Apèndix tècnic

Definició

Les metodologies de metacognició i autorregulació (també conegudes com “aprendre a aprendre”) tenen com a objectiu millorar l’aprenentatge permetent que l’alumnat pensi sobre el propi aprenentatge de manera més explícita, de forma que assumeixi més responsabilitat sobre els seus propis èxits.

La metacognició implica la planificació, la supervisió i l’avaluació conscients del propi aprenentatge. Sovint es considera que té dues dimensions: coneixement (o la mesura en què un estudiant hi és conscient i pot articular estratègies metacognitives) i habilitat (capacitat real per gestionar l’aprenentatge o l’habilitat de posar en pràctica aquestes estratègies). Les metodologies solen centrar-se en ensenyar l’alumnat estratègies específiques per establir objectius, i supervisar i avaluar el seu propi desenvolupament acadèmic en relació amb tasques i activitats concretes d’aprenentatge, que cobreixen tots els aspectes del pensament, des de les habilitats bàsiques, com la recuperació, a pensaments més complexos, com l’avaluació i la síntesi. L’autorregulació està relacionada amb l’habilitat metacognitiva, però també implica la gestió de la pròpia motivació cap a l’aprenentatge i el desenvolupament de tendències, com la capacitat de recuperació o la perseverança.

En la pràctica, la intenció sol ser proporcionar l’alumnat una sèrie d’estratègies entre les quals elegir durant les activitats d’aprenentatge, que sovint inclou feedback sobre l’ús de diferents estratègies. Les metodologies també solen incloure activitats i tècniques d’aprenentatge col·laboratiu.

Termes de cerca: metacognició; funció executiva; autorregulació, estratègies d’aprenentatge

Puntuació de l'evidència

En general, les evidències es valoren com a nombroses. Hi ha onze metaanàlisis, d’entre les quals set s’han portat a terme en els darrers 10 anys. Es tracta principalment d’estudis experimentals que sovint es van portar a terme als centres educatius i que van avaluar l’impacte sobre el rendiment de l’alumnat, així com els resultats cognitius més generals, amb certa anàlisi de les causes de l’heterogeneïtat identificada. Malgrat tot, la qualitat dels estudis subjacents varia. La majoria dels càlculs de l’impacte són elevats.

La majoria d’efectes combinats de les metaanàlisis es troben entre 0,44 i 0,71 (un rang de menys d’un terç d’una desviació estàndard), malgrat que el rang d’efectes de les metaanàlisis més noves és més variat (0,30 a 0,90), i els estudis individuals més recents no han assolit de forma sistemàtica els beneficis presentats a les metaanàlisis.

Informació cost addicional

La inversió principal d’implementar la metacognició i l’autorregulació serà la despesa del desenvolupament professional del professorat. La despesa mitjana per alumne és molt baixa.