aprenentatge d’aventura mostren de forma sistemàtica beneficis sobre l’aprenentatge acadèmic. L’alumnat que participa en intervencions en aprenentatge d’aventura té, de mitjana, un progrés addicional de quatre mesos. També hi ha evidències d’un impacte en els resultats no cognitius, com ara l’autoconfiança.

Les evidències indiquen que l’impacte és major per a l’alumnat més vulnerable i el més major (adolescents), per als cursos més llargs (més d’una setmana) i per als que es desenvolupen en un entorn “natural”, malgrat que hi ha altres tipus d’intervencions que mostren cert impacte positiu.

Comprendre per què les intervencions en l’aprenentatge d’aventura semblen millorar els resultats acadèmics no és senzill. Una suposició podria ser que les habilitats no cognitives, com la perseverança i la capacitat de recuperació, es desenvolupen a través de l’aprenentatge d’aventura i que aquestes habilitats tenen repercussions en els resultats acadèmics. Si les intervencions en l’aprenentatge d’aventura són eficaces gràcies al seu impacte sobre les habilitats no cognitives, és probable que animar de forma explícita l’alumnat perquè les apliqui de forma activa a l’aula n’augmenti l’eficàcia. Malgrat tot, s’hauria de tenir en compte que l’àmplia base empírica de la relació entre aquestes habilitats no cognitives i l’èxit de l’alumnat està poc desenvolupada (veure la literatura sobre habilitats no cognitives d’EEF).

Efectivitat

Les evidències de les intervencions en l’aprenentatge d’aventura són moderadament segures. Les diferents mides dels efectes és prou àmplia, però tots els estudis inclosos a la metaanàlisi mostren un efecte positiu.

Cost

Les despeses per alumne varien en funció de l’activitat i la duració d’aquesta, però, en general, són moderades.

Què es deu tenir en compte?

Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

  1. Hi ha una àmplia gamma d’activitats d’aventura vinculades amb l’augment del rendiment acadèmic.

  2. Les experiències de més d’una setmana tendeixen a tenir més impacte i a produir efectes més duradors.

  3. És important treballar amb personal ben format i qualificat, ja que les experiències d’aventura poden suposar riscs físics i emocionals molt diferents als que s’experimenten als centres educatius.

  4. Les experiències d’aventura a l’aire lliure poden tenir un impacte positiu en l’autoconfiança, l’autoeficàcia i la motivació. Com es maximitzarà l’impacte sobre l’aprenentatge garantint que l’alumnat aplica aquestes habilitats quan torni a l’aula?

VOLS QUE T'AVISEM D'EVIDÈNCIES SIMILARS?