Apèndix tècnic

Definició

Quan parlem d’aspiracions ens referim a aquelles coses que l’estudiant espera assolir per si mateix en el futur. Per satisfer les seves aspiracions pel que fa a la trajectòria, la universitat i la formació superior, l’alumnat sol requerir bons resultats educatius, per tant, és habitual creure que augmentar les aspiracions incentiva la millora del rendiment.

Els indicadors clau de les aspiracions d’una persona jove poden ser, per exemple, el seu desig de continuar formant-se després de complir els 16 anys o buscar un determinat treball o trajectòria professional.

Les intervencions sobre les aspiracions tendeixen a classificar-se en tres grans categories:

  • Intervencions que se centren en els pares i mares, i en les famílies;

  • Intervencions que se centren en la pràctica docent; i

  • Intervencions fora dels centres educatius o activitats extracurriculars, que de vegades solen incloure companys o mentors.

Els plantejaments utilitzats en aquestes intervencions són diversos: alguns tenen com a objectiu canviar les aspiracions directament exposant l’alumnat a noves oportunitats i d’altres pretenen augmentar les aspiracions desenvolupant l’autoestima general, la motivació o l’autoeficàcia. Pel que fa a les intervencions que se centren en l’autoeficàcia i la motivació específicament en un context d’aprenentatge, es pot consultar l’entrada sobre metacognició i autoregulació.

Una suposició important en què es basen aquests plantejaments és que una baixa aspiració és la causa d’un baix rendiment, però hi ha molt poques evidències sòlides de la direcció de qualsevol relació causal. És possible que un rendiment escàs redueixi les aspiracions, de forma que millorar el rendiment per augmentar les aspiracions seria més important que abordar-les de forma directa o amb independència de les capacitats.

Termes de cerca: actituds/expectatives; aspiracions; comportament; intencions; motivació; autoeficàcia

Puntuació de l'evidència

En general, les evidències relacionades amb l’augment de les aspiracions com un mitjà per millorar el rendiment són molt limitades. No hi ha cap metaanàlisi d’intervencions per augmentar les aspiracions que indiqui que existeix un impacte en el rendiment o en l’aprenentatge. Aquesta carència de proves sòlides no implica que l’impacte no sigui fàcil d’aconseguir, però hauria de servir perquè els centres educatius siguin prudents a l’hora d’invertir el temps o els recursos en aquesta àrea.

Hi ha dues revisions sistemàtiques rellevants, una de les quals inclou algunes dades quantitatives, que indiquen que la relació entre les aspiracions i el rendiment és complexa, i que les evidències d’una connexió causal clara entre l’aprenentatge, el canvi d’aspiracions i les actituds en el centre és escassa.

Malgrat que hi ha un estudi que mostra efectes diversos en el rendiment (entre 0,17 i 0,45 per a la participació parental; entre 0,09 i 0,22 per a les tutories; i entre 0,03 i 0,09 per a les activitats extracurriculars), aquests efectes s’associen amb altres factors d’influència sobre l’aprenentatge, com ara la participació dels pares i mares en la lectura o les tutories acadèmiques, i no es considera apropiat utilitzar-los en una metaanàlisi. Per tant, la mida de l’efecte presentat és indicativa.

Informació cost addicional

Les despeses varien àmpliament i és complicat calcular-les amb precisió, però, en general, es consideren moderades. Les despeses de programes escolars, com ara aquells programes setmanals de 20 setmanes o els de participació parental, on el centre cobreix les despeses de personal, són baixes.

Les intervencions amb suport familiar que compten amb una persona de suport a temps complet són més cares; possiblement més del quàdruple. Les despeses de les mentories, dirigides a augmentar les aspiracions com les que s’utilitzen als Estats Units, se situen en un punt intermedi (de les dues estratègies descrites).