Descripció

L’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula implica l’organització de l’alumnat als seus grups habituals per realitzar activitats o tractar temes concrets, com ara l’alfabetització. L’alumnat amb nivells similars de rendiment s’agrupa, per exemple, en taules específiques, però tots tenen el professorat i el personal de suport habituals i, normalment, segueixen tots el mateix pla d’estudis.

L’objectiu d’aquest tipus d’agrupament és adaptar les tasques, les activitats i el suport a les capacitats actuals de l’alumnat, de forma que el nivell d’exigència al qual s’enfronten sigui adequat.

L’agrupament dintre de l’aula pot implicar l’ús d’altres plantejaments, com ara l’aprenentatge col·laboratiu o les estratègies dirigides (veure comprensió lectora).

Malgrat que, de vegades, aquestes pràctiques es coneixen com “agrupament per capacitats”, aquí ens referim a “rendiment” i no a “capacitat”, ja que els centres educatius solen mesurar el rendiment actual, en lloc de les capacitats, per agrupar l’alumnat.

Per obtenir evidències sobre l’impacte d’agrupar l’alumnat per nivell de rendiment en classes diferents, es pot consultar l’article del Toolkit agrupament per nivells dins les classes o per nivells entre les classes. Els altres tipus d’agrupament en funció del rendiment, com ara agrupar per rendiment i per curs escolar o impartir docència a l’alumnat que té un rendiment elevat amb grups més majors, no s’inclouen al Toolkit, ja que s’utilitzen amb menys freqüència.

Quina eficàcia té?

Les evidències de l’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula indiquen que és possible que sigui beneficiós per a tot l’estudiantat, amb un benefici mitjà de tres mesos addicionals de progrés. No obstant això, sembla que, en comparació, per a l’alumnat amb un rendiment més baix és menys beneficiós.

L’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula també pot tenir cert impacte en resultats més amplis, com ara la confiança. En alguns estudis amb una base empírica àmplia s’ha arribat a la conclusió que agrupar l’alumnat en funció del seu rendiment pot tenir efectes negatius a llarg termini sobre l’actitud i el compromís de l’estudiantat amb un rendiment inferior, per exemple, dissuadint-lo de la creença que el seu rendiment pot millorar a través de l’esforç.

Efectivitat

Durant els darrers 50 anys, s’han investigat sobre aquesta metodologia i hi ha molts estudis experimentals al respecte. Les conclusions de l’impacte de l’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula són relativament coherents a tots els estudis empírics, malgrat que la majoria d’aquests presenten anàlisis relativament bàsiques. No exploren si els efectes varien entre diferents tipus d’estudi i d’intervenció per a l’agrupament, i la base empírica es beneficiaria de noves anàlisis que tractessin aquests temes amb més deteniment. En general, les evidències es valoren com a limitades.

La majoria de les evidències experimentals procedeixen dels EUA i hi ha pocs estudis experimentals rigorosos d’altres països.

Hi ha més evidències sobre centres d’educació primària que de secundària, ja que l’agrupament dintre de l’aula s’utilitza amb més freqüència amb alumnes més joves.

Els estudis que mesuren l’impacte de l’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula solen fer la comparació amb la docència a grups amb un rendiment mixt, per tant, és possible que l’impacte positiu observat es degui, en part o en la seva totalitat, a l’agrupament, i no a l’agrupament segons el rendiment. Per saber si realment és així, cal que es portin a terme més estudis que comparin l’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula amb l’agrupament dintre de l’aula que no es basa en el rendiment.

Donat que l’alumnat amb un rendiment més baix sembla beneficiar-se menys de l’agrupament en funció del rendiment, és important tenir en compte l’àmplia evidència en el suport d’aquest tipus d’alumnat en concret en desenvolupar estratègies per millorar el seu rendiment. Consulti, per exemple, classes en grups reduïts i classes individuals.

Cost

L’agrupament per rendiment dintre de l’aula té poques despeses associades. Pot ser necessària una despesa extra per proporcionar recursos d’ensenyament addicionals a grups diferents.

En general, es considera que les despeses són molt baixes.

Què es deu tenir en compte?

Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

  1. Com es decidirà quines assignatures o activitats s’agrupen en funció del nivell actual de rendiment i quines no?

  2. Com es garantirà que tot l’alumnat rebi un ensenyament d’alta qualitat si hi ha diferents grups portant a terme tasques diferents o que requereixin estratègies docents diferents?

  3. Com es reduirà el risc d’assignar alumnes al grup equivocat? S’ha valorat si els seus criteris d’agrupament poden perjudicar cert tipus d’alumnes? Pel que fa a l’alumnat més jove, s’ha tingut en compte la seva edat relativa dintre del curs escolar?

  4. Com en són de flexibles els criteris d’organització dels grups? Com que l’alumnat progressa a ritmes diferents, la supervisió i l’avaluació periòdiques són importants per reduir assignacions errònies i garantir reptes per a tot l’estudiantat.

  5. Com se supervisarà l’impacte de l’agrupament sobre el compromís de l’alumnat i l’actitud d’aquest cap a l’aprenentatge, en particular d’aquell amb un rendiment més baix?

VOLS QUE T'AVISEM D'EVIDÈNCIES SIMILARS?