Apèndix tècnic

Definició

Un “estil d’aprenentatge” és la metodologia única d’un individu per aprendre en funció de les seves fortaleses, debilitats i preferències personals, sovint en relació amb diferents modes d’informació (visual, auditiva, tàctil, etc.) o en relació amb la seva organització (per exemple, abstracta, concreta; integral, per sèries, etc.). A la literatura hi ha diferents models que els descriuen en un continu de fix a maleable en funció de la forma en què conceptualitzen un “estil” concret.

La idea sobre la qual es recolzen els estils d’aprenentatge és que tots els individus tenen una metodologia o un estil d’aprenentatge concret. La teoria és que, per tant, l’aprenentatge serà més eficaç o més eficient si s’ensenya l’alumnat utilitzant aquest estil o metodologia específic que s’ha identificat com a estil d’aprenentatge propi. Per exemple, a l’alumnat classificat dintre del grup d’aquells que tenen un estil d’aprenentatge basat en la “comprensió oral” se’l podria ensenyar millor mitjançant la narració i el debat que amb els exercicis tradicionals escrits. Malgrat que intuïtivament és una idea atractiva, hi ha una sèrie de problemes seriosos que suposen un repte per aquest camp.

El primer és la robustesa del concepte d’“estil” d’aprenentatge i quina versió en concret s’hi adopta, donat que la majoria de conceptes no han pogut demostrar suficient fiabilitat o validesa. El següent gran problema és que a l’hipòtesi de la “malla”, en la qual els individus aprenen millor quan es centren en el seu “estil”, li manca la validació empírica. En cas d’obtenir resultats positius, sembla més probable que aquesta repercussió es degui al compromís de l’alumnat d’assumir la responsabilitat d’elegir una estratègia o metodologia d’aprenentatge, o a que el professorat presenti la mateixa informació de diverses formes, el que fa que augmenti la repetició de la informació o permeti establir connexions entre les diverses representacions. L’exploració més recent de les preferències o els estils “cognitius” ha tractat d’abordar aquests temes, però amb poc d’èxit fins ara.

Termes de cerca: estils d’aprenentatge; preferències d’aprenentatge; estils cognitius; preferències cognitives.

Puntuació de l'evidència

Hi ha quatre metaanàlisis d’estils d’aprenentatge i metodologies de preferència de modalitat, tres dels quals van tenir una repercussió molt baixa (de -0,03 a +0,14). La quarta, amb un efecte combinat de 0,67, s’ha criticat per la validesa del model subjacent, per problemes tècnics amb la metaanàlisi i el biaix potencial en els criteris de selecció i inclusió. No se n’ha publicat cap en els últims deu anys. En general, la base empírica és limitada.

Informació cost addicional

Les despeses són molt baixes i normalment suposen la preparació d’una gamma i una varietat de materials d’ensenyament i d’aprenentatge més àmplies, malgrat que algunes de les proves dels estils d’aprenentatge disponibles s’han de comprar. Tal i com s’ha explicat anteriorment, és important conèixer les limitacions d’aquestes proves. En general, les despeses es consideren molt baixes.