Agrupaments segons rendiment acadèmic

educaixa-search Portlet

Editor de continguts

Editor de continguts

Editor de continguts

Descripció

Els termes “agrupament per nivells dins les classes” i “agrupament per nivells entre les classes” s’utilitzen per descriure una sèrie de plantejaments pels quals s’agrupa de forma sistemàtica l’alumnat amb nivells similars de rendiment per impartir-los classe.

  • L’“agrupament per nivells dins les classes” (setting en anglès) normalment significa agrupar per classes l’alumnat d’un any determinat per impartir assignatures específiques, com ara matemàtiques i llengua, però no per a tot el pla d’estudis.

  • L’“agrupament per nivells entre les classes” (streaming o tracking en anglès) normalment significa agrupar l’alumnat en classes per a totes o la majoria de les assignatures, de forma que un alumne o alumna sempre estarà en el mateix grup en totes les assignatures.

De vegades, l’alumnat que es troba en diferents agrupaments per nivells dins les classes o per nivells entre les classes segueix plans d’estudis diferents, en especial quan es disposa de diverses proves nacionals, diversos nivells d’examen o diversos tipus de qualificacions acadèmiques i vocacionals.

L’objectiu d’aquestes metodologies d’agrupament és facilitar un ensenyament més eficaç i eficient, reduint els diferents nivells de rendiment de l’alumnat a classe.

Malgrat que, de vegades, aquestes pràctiques es coneixen com “agrupament per competències”, aquí ens referim a “rendiment” i no a “competència”, ja que els centres educatius solen mesurar el rendiment per agrupar l’alumnat, en lloc de les competències.

L’agrupament per nivells dins les classes i per nivells entre les classes es combina en aquest article del Toolkit perquè aquestes pràctiques solen combinar-se en les anàlisis empíriques sobre l’agrupament segons el rendiment. Ambdues metodologies inclouen l’agrupament periòdic i coherent d’alumnes en classes en funció del seu rendiment.

Per saber més sobre les evidències de l’impacte d’agrupar l’alumnat en funció del seu rendiment dintre de l’aula, es pot consultar l’entrada del Toolkit "agrupament per nivells de rendiment dintre de l’aula". Els altres tipus d’agrupament en funció del rendiment, com ara agrupar per rendiment i per curs escolar o impartir docència a l’alumnat que té un rendiment elevat amb grups més majors, no s’inclouen al Toolkit, ja que s’utilitzen amb menys freqüència.

Quina eficàcia té?

De mitjana, l’alumnat que se sotmet a un agrupament per nivells dins les classes o entre les classes té un progrés lleugerament menor que l’alumnat a qui s’imparteix la docència en classes amb un rendiment mixt.

Les evidències suggereixen que l’agrupament per nivells dins les classes i per nivells entre les classes tenen un impacte negatiu molt reduït en l’estudiantat amb un rendiment baix i mitjà, i un impacte positiu molt reduït en l’alumnat amb un rendiment major. Aquest patró presenta excepcions i hi ha estudis que demostren beneficis per a tot tipus d’alumnes, amb independència del seu nivell de rendiment.

En general, els efectes són pocs i sembla que, en la majoria dels casos, l’agrupament per nivells dins les classes o per nivells entre les classes no és una manera eficaç d’augmentar el rendiment.

L’agrupament per nivells dins les classes o entre les classes també pot tenir certa repercussió en altres resultats més amplis, com ara la confiança. En alguns estudis amb una base empírica àmplia s’ha arribat a la conclusió que agrupar l’alumnat en funció del seu rendiment pot tenir efectes negatius a llarg termini sobre l’actitud i el compromís de l’estudiantat amb un rendiment inferior, per exemple, dissuadint-lo de la creença que el seu rendiment pot millorar a través de l’esforç.

Efectivitat

Durant els darrers 50 anys, s’han anat succeint evidències de l’agrupament per nivells dins les classes i per nivells entre les classes, i hi ha molts estudis experimentals al respecte. Les conclusions de l’impacte de l’agrupament per nivells dins les classes i per nivells entre les classes són relativament coherents a tots els estudis empírics, malgrat que la majoria d’aquests presenten anàlisis relativament bàsiques. No exploren si els efectes varien entre diferents tipus d’estudis i d’intervencions, i la base empírica es beneficiaria de noves anàlisis que tractessin aquests temes amb més deteniment. En general, les evidències es valoren com a limitades.

La majoria de les evidències experimentals procedeixen dels EUA i hi ha pocs estudis experimentals rigorosos d’altres països.

Hi ha més evidències sobre centres d’educació secundària que de primària, ja que l’agrupament per nivells dins les classes i per nivells entre les classes s’utilitzen amb més freqüència amb alumnes més majors.

Cost

L’agrupament per nivells dins les classes o per nivells entre les classes són estratègies organitzatives que tenen poques despeses associades. És possible que calgui fer despeses addicionals si aquests agrupaments resulten en un major nombre de classes o si calen més recursos per a grups diferents. En general, es considera que les despeses són molt baixes.

Què es deu tenir en compte?

Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

  1. S’ha tingut en compte plantejaments alternatius per adaptar l’ensenyament i l’aprenentatge? Les classes individuals o en grups reduïts són intervencions dirigides que tenen un impacte positiu sobre el rendiment.

  2. Com es garantirà que la metodologia d’agrupament per nivells dins les classes o per nivells entre les classes permet una docència més eficaç per al conjunt de l’alumnat, inclòs aquell amb un rendiment més baix? Quins grups s’assignaran al professorat amb més experiència?

  3. Com es garantirà que tot l’alumnat segueix un pla d’estudis exigent, inclòs aquell amb un rendiment més baix?

  4. Com es reduirà el risc d’assignar alumnes al grup equivocat? S’ha valorat si els seus criteris d’agrupament poden perjudicar cert tipus d’alumnes? Pel que fa a l’alumnat més jove, s’ha tingut en compte la seva edat relativa dintre del curs escolar?

  5. Com en són de flexibles els criteris d’organització dels grups? L’alumnat progressa a ritmes diferents i, per això, la supervisió i l’avaluació periòdiques són importants per reduir l’assignació errònia i garantir reptes per a tot l’estudiantat.

  6. Com se supervisarà l’impacte de l’agrupament per nivells dins les classes o per nivells entre les classes sobre el compromís de l’alumnat i l’actitud d’aquest cap a l’aprenentatge, en particular d’aquell amb un rendiment més baix?

Editor de continguts

VOLS QUE T'AVISEM D'EVIDÈNCIES SIMILARS?

Editor de continguts

Aplicacions anidades

Consentimiento GDPR